Raons per no agafar (o no pagar) transport públic: l’estafa de les targes
Resulta que ja fa uns quants dies que la Meri es troba amb un problema a l’hora de marcar els viatges quan entra a la Renfe. Les maquinetes marquen els viatges de forma completament arbitrària. Però el que podria ser un error o defecte tècnic, puja un esglaó quan vas a comentar la jugada i et contesten que “això és que heu viatjat dues persones“.
D’error tècnic a possible teoria de la conspiració? Encara és pitjor. La resposta de “si la màquina marca dos viatges es que heu viatjat dues persones” ha sigut la darrera. Abans ens hem trobat amb deliris com “es que només pots reclamar això durant la següent mitja hora“, o que “es que només pots reclamar durant el mateix dia que et passi”. Ah, i això després de voltar entre estacions: de l’oficina de Pl. Espanya (resulta que els FGC no son responsables) a l’oficina de Pl. Catalunya (resulta que els de TMB tampoc son responsables) fins a l’oficina de Pl. Universitat (on resulta que els de Renfe tampoc son responsables).
Marcant viatges de dos en dos, passant-se la pilota entre ells y tiro porque me toca. I mentrestant, aquí ningú es responsabilitza de res i els viatgers hem d’anar comprant targetes de transport que duren la meitat pel mateix preu.
D’això a casa en diem estafa. I després surten alguns dient que s’ha d’agafar més el transport públic? Llegiu el que us dic: us en podeu anar a cagar a la via. Ep, però en transport públic, és clar.






