Això toca

Cinc anys després de la famosa maragallada del tres per cent, encara ha de sortir l’ex Honorable Pujol avisant que aqui no s’ha d’entrar en depèn quins llocs, que si no podem prendre mal.

Però en Pujol no era un “home d’estat”? Ah, que era “home de l’estat”. Senyor Pujol, quan es tracta de saber l’ús donat a diners que els contribuents hem pagat, toca i molt entrar a fons en totes les habitacions dels mals endreços.
Que tots hi esteu ficats fins al nas ja és sabut “extra-oficialment”. Ara toca treure tota la merda i fer net. Ben net. Net del tot.

Deserto d’aquest païs de pandereta.

ACTUALITZACIÓ: Potser que en Pujol comenci a estirar la manta, ja li han detingut a dos dels seus grans col.laboradors: Lluís Prenafeta i Macià Alavedra.

Ah, com feia allò? “Saps què és la Generalitat Lluís? Som tu i jo…”

Jordi, potser que t’afanyis eh? Jo, de moment, vaig fent crispetes.

Esperit a-olímpic

A alguns habitants de Chicago no els faria cap gràcia que els toquessin els jocs de 2016. Fins i tot han muntat un web on donen el seu suport a la candidatura brasilera. Corazonadas a part, i amb la que està caient, a mi tampoc em faria gràcia que es fessin a Madrid. He trobat aquesta imatge que ilustra bastant bé el meu sentiment.

Ja n’hi ha prou

Mira que m’ estava retenint, però veure ahir les noticies em va posar més nerviós del que és habitual.

El destapament de l’ entitat Banca Privada Millet-Montull SA emprenya i cabreja. Però que a sobre aparegui el senyor Colom dient allò de qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra ja supera tots els nivells possibles de tolerància. La tranquil·litat amb que diu això que robar diners públics és normal i que ho fa tothom (que això ja ho sabem) és el que més cabreja. Que es quedi tan ample, i a sobre tingui els pebrots de dir que tot és una maniobra orquestrada en contra de l’independentisme catalunyisme, i que algú està intentant matar-lo políticament. Que passa, tornem amb el tema Banca Catalana?

Senyor Colom, vostè no és víctima de res. Vostè és còmplice de la trama de corrupció més escandalosa de l’historia de Catalunya, una trama de la qual només en veiem ara el començament, ja que de moment només s’està investigant la Fundació de l’Orfeó Català. No puc ni m’atreveixo imaginar-me el que pot sortir si la cosa s’ exten al Consorci del Palau, o a l’Associació Cultural Orfeó Català… les altres dues potes del Palau, que ves per on no es troben subjectes a auditoria.

Això pot ser molt i molt gros, així que senyor Colom, el que hauria de fer és demanar perdó públicament i retirar-se a viure a una cova. No importa si és o no una maniobra en contra de ningú: algú ha robat un mínim de 3 milions d’euros dels contribuents, diners meus.

Se m’en refot bastant qui hagi destapat el pastís un any abans d’eleccions, qui en surti beneficiat o els caps que rodin a nivell polític: lladres tots.
El perjudicat és, com sempre, el ciutadà de carrer. El que ha pagat les cases d’en Millet i amics, el que pagarà els JJOO de Madrid 2016, el que ha de presentar la declaració d’hisenda per obrir un compte bancari, el que paga impostos arbitraris i per la cara…
Doncs ja n’hi ha prou. Jo no estic disposat a seguir enriquint persones i entitats privades amb els meus diners. Marxo.