Even heroes need to talk

Quan el millor jefe que he tingut va incorporar-se, una de les primeres coses que va fer va ser penjar un petit quadre al seu despatx. Un full blanc que deia Even heroes need to talk.
Trobo a faltar ell llargs esmorzars a mode de teràpia on cadascú dels dos escoltava l’altre durant hores. Problemes de la feina, de casa, música… temes variats per desconnectar.

Dimarts que ve farà tres mesos que vam deixar enrere moltes coses i vam arribar a Madrid.
Potser perquè no era el meu primer canvi de residència (Esplugues-Sant Just Desvern-Pallejà-Igualada-Pallejà-Granollers-Esplugues), no em preocupava gaire pel canvi. La petita gran diferència és que no trobes a faltar les coses fins que no les tens.

Fer una mudança a pocs quilòmetres pot fer pensar que deixes coses enrere, però amb un cop de cotxe i mitja hora les recuperes. Quan marxes a 700 kms, costa més agafar el cotxe. I si no el pots agafar perquè no el tens… la sensació d’estar sol augmenta exponencialment.

Trobo a faltar els esmorzars que comentava abans, l’agafar la cleconeta qualsevol dia i plantar-nos a casa d’algú, passar nits de divendres veient pelis absurdes acompanyades de lambrusco barat i bitter-kas i anar el dissabte a les 7 del matí al quiosc a comprar tabac. De tornar a casa el diumenge a la tarda i quedar-nos parlant al mig del carrer durant tres hores. Trobo a faltar els nivells que atorga una confiança forjada durant deu anys.

Per això escric aquest post des del llit, on porto estirat des del divendres a la nit, desconectat al 95% del món exterior i fent intensius de series de TV.
Tots necessitem un lloc només nostre, on no ser molestats per res més que el soroll de la pluja o del vent, tots necessitem fugir sense donar cap explicació…

Even heroes need to talk.

La vida a ritme de… Bob Dylan

Bob Dylan és un tipus totalment incoherent. El fet que encara li quedi alguna gota de sang al seu alcohol li ha proporcionat episodis com la conversió al catolicisme o quan va anar a veure al Papa Joan Pau II, o com quan va actuar per ell.

Tot i això, té coses com Like a rolling stone, que darrerament sona bastant mentre vaig amunt i avall amb la furgoneta.

Once upon a time you dressed so fine
You threw the bums a dime in your prime, didn’t you?
People’d call, say, “Beware doll, you’re bound to fall”
You thought they were all kiddin’ you
You used to laugh about
Everybody that was hangin’ out
Now you don’t talk so loud
Now you don’t seem so proud
About having to be scrounging for your next meal.

How does it feel
How does it feel
To be without a home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

You’ve gone to the finest school all right, Miss Lonely
But you know you only used to get juiced in it
And nobody has ever taught you how to live on the street
And now you find out you’re gonna have to get used to it
You said you’d never compromise
With the mystery tramp, but now you realize
He’s not selling any alibis
As you stare into the vacuum of his eyes
And ask him do you want to make a deal?

How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

You never turned around to see the frowns on the jugglers and the clowns
When they all come down and did tricks for you
You never understood that it ain’t no good
You shouldn’t let other people get your kicks for you
You used to ride on the chrome horse with your diplomat
Who carried on his shoulder a Siamese cat
Ain’t it hard when you discover that
He really wasn’t where it’s at
After he took from you everything he could steal.

How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

Princess on the steeple and all the pretty people
They’re drinkin’, thinkin’ that they got it made
Exchanging all kinds of precious gifts and things
But you’d better lift your diamond ring, you’d better pawn it babe
You used to be so amused
At Napoleon in rags and the language that he used
Go to him now, he calls you, you can’t refuse
When you got nothing, you got nothing to lose
You’re invisible now, you got no secrets to conceal.

How does it feel
How does it feel
To be on your own
With no direction home
Like a complete unknown
Like a rolling stone?

Download:

Nobody expects the vatican inquisition!

Fa molts anys l’inquisició tenia com a arma la sorpresa… la sorpresa i la por… bé, les dues armes eren la por i la sorpresa… i una eficàcia implacable… Les tres armes de la inquisició eren la por, la sorpresa i la seva eficàcia implacable…i una devoció fanàtica per al Papa…. Les QUATRE…no… entre les armes… Entre el seu armament, hi havia elements com la por, la sorpresa… és igual.

El fet es que van passar els anys, la Santa Inquisició o Sant Ofici va canviar de nom i es va convertir en la Congregació per la Doctrina de la Fe. I un cardenal anomenat Ratzinger n’era el cap.
Fa dos anys, el cardenal Ratzinger va esdevenir Darth Sidious o Emperador P’al Patín per a alguns, i Papa Benet 1.6 per als altres.

Ara fa pocs dies, Sidious va dir que les misses es podrien tornar a fer en la llengua de l’imperi: en llatí.
Aquí a la península, refugi espiritual (sith?) d’Europa, els enviats de P’al Patín carreguen contra iniciatives necessàries perquè els hi treuen el poder que tenien de fa anys, quan ells dictaven les normes i la moral. Carreguen contra ministres acusant-los de ser perillosos per a la societat…

Una gentussa que no ha dubtat en cremar viva a la gent, després de fer-la tornar completament boja amb tortures dignes del mateix infern que tant ens fan témer, dient que un ministre és perillós per a la societat…

L’última ocurrència, però, és de les més demencials i lisèrgiques que he vist en ma vida. Crec que tothom coneix les ganes que té el papa inquisidor de fer sant al seu predecessor, JP 2.0. Per a fer sant a algú, se li ha de reconèixer algun miracle. Una intervenció sobrenatural. Donç resulta que ara potser s’ha donat aquest miracle.

Un pilot polonès de fòrmula 1, Robert Kubica, es va estavellar amb el seu vehicle a una cursa al Canadà. Malgrat l’aparositat de l’accident, el pilot en va sortir gairebé ilès. Aquest fet seria totalment normal, si no fos per què Kubica porta el nom de JP 2.0 al casc.
Ara el Vaticà vol cridar a Kubica per a que testifiqui al procés de beatificació de JP 2.0, ja que considera el fet que el pilot sortís sà de l’accident es podria deure a l’acció miraculosa del finat JP 2.0.

Ni avenços de la tecnologia, ni cinturons de seguretat, ni habitacles indeformables… Miracle, un miracle…
Que Deu ens agafi confessats…

PowerBeer G4

Fa molts anys vaig veure una peli que anava d’un noi que es compra un ordinador i, accidentalment, un dia li cau una ampolla de cava (o vi escumós per a evitar el boicot) a sobre.
El noi, tot trist, asseca com pot tot el desastre i l’ordinador sembla no funcionar.

La sorpresa arriba quan, gràcies a les bondats del vi escumós, l’ordinador pren consciència de si mateix i, contra tot pronòstic apocalíptic (en un principi), no es transforma en Skynet si no en un ordinador parlant que es fa amic del seu amo.

Després passa el que passa: noi coneix noia, ordinador es posa gelós, ordinador es transforma en Skynet i fa la punyeta a l’amo.

Aquesta tarda, aprofitant el clima de botellón que regna a la Villa y Corte, hem volgut fer l’experiment. Com que no teniem cava vi escumós a mà, li hem tirat cervesa i hem intentat crear una nova espècie: el PowerBeer G4!!

De moment, MiniMac ni parla ni ha volgut destruïr la civilització com a MiniSkynet, tot i que al principi es sentia com un rumor sospitós. Falsa alarma.

Un altre intent de dominació mondial perdut….de moment…

La vida a ritme de tango

Aquest matí m’he despertat a ritme de tango.

De camí cap a la feina, les notícies han seguit el ritme…

Que siempre ha habido chorros,
maquiavelos y estafaos,
contentos y amargaos,
valores y dublés…

Maria de la Pau Janer fitxa pel Partit Popular de Mallorca.

Siglo veinte, cambalache
problematico y febril!
El que no llora, no mama,
y el que no afana es un gil…

Cal ser tan conservador?

Fa alguns posts, parlava d’un documental sobre la gestació del clan neocon i del fenomen Al-Qaeda.

El que passa, és que el clan neo-con, amb el temps, s’ha anat tornant cada cop més i més “con” que “neo”, cosa que fa que puguem disfrutar de coses com aquestes…

La pregunta és… cal que una persona que podria gastar 4 o 5 parells de mitjons al dia, sigui tan, pero tan conservador que arribi a conservar els mitjons fins que se li facin “tomaquets” com aquests?

Per sort, sempre ens quedara Bollywood…

Com deia el poeta… Vivimos en un mundo muy contemporáneo…

El biofuel i el preu de les "tortillas"

Si fa uns anys s’hagués llegit que la producció de biofuel als Estats Units d’America podia alterar el preu de les “tortillas”, l’aliment basic mexica, segurament s’hauria dit que l’autor seria un “iluminat”, o aquest autor seria tractat directament de boig rematat. Pero com estem al 2007 i la globalització té aquesta mena de coses, no és cap bestiesa.

Resulta que Mexic es troba al punt de la revolta degut a l’augment del preu de les “tortillas” i el sucre, fins i tot el president Felipe Calderón ha intervingut important tones de blat de moro barat encara que sigui necessari portar-lo “desde miles de kilómetros”.

Quina pot ser la raó d’aquest desabastiment de blat de moro que pateix Mexic i, per tant, l’ increment del preu? Hi ha qui diu que és especulació, monopolis acaparadors, el Tractat de Lliure Comerç entre EEUU i Mexic, etc…

Una altra de les raons, segons he llegit avui, podria ser l’augment de la producció de bioetanol, que als EEUU es fa amb blat de moro, com ja deia Carmen Millán el passat Març a la Jornada sobre Crisi Energetica i Energies Alternatives que va organitzar la Biblioteca de las Indias Electrónicas:

Juan Urrutia presenta a Carmen Millán que comienza su presentación poniendo Abengoa Bioenergy en el contexto de su grupo industrial y narra la historia de la tecnología de desarrollo del bioetanol.

Nos muestra las plantas de generación de bioetanol en España a partir de trigo en Coruña, cebada en Cartagena y paja en Salamanca. Han llegado además a un acuerdo con Cepsa para producir biodiesel en Cádiz. En EEUU la producción de Avengoa se basa sin embargo en el maiz. Las plantas españolas exportan a distintos países europeos aunque para este año ya está todo vendido, no hay capacidad para asumir una parte mayor de la demanda. Efectivamente, parece que este es el año del biofuel…

I heus aquí que ja tenim la polemica demagogica servida: per a que serveix realment el Tractat de Lliure Comerç? Que s’ha de primar, els biocombustibles per al primer món o el menjar del tercer món?

Com deia aquell, “és lo que tiene la globalización…“, que si omples el diposit, igual li estas fotent el dinar a algú…

Mala hierba … tarda en morir… pero muere… (II)

Fa tot just una setmana, comentava l’infart de Pinochet.

Doncs bé, caldria actualitzar la llista, ja que l’ara si ex-dictador ha passat a sumar el número de dictadors-que-moren-al-llit. Per tant, i amb l’entrada de Robert Mugabe en substitució de Pinochet, la llista queda de la següent manera:

• Fidel Castro
• Augusto Pinochet (substituït el 10 de Desembre de 2006)
• Alexander Lukashenko
• Kim Yong Il
• Robert Mugabe
• …

Faites votrê jeux! I, sobre tot, ànims als participants!

Estas son mis últimas palabras y tengo la certeza, de que mi sacrificio no será en vano. Tengo la certeza de que, por lo menos, habrá una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición.

Salvador Allende, 11 de Setembre de 1973

Feliç Dia dels Drets Humans!!!

Mala hierba … tarda en morir… pero muere…

Diu la dita que mala hierba nunca muere, però també hi ha una altra que diu que a todo cerdo le llega su San Martín.
Ironies del refranyer…

Després dels rumors sobre Castro, ara toca mirar una mica més avall, a Chile, on sembla que Augusto Pinochet ha tingut un infart i es troba grave pero dentro de la estabilidad … o estable dentro de la gravedad… o com ho vulguin posar.

Hde començar a fer porres i apostes:

• Fidel Castro
• Augusto Pinochet
• Alexander Lukashenko
• Kim Yong Il
• …

Faites votrê jeux!

Cagada pastoret

Després d’una errada al servidor on viu aquest blog, tots els posts des de finals de juny s’han volatilitzat. I per si no fos bastant, ves que no se m’acut res més que fotre mà a la base de dades… amb la qual cosa, ara mateix és com una mena d’ectoplasma babós i sense forma definida.

Com diria Ànsar: Estamous trabajandou en ellou!!