Per què Spain is different?
En un principi, això havia de ser un petit article més, una vàlvula per deixar anar el vapor de la mala llet amb que ens obsequia aquest país dia a dia. I a més tenia planejat fer-ho de forma seriosa, com cal.
El refrany diu que el pati del veí sempre pinta molt més verd que el pati de casa, i per norma general és així. Però quan hom mira la realitat d’Espanya, descobreix que aquí no apliquen certes lleis de la natura.
Després del primer paràgraf vaig recordar que a aquest país és impossible entendre’l si hom se’l pren seriosament, i que intentar-ho només porta a la depressió profunda, el catatonisme i a demanar la lobotomia voluntària.
El que havia de ser un petit article de descàrrec va anar creixent molt ràpid, fins a transformar-se en un projecte de relat dels darrers 1300 anys d’història, en format no-tan-ficció, d’Espanya
Aquest és un relat lleugerament diferent, tot i que no falsejat, on s’explica el per què de certes actituds característiques que han modelat aquest territori, a partir de les invasions visigòtiques primer i musulmana després, fins a la situació posterior a la bombolla immobiliària que va començar a mitjans de 2009.
Ja sabíem que Espanya és diferent, però a vegades no ens parem a pensar en el per què de les coses. Cal conèixer el passat per entendre el present. I si es pot fer rient, com fa el mestre Francisco Ibáñez, encara millor.
- Capítol 1: Amigou!! Fiesta!! Sangría!! Paellia!!
- Capítol 2: Del turisme de borratxera al turisme cultural
- Capítol 3: Del turisme cultural al reality show
- Capítol 4: Dels reality shows als feyts diferencials
- Capítol 5: Dels feyts diferencials als espectacles piromusicals
- Capítol 6: Dels piromusicals a un nou món plè de possibilitats
- Capítol 7: Nobody expects the Spanish Conqüistadors!!
- Capítol 8: D’ un món ple de possibilitats a l’inici d’ una nova era
- Capítol 9: Una nova era de tradició i deformitat – Segona part
- Capítol 10: Ostres, tovalloles i Nova Planta
