Jailbreak rock: posant Android 2.2.1 dins un LG-GW620

Frozen Yoghurt - by Mike @ gadgetsteria.com

El passat cap de setmana el vaig dedicar a canviar de sistema operatiu al telèfon mòbil, ja que ni Orange (proveïdor de servei) ni LG (proveïdor de terminal), estan per la feina d’actualitzar els sistemes Android 1.5 dels seus aparells.
Comptant que Gingerbread (2.3) acaba de sortir del forn (mai millor dit), té tela la cosa.

Seguidament, el procés seguit emprant Ubuntu.

AVIS: els passos descrits seguidament s'han comprovat i funcionen en una configuració concreta, la qual cosa no vol dir que funcionin de forma igual per a tothom. Si decideixes seguir-los, acceptes fer-ho per tu mateix, quedant com a complet responsable de qualsevol mal-funcionament, pèrdua de dades o averia al teu ordinador o telèfon mòbil. Aquest procés inclou l'ús de programari propietari i privatiu. Fonamentalistes, absteniu-vos de comentaris. En instal·lar programari al vostre telèfon mòbil segurament perdeu qualsevol garantia de l'aparell, tant per part de la vostra operadora com de LG.

NOTA LEGAL (Pirates ye be warned): el procés descrit segurament constituiria delicte per 'burla de copyright' en cas que la Unió Europea signés el tractat ACTA.

Com a passes prèvies, cal instal·lar l’ SDK d’ Android, seguint les instruccions de la pròpia pàgina d’ Android.
Val a dir que en el meu cas, ja ho tenia instal·lat, incloent Eclipse, però no crec que això darrer (Eclipse) sigui necessari per a aquest tema.
També cal instal·lar Java.

Root

Per a instal·lar un nou sistema operatiu, és desfer-se del que tenim. Això es fa iniciant el terminal en mode fastboot i amb un parell de comandes. El procés dura més o menys un minut.

Però com que els nois d’ Orange van decidir que els seus clients no poguessin iniciar els seus terminals en mode fastboot, van posar un firmware que no et permet aquest inici. Per tant, s’ha d’instal·lar un firmware lliure.

El primer pas és aconseguir accés root (súper usuari). Cal descarregar Superuser i descomprimir-ho al directori “tools” dins de l’ sdk.

‘Truquem’ al 3845#*620# i al menú que apareix, anem a Module Test > Stability Test > Enable Root Access. El password és eve&adam&&620love!.

Amb el telèfon conectat per USB a l’ordinador, obrim un terminal, anem fins al directori ‘tools’ que deiem i teclegem adb shell. La shell hauria de retornar-nos el símbol de root, #. Si no funciona i veiem un $, sortim d’ adb (exit) i mirem si tenim el terminal conectat: adb devices.
En cas que veiéssim alguna cosa com “insufficient permissions”, des de “ruta/a/android-sdk/tools” teclegem sudo ./adb kill-server i sudo ./adb start-server.
Amb això re-iniciem adb i, segurament, quan tornem a intentar entrar al terminal (adb shell), podrem comprovar que ho fem com a superusuari i veurem el símbol #.

Teclegem adb remount i muntem el sistema de fitxers com read-write.
Teclegem adb shell cat /system/xbin/su > /system/xbin/su.original.
Teclegem adb push bin/su /system/xbin/su.
Teclegem adb push bin/su /system/bin/su.
Teclegem adb shell chmod 4755 /system/xbin/su.
Teclegem adb shell chmod 4755 /system/bin/su.
Finalment, instalem Superuser: adb install bin/Superuser.apk al telèfon.

NOTA: L’ instal·lació de Superuser no apareix en cap altre tutorial, però ho poso perquè és el procés que vaig seguir.

Firmware flash

Un cop tenim accés al mode root, s’ha de canviar el firmware capat per un de lliure que permeti iniciar el terminal en mode fastboot. Per això no he trobat cap altre forma de fer-ho que no sigui emprant un Windows (aplicant la profilaxi que hom cregui necessària).

Cal descarregar les eines següents:

• Programari d’actualització de LG
• LG Utils
• ROM v10G (Europea)

Per anar bé, caldria des-instal·lar qualsevol driver de LG que pugui haver a l’ordinador.

Descomprimim LG Utils a c:\flash (mira que posar la barra invertida…) i hi copiem la ROM lliure. Instal·lem B2CAppSetup.exe i l’executem.
Aquesta és l’utilitat de LG per actualitzar el firmware dels telèfons. A la dreta cal fer clic a “Instalar driver” i, a la llista, seleccionar el model GW620.
Això descarrega i instala el controlador principal del telèfon.

Obrim una consola de comandes i entrem al directori c:\flash. Executem KP500-Utils-EN.exe (NOTA: en Visa o Win 7 cal fer-ho en mode administrador).
S’inicia una mena de convertidor d’arxius. Seleccionem l’opció “I” i introduïm la ruta a la ROM: c:\flash\V10G_00.kdz.
Un cop polsem Intro, el programa converteix l’arxiu .kdz en un .cab.

Ara cal connectar el telèfon a l’ ordinador amb el cable USB i esperar (i tenir fe) que Windows reconegui l’aparell i busqui (i trobi) els controladors.

NOTA “ÉS-DE-SER-INÚTILES”: En aquest punt m’hi vaig encallar durant hores. Concretament unes 12 o 15, ja que en treballar amb vmware sense el mode USB actiu no hi havia forma que l’XP detectés el telèfon. Després de maleir als responsables d’Orange, LG, Microsoft i als seus respectius familiars fins a quart grau, per una altra cosa que no venia al cas vaig provar de gravar un arxiu a un pen-drive.
Com que no el va detectar, clarament era que hi havia quelcom mal configurat: els usuaris de vmware heu d’afegir el controlador USB a la vostra màquina virtual (virtual machine settings > add > USB controller) i marcar les tres opcions.

Un cop superat aquest obstacle, XP detecta sense problemes el terminal i els controladors. Tornem a la línia de comandes i seleccionem l’opció “J”, introduint: GW620 primer i la ruta als arxius del firmware: c:\flash\V10G_00.cab i V10G_00.

En aquest punt, s’iniciarà un programari de LG que hauria d’actualitzar el firmware capat per la versió lliure. Triga una mica i pot ser que en reiniciar el telèfon es perdi la connexió amb l’ordinador. En aquest cas, el que es recomana és des-instal·lar totes les aplicacions i controladors de LG, reiniciar l’ordinador i tornar a començar, provant un altre port USB.
Jo ho vaig aconseguir al segon intent.

Un cop s’acaba el procés, haurem de tornar a entrar al menú ‘secret’, trucant al 3845#*620#, i aquest cop anem a Factory Reset > Factory Reset.

AVÍS: aquesta acció reinicia el telèfon amb la ‘configuració de fàbrica’. És a dir: S’ESBORRARAN TOTES LES DADES DEL TELÈFON. S’aconsella desactivar i retirar la targeta SD i fer una còpia de seguretat amb alguna eina tipus Amon Ra (una eina de recuperació politeista!)

I aquí s’acaba l’ interacció amb programari Microsoft. Rentar-se les mans si no s’han emprat guants, i desinfectar el que es cregui necessari.

Froyotheosis: ‘elevació’ del sistema operatiu a Froyo (o el que vingui)

Un cop tornem a ser Ubuntu, cal escollir quina versió d’Android volem instal·lar. A OpenEtna en tenen unes quantes per escollir.

Quan ens baixem l’arxiu comprimit i n’ extraiem el contingut a “/ruta/a/android-sdk/tools/”, ens trobem amb dos arxius: bootVx.x-rcx.img i systemVx.x-rcx.img. Cal re-anomenar-los boot.img i system.img respectivament.

Fastboot

Reiniciem el telèfon en mode fastboot: amb el telèfon apagat i el teclat obert, el connectem. Just quan la llum ‘nocturna’ de pantalla s’encengui, polsem la tecla ‘espai’. A la part superior dreta, a sobre del logo de LG, hi apareixeran els missatges

• USB Fastboot: XXXXXX
• Machine ID: XXXXXX
• Build date: XXXXXX
• Serial number: XXXXXX

A la línia de comandes, teclegem fastboot -w per formatejar i esborrar-ho TOT.
Quan a la pantalla del telèfon i la línia de comandes ens responguin OK, teclegem fastboot flash boot boot.img. Un cop estigui pujada al telèfon, teclegem fastboot flash system system.img i pujarem el sistema. Aquest arxiu triga una miqueta.

Un cop acabat de pujar, cal reiniciar el telèfon amb fastboot -reboot.

Si dona error, cal fer les comandes fastboot amb sudo -s davant. I si el telèfon no re-inicia, traieu la bateria. No falla ;P

I llestos!!

The aftermath

Si tot ha anat bé, el telèfon trigarà una estona, però iniciarà amb Froyo i algunes aplicacions pre-instal·lades. Només caldrà tornar a afegir les Google Apps, cosa que es fa descarregant l’arxiu gapps-mdpi-20100930-signed.zip i copiant-lo a l’arrel de la targeta SD.
Si fem això, el següent cop que el telèfon arrenqui s’instal·laran automàticament.

Per alguna raó misteriosa, els meus contactes de l’agenda van quedar ‘esborrats’. En intentar afegir-ne de nous mitjançant Menú Contactes > Afegir Nou, no es quedaven guardats.
Sembla ser que primer de tot s’ha d’ enllaçar el telèfon amb el compte de Google, usuari@gmail.com. Un cop fet això, es poden importar els contactes des de la SIM i afegir-ne de nous.
Cal, però, estar alerta que no sincronitzem aquestes dades amb els servidors de Can Google, si no es que tenim el permís exprés de tots els nostres integrants de l’agenda per a proporcionar les seves dades a un tercer.

EOF

---

Composició android-froyo: Original de Mike a gadgetsteria.com

Documentació:

Instalar y Actualizar a Android 2.2.1 Froyo en LG GW620
Todos los pasos para instalar cualquier ROM
LG EVE GW620 ROOTED!
adb insufficient permissions
Android SDK

Domingo de aplicaciones para Android

En el blog de José Manuel Goig leo sus 10 aplicaciones sorprendentes de Android, y descubro que ¡tiene el mismo modelo que yo!

Tras apuntarme algunas de las que recomienda, me apunto al carro y lanzo también unas cuantas propuestas más:

1. ShopSavvy, otro lector de códigos de barras y QR que enlaza un poco mejor a Internet que el Barcode.
2. K-9 Mail + APG: cliente de correo y gestor de claves de cifrado GPG. Pueden instalarse por separado y luego seguir las instrucciones de configuración.
3. FBReader: lector de libros en formato electrónico para formato epub.

Y José Manuel también publicó sus 10 aplicaciones que no podía dejar de usar… y veo que ya puso el FBReader… así que tendré que buscar otra

Mobilitat total: converteix un telèfon Android en un mòdem

Una de les avantatges del LG-GW620 és que pot servir com a mòdem. Per a configurar-lo en Ubuntu només cal seguir els passos que indica Eddy Romero.

Com que soc així de complicat, he anat seguint enllaços i finalment m’he liat a intentar trobar com executar la comanda “adb devices” dins Eclipse, l’entorn que vaig instal·lar per l’SDK d’Android… quan només calia seguir els passos: baixar l’aplicació d’ajuda i fer-la servir per anar instal·lant el SDK, Azilink (l’aplicació al telèfon) i OpenVPN.

Després es configuren les aplicacions per a connectar emprant el proxy: Localhost:8080.

He provat un parell de cops la connexió i aquest post l’estic penjant amb el nou petit mòdem de’n Baldrick. Com diria ell mateix, “It is a cunning plan“. I com tots els plans d’un Baldrick, cal anar amb compte: aquest post (i alguna prova) son 2 MB i mig.

Criptografia mòbil amb Android 1.5

Ahir vaig estar provant lleugerament una aplicació que havia instal·lat al telèfon: Android Privacy Guard.

Per als usuaris de versions 2.x d’Android OS, el fet que puguis administrar més d’un compte de correu amb l’aplicació del Gmail facilita la feina, ja que APG permet integrar tots aquells comptes associats a l’aplicació GMail. Només cal afegir el/s compte/s pertinents, i un cop arrenquem APG podrem seleccionar el que calgui.

Però amb Android 1.5, GMail només permet associar un sol compte de correu al telefon, així que, o bé associem també aquest compte de correu a la nostra clau de GnuPG, o en cas contrari, o si l’adreça que emprem per enviar correu electrònic no és de gmail, podem instal·lar l’aplicació K9mail, una modificació de l’aplicació de correu que ve de sèrie amb Android.

Gestió de claus amb APG

La versió 1.0.5 amb la que he fet les proves, permet la creació de noves claus RSA, DSA i El Gamal de fins a 8192 bits, però l’edició de claus encara es troba en fase beta i resulta un xic complicat aclarir-se, a part que encara no permet connectar amb un servidor de claus a la xarxa.
Per tant, abans de des/xifrar res, s’ha d’importar manualment l’anell de claus. Connectem el telèfon a l’ordinador i copiem els arxius pubring.gpg i secring.gpg des del nostre directori local de GnuPG cap al directori APG de la tarja del telèfon. Amb l’aplicació, seleccionem “Manage Secret Keys”, seleccionem Importar i cerquem l’arxiu secring.gpg. Seguidament fem el mateix amb les claus públiques: Manage Public Keys, Importar i cercar el fitxer pubring.gpg.

Un cop les tenim importades, secring.gpg i pubring.gpg es poden esborrar de la tarja, i podrem retocar la configuració de l’aplicació pel que fa al temps que es guarda a la cache la frase secreta de la clau privada.

Rebent i enviant missatges amb K9

Un cop configurem K9 i ens arribi un missatge xifrat, podem enviar-lo cap a l’aplicació APG seleccionant l’opció “Forward with another application”. Un cop el tenim, ens preguntarà la frase secreta de la clau GPG i un cop introduïda, podrem veure el missatge en clar.
Des d’aquest mateix punt, podem sortir d’ APG, o respondre al missatge. En el darrer cas, escrivim la nostra resposta, verifiquem que la clau publica del destinatari és la correcta i polsem el botó “Encrypt and email”, que ens retornarà a K9 amb el missatge ja xifrat i a lloc, i només ens faltarà posar l’adressa de correu del destinatari i enviar.

Si volem escriu-re un missatge des de zero, només cal arrencar APG, seleccionar el botó “Encrypt Message”, escriure el missatge i polsar “Encrypt and email”. Introduïm el password i seleccionem el programa de correu amb el que volem enviar el missatge, posant l’adreça del destinatari i enviant.

Rebent i enviant amb gmail app

Si optem per emprar APG amb integració a l’aplicació gmail, el procés molt semblant. En primer lloc, associarem el compte de gmail, simplement afegint-lo amb l’opció corresponent. Un cop ens arribi un missatge xifrat hem d’arrencar APG, seleccionar el compte apropiat i cercar el missatge xifrat en qüestió. Fet això haurem de posar el password, podrem veure el text pla i contestar si és necessari. Com que estem fent servir l’integració amg Gmail, només caldrà escriu-re el text, xifrar-lo i polsar el botó d’enviar, i AGP+Gmail faran la feina de trobar l’adreça del destinatari sols i sense ajuda.

Com es pot comprovar, aquesta és l’opció més fàcil, tot i que el procés d’ integració amb K9 és per on tirarà l’aplicació. La versió beta de K9 que integra APG va força bé, només cal prémer el botó “Decrypt”… menys voltes

Android i les bateries

Un dels més grans problemes amb Android es que les aplicacions no es tanquen si no es que alguna altra necessita emprar més espais de memòria. Això provoca que, tot i “sortim” de les aplicacions, aquestes segueixin actives i consumint bateria, fent que aquesta s’esgoti un pel massa ràpid.

Solució? A Android-spa.com proposen instal·lar Apndroid, Advanced Task Killer i Battery Widget.

Advanced Task Killer no acaba de fer-me el pes, així que l’he canviat per Advanced Task Manager, que a més de permetre tancar aplicacions, permet fer-ho amb serveis i, de pas, desinstal·lar altres aplicacions directament.
Apndroid gestiona les connexions 3G i GPRS, permetent tancar-les per a que no gastin bateries i impedint que el telèfon no connecti a Internet. Molt útil quan ets a casa o a un lloc amb WiFi.
El widget Battery permet activar i desactivar la WiFi, el Bluetooth i el GPS de forma fàcil i senzilla.

A veure com funciona la cosa.

Un EULA que m’agrada

Introducing R2-D Baldrick

I have a cunning plan...

Finalmente el pequeño nuevo droide ya esta en casa. Como en la tienda no me daban solucion tras una semana y media, decidi buscarme las castañas.

Asi que, como andaba por Martorell, llame a la tienda Orange a ver si por si acaso tenian algun terminal de sobra. Y aqui lo tenemos al pequeño Baldrick Un LG GW-620 corriendo Android 1.5.

Para quien no sepa de donde viene, Baldrick es un personaje de la serie de humor The Black Adder, protagonizada por Rowan Atkinson.
Baldrick es el leal servidor de Edmund Blackadder a traves de los siglos, partiendo de la edad media hasta 1999.

Aun cuando en los primeros capítulos (acabo de descubrir cómo poner tildes) su capacidad intelectual supera la de los demás, ésta va menguando progresivamente tras tener un encontronazo con una infanta española hacia el final de la primera temporada.

Así que una vez realizadas las presentaciones, sólo me queda empezar a probar cosas como Layar, Foursquares y demás.