Encara sóc viu!

Després de dues setmanes visquent a la zona del Penedes, primer en una casa i després buscant refugi en tendes de campanya d’amics, abans d’ahir vaig tornar a casa.

15 dies de treball molt dur on he conegut a molta gent, he fet amics, he descobert la cara fosca de moltes coses… pero ha valgut la pena. Són 15 dies que no oblidaré mai.

Existence Dance Festival ha resultat, sota el meu punt de vista, un exit, si comptem tots els factors que es podrien haver descontrolat de manera salvatge pero que hem aconseguit controlar.
Hem fet de tot, des de cavar reguerots de 50 metres per a evitar possibles inundacions en cas de pluja (que no va passar), fins a canviar sortidors de cervesa trencats en plena nit amb les barres funcionant a tope, arreglar dutxes i quedar xop amb temperatures properes a zero. He fet de cambrer, de caixer, de conductor, de transportista, de decorador, de porter, de vigilant i fins i tot d’escombriaire amb camió inclos!
He batut els records de falta de son (40 hores nonstop) i de fumar (un paquet en sis hores). He vist com alguns amics s’anaven tornant boigs, literalment, per causa de la falta de son i de la tensió i fins i tot he realitzat un cop d’estat.
Hem patit l’incertesa durant 6 hores de no saber si un company havia tingut un accident de cotxe o no. He portat el sopar i he conegut a Astral Projection, m’he fet una foto amb el meu doble…

Durant el festival, Patri ha tingut els bessons i en Ricard i la Sílvia han tingut en Gerard, i hem vist per primer cop l’Irma, que ja esta de dos mesets!!

El nivell musical, brutal…tot i que no he pogut veure gairebé res a part de la meva sessió el 29 a la nit, fent de teloner de Painkiller i Bliss, i el dia 1 al matí, després d’acompanyar la gent de TV3, que ens vam posar a la barra a escoltar als mestres Astral Projection mentre serviem cerveses i ballavem.

El més important, és que tothom ha quedat content. L’ajuntament ens ha felicitat, hem sortit per la tele (TV3-TN Migdia del dia 1 de Gener) en contraposició a la festa de Polinya i tenim una portada a El 3 de vuit. I la gent ens donava les gracies quan ens veia amb l’acreditació!

En fi, que tot i que hi ha hagut els típics errors del primer cop, que permeten millorar, les primeres valoracions internes com les reaccions que estem veient, resulten molt i molt positives. Tindrem Existence 2007?

Ah, i si, hi ha fotos a Flickr i algún video.

Bons reis!!

A la muntanya!

Avui dimarts marxem cap a Olèrdola per a trobar-nos amb la resta de l’equip que ja està treballant muntant les coses per a Existence. Porto tot el dia escoltant CD nous que van arribar dissabte i d’altres que encarregaré avui al vespre (heu provat a posar un CD gravat d’MP3 en un sistema de so de més de 10000W? No us ho aconsello…)

Com que no baixarem fins al dia de Nadal (hi ha coses de les que no et pots escaquejar…) justet per dinar i tornar, i després ja no tornarem a la “civilització” fins allà el 3 o el 4 de gener, serveixi aquest post de comiat d’any.

I si no sabeu que fer entre el 29 i l’1 de Gener, o si només no sabeu que fer la nit de cap d’any, passeu-vos per Existence Dance Festival, us sorprendrà segur!!

I per acomiadar-me fins l’any que vé, i ja que marxem a la muntanya, què millor que una cançoneta divertida?

A la muntanya falta gent!! Fins l’any que vé!!

Festa de presentació Existence Dance Festival

El proper 25 de Novembre, feliçment coincidint amb les meves ansiades vacances (i la visita trimestral), a la sala Ya’sta de Madrid es farà la festa de presentació de Existence Dance Festival, on punxaran Ruhl de Sinergia i Fiuzz de Sindar.

Los que esteis por Madrid o cercanias, podeis imprimir los flyers, dicen que hay descuento…

Per altra banda, ja tenim un avanç del programa de tallers, conferències i pelis que es podran veure durant el festival…que de mica en mica va creixent… només falta un més i poc!!

Las alas de la vida

Aquest és el títol del documental que ha guanyat el primer premi, dins la seva secció, a la Semana Internacional de Cine de Valladolid i que cal no confondre amb una peli sueca amb el títol traduït igual, però que no té absolutament res a veure.

Las alas de la vida de Toni Canet, explica la lluita per la dignitat al viure i al morir, i com diu Carlos Cristos, el protagonista

si és posible, con una sonrisa

Metge de família, inventor, pilot d’ala delta, patró de vela, músic, comunicador, pare… un dia, Carlos seu davant el seu metge, que li diagnostica una Atrofia Sistèmica Multiple, una malaltia neurodegenerativa molt poc comú. És aquí quan truca a Toni Canet, amic i director de cinema, per tal que filmi tot allò que Carlos encara ha de dir i fer.

Al documental hi podem veure, sense caure mai en el dramatisme i la llàgrima fàcil, les reflexions de Cristos i dels seus amics i companys sobre els temes relatius al final de la vida, però també múltiples facetes de Carlos, des dels vols amb ala-delta amb els amics, on qui aterrava més lluny del bar pagava la ronda.
Com adapta un teclat d’ordinador per a persones que pateixen moviments involuntaris amb una tela metàlica o com explica com no arruinar-se per adaptar un lavabo per a una persona que es mou amb cadira de rodes.
Intentant construïr un telescopi o fins i tot quan calcula les coordenades del lloc on aniran a parar les seves cendres un cop les llencin al mar.

Las alas de la vida es projectarà durant el Festival Existence i podrem disfrutar d’ una xerrada introductòria per part del propi director, en Toni Canet.

Existence

Ha sigut el parto de la burra però després d’anar a dormir dos dies a les 5 del matí i molta feina amb formularis i bases de dades made in Juan i redacció per part de Mon, la web de l’Existence (que juntament amb tota la part gràfica – flyers, etc… – és un dels millors, si no el millor, treball de la Meri), ja és online.Existence Dance Festival és el primer gran festival psy-trance que es fa a espanya, a la zona del Penedès. No només hi haurà música, que n’hi haurà i molta, si no que també comptarà amb tallers, xerrades, botigues i tot un seguit d’activitats diverses que podreu anar coneixent bé per aquest mateix blog o bé per la pàgina principal del festival.

Encara és aviat per a fer plans per la nit de cap d’any, però us asseguro que serà una cosa absolutament diferent a tot allò que coneixeu sobre la revetlla de cap d’any. Així que aneu pensant què voleu fer…