Simposium Europeu sobre eGovern, continguts en línia

El passat mes de Febrer es va fer a Gijón el Simposium Europeu sobre eGovern, organitzat per la branca espanyola del consorci w3c.

Ja estan disponibles en línia tant les presentacions com les propies xerrades i taules rodones posteriors.
Les meves recomanacions són:

• ¿Ha perdido la administración electrónica el rumbo? de Peter Brown (audio),
• Taula rodona – Interacció entre estandards Web i l’ eAdministració (audio)
• La experiencia de los ciudadanos con la eAdministración per Eric Velleman (audio)
• Estrategia aplicada de eAdministracion per Mª América Álvarez González (audio)
• Herramientas semánticas para los ciudadanos per Antonio Campos i Luís Polo Paredes (audio)

La resta de presentacions i xerrades les podeu trobar dins el programa de les jornades, així com un resum (en angles) de tot plegat.

Simposium Europeu sobre eGovern (segón dia, VIII i última)

(post en diferit des de l’aeroport)

Les dues darreres conferencies han sigut la nit i el dia. En primer lloc, la nit, ha estat la presentació del WSMO-PA, una mena de model genèric que analitza els serveis públics. Quin és el servei, què aporta, què es necessita, els agents que intervenen… i que podria servir per a documentar els serveis de l’administració, tenir una millor comprensió dels propis serveis, crear una representació visual dels serveis i per a construïr-ne d’altres, però tot explicat d’una manera molt teòrica i farragosa. Cosa que sumada a que s’ha fet just després de dinar i abans del cafè, alguns dels assistens ens miressim i preguntessim “t’has enterat d’alguna cosa?”

L’última, però, ha estat una de les més divertides. Antonio Campos, director d’ I+D de la Fundación CTIC ens ha parlat sobre eines semantiques per als ciutadans.

Ha començat preguntant què és eGovern i en quines direccions pot funcionar: govern-govern (transaccions entre diferents administracions), govern-empreses (els proveeixen de serveis electrònics i abarateixen costos) i govern-cuitadans (accés fàcil a l’informació i comunicació directa).

Recomana buscar global e-government readiness index a Google…

De les tres vies de funcionament, comenta alguns aspectes rellevants, com per exemple, i parlant de la via entre diferents administracions, que hauria de permetre l’intercanvi fluid de dades i estadístiques, d’una manera segura i a ser possible, creant un marc comú a tota la Unió Europea. Emfatitza en que les estructures, processos i les organitzacions solen ser similars (sobretot en gestio de personal i documents).
Respecte a la línia govern-empreses, comenta que les administracions públiques proveeixen serveis com, sol.licitud de permisos, registres, pagament d’impostos, etc. a part de proporcionar accés a informació pública. Per altra banda, les administracios públiques també consumeixen productes i serveis.
Per acabar, parla de la línia govern-ciutadans, que hauria de proporcionar accés universal a informació pública…independentment del dispositiu, independentment del lloc on es trobés l’usuari i que aquesta informació hauria (és) de ser diversa: lleis, subvencions, anuncis, etc.

Campos enumera els objectius que hauria d’acomplir l’eGovern:

• assegurar la qualitat dels serveis publics
• millorar l’experiència dels ciutadans
• millorar la transparència

S’ha d’aconseguir que els sistemes siguin el més interoperables i autònoms possible, donar serveis innovadors i fomentar la participació.

Com? Doncs amb… The semantic web way to egov! que consisteix en identificar les coses, descriure-les, organitzar-les i crear eines per a explotar-ho.
A la vida real ja existexen aquestes identificacions: dni, numeros administratius, codis postals…, però a la xarxa s’hauria de crear una identitat unica, compartible i confiable. I proposa una manera de fer-ho: afegint meta dades i aprofitar standards existents.
Posa uns exemples:

SEEMP: permet que una sola persona, en un sol pais de la UE, posi el seu CV a un sol lloc, i totes les agencies de la UE conectades el puguin veure.

BOPA: busqueda semantica del Boletin Oficial del Principado de Asturias. Els ciutadanso no coneixem la jerga administrativa i, per tant, a vegades pot passar que no trobem l’informació que necessitem. Per això, el BOPA re-escriu les preguntes del ciutadà en llengua admnistrativa i comeplementa la cerca sintàctica amb la semantica, mitjançant ontologies, thesaurus…

Seguidament, podem veure una demostració del cercador BOPA experimental, que després d’un petit i divertit error amb la xarxa, ha resultat molt interessant.
La part sintactica ja esta implementada, pero la semantica encara es experimental. Tot i això, funciona prou bé i els resultats de les cerque bastant correctes i conseqüents amb el que es buscava.

Simposium Europeu sobre eGovern (segón dia, VII)

(post en diferit des de l’aeroport)

La darrera sessió comença amb la xerrada El que ofereix i promet la Web Semántica d’ Ivan Herman (President de l’ Activitat sobre Web Semantica W3C)

Comença posant l’exemple de dues BBDD diferents. Una tenda de llibres a Anglaterra, que té una base de dades amb diferents taules que contenen informació sobre l’isbn del llibre, l’editor, el nom de l’autor i el seu lloc web…
A França, hi ha una altra tenda que té una altre base de dades amb dues taules i informació idèntica i diferent, com dos isbn, el del llibre original i el de la traducció al francès, els noms de l’autor original i el de la traducció…
Com es podrien combinar? Doncs un mateix ISBN (un mateix uri) hauria de proporcionar els mateixos recursos. En principi, “author” i “auteur” haurien de ser el mateix, pero una operació de combinar les dues bases de dades feta de forma automàtica, no ho sap.
Afegint coses simples com foaf, es poden començar a fer cerques mes complicades que es podrien juntar amb les dades de la wikipedia (per exemple) i, d’aquesta manera, no s’haurien de canviar dades a multiples llocs, si no que un sol canvi de les dades originals permetria que totes les consultes que es fesin tornessin el mateix resultat. Així s’arreglaria un dels problemes més grans que hi ha en aconseguir informació: la falta d’actualitzacions que fa que sovint trobem un munt d’informació obsoleta i desfassada.

Tot això és fàcil de fer, si es posa una mica mes de rigor: s’han d’anomenar les relacions.

Tot seguit ens comenta l’evolució de la web semantica:

1. la web va nèixer al cern
2. es va fer servir per físics
3. després per acadèmics
4. després per startups i petits negocis
5. les grans empreses només van aparèixer després

Actualment, la web semantica esta al punt 4 i avança cap al 5.

Com exemple de l’integració de dades, proposa el projecte DartGrid de la universitat xinesa de Zhe Jiang, que integra més de 80 BBDD repartides per tot el país.

Altres exemples són l’aplicació de cerca del portal de Vodafone i Creative Commons.

Conclusions:

• RDF serveix per a integrar dades a la web
• l’objectiu es la creació d’una web de dades

Com a comentari, pensa que el w3c ha fallat en donar a conèixer la web semantica, ja que existeix l’imatge que és una cosa molt complicada i només apte per a experts.

Simposium Europeu sobre eGovern (segón dia, VI)

La primera xerrada d’avui (Serveis Web: bases i perspectiva futura) l’ha fet Yves Lafon (Director d’ Actividat de Serveis Web, W3C) ha estat molt tecnica, i entre d’altres coses, ha explicat el servei SOAP1.2, un protocol pensat per a intercanviar informació estructurada dins un “ambient” descentralitzat i/o distribuït.

Com que he arribat tard i no he pogut pescar ni la meitat, posaré els aspectes (molt basics) que he pogut entreveure.
Es tracta d’XML basic que es transporta mitjançant HTTP, per tant, és extensible. Esta en marxa i és una recomanació del W3C des de juny de 2003.

La segona xerrada, l’ha fet Serge Novaretti, cap de projecte dels Serveis Europeus d’ Administració electronica – IDABC, de la Comissió Europea. I ha sigut en plan Comissió Europea: diapos repletes, discurs de comissió, dens…

Ens ha explicat com funciona i que fa el programa IDABC, que és un pla en cinc anys (2004-2009) amb un pressupost de 148 milions d’euros, que es part de la Comissió (buff) i que tots els estats membres de la UE hi estan representats.
Les activitats del pla inclouen projectes pan-europeus sobre e-Govern d’interes comú per als estats membres i el portal Your Europe.

M’ha sobtat el final de la presentació: una diapo enorme que deia “go practical” i que després de tot, m’ha deixat semi KO.

Després del cafetonet, ha pres la paraula América Álvarez González (Directora General de IT, Gobierno del Principado de Asturias) que ens ha mostrat com el govern asturia porta tres anyets posant-se les piles. (algú pren nota a Sant Jaume??)

S’ha definit com a tecnologa, i en una conversa que he pogut pescar mentre feia un cigarret, prové del mon de la indústria.

Ens ha explicat la situacio de partida. Que calia oblidar l’ informatica i la tecnologia i focalitzar en les necessitats del ciutadà.
En un primer moment, es van plantejar uns primers objectius en diferents ambits:
De cara a la ciutadania, educar en l’us de les tic, facilitar-ne l’ accés i incrementar la concienciació sobre el tema.

En l’ambit funcional calia millorar l’eficiencia i qualitat de serveis, crear un entorn legal i millorar l’interconexio (compartir coneixement amb altres administracions públiques).

Referent al sector TIC asturia, calia fer-ho en un llenguatge comú i en un entorn competitiu per a les empreses TIC i generar capacitat legal.

Finalment, sobre l’ ambit tecnologic, calia crear infraestructures, alinear-se amb el mercat, protegir l’inversio i tenir en compte l’evolucio futura i l’adaptació de la organitzacio al canvi.

El pla d’acció que es va fer, va incloure la xarxa de telecentres, que van ajudar molt en la divulgació del projecte. Els objectius eren, a curt termini, un millor coneixement per part de l’administracio dels habits de la poblacio, la participacio activa de les conselleries, fomentar el coneixement i ús de la plataforma, racionalitzar els processos de la administració, facilitar l’accés als serveis i evolucionar l’arquitectura dels serveis.
A llarg plaç, millorar la qualitat i capacitat resolutiva de l’administració.

Per a aconseguir aquests objectius, es van seguir unes línies d’actuació:

• estandaritzacio de funcions i processos (creació d’una normativa legal que s’ha de complir)
• formació i capacitació continuades
• es van crear els portals princast.es que
• després va evolucionar cap a asturias.es per a
• una millor identificació
• millorar el sistema de navegació i accés
• que tot el sistema fos usable i accessible fent servir el llenguatge del ciutadà en comptes del de l’administració
• implementació de serveis complementaris en base al tipus d’usuari

Aquests serveis, inclouen els sectors de benestar social i sanitat, familia formacio i educacio, seguretat social, drets i obligacions, cultura, oci, esport i turisme, vivenda, feina, empresa… i ens posa l’exemple del <a href="http://www.asturias.es/portal/site/Asturias/menuitem.46a76b28f520ecaaf18e90dbbb30a0a0/?vgnextoid=0c87799a28d4f010VgnVCM100000b0030a0aRCRD

Simposium Europeu sobre eGovern (segón dia)

Després d’ arribar un pel tard a la primera xerrada (Serveis web: bases i futur), que ha sigut molt tecnica i farragosa, ha parlat el cap del programa IDABC, una cosa burocratica a lo bestia (comissió europea) que m’ha deixat una mica tocat.

Tot i aixo he pres notes i apunts, que intentaré ordenar i posar a la pausa per dinar…

A veure si la propera (Estrategia aplicada de eAdministració) resulta més amena…

Simposium Europeu sobre eGovern (V)

Després quasibé 10 hores non-stop desxifrant sis accents anglesos diferents i amb el cervell bullint, i després que MiniMac es recuperi amb una bona dosi d’electricitat, i jo també gracies a un plat de sushi i sashimi variat…

Tecnologies per a la interacció i disseminació de la infomació (Steve Pemberton, president dels grups de treball sobre HTML i Forms w3c i co-autor de CSS, XHTML, HTML4…)

Comença fent una presentació humorística sobre ell mateix, llegint el cartellet de la taula i, fent referencia a l’acudit del gos, treu una vinyeta que surt un senyor bordant i la dona li pregunta que fa, respòn: a internet ningú sap que NO soc un gos.

Sobre HTML: ha resultat un gran avanç, pero s’ha convertit en un jardí de l’eden i conté moltes “coses que no heu de fer”, multitud de guies de gramatica, d’ accessabilitat, etc… i té la particularitat que és molt dificil d’usar…de forma correcta.

El viatge cap a una solucio unificada: XHTML2

La batalla per a separar continent de contingut ja s’ha guanyat (teoricament segur, pero a la practica, no sé no sé…)

Avantatges:

• documents mes petits
• separació de problemes
• html simple
• facilitat de canviadr de disseny
• mes barat de produïr i mes facil de gestionar
• arriba a mes gent (google llegeix html)

HTML té una estructura debil i les etiquetes com <h> es fan servir inapropiadament, a XHTML2 s’arregla amb l’estructura

<h>titular</h>
<section>secció</section>


i s’afegeixen nous tags com “content negotiation”.

Com funciona (X)HTML?
La gent pensa que un click fa que el servidor entregui una pagina web: fals.
El navegador envia informació: resolucio de pantalla, llengua, etc… i el servidor HAURIA de fer-ho servir. Steve prova amb google, i en comptes d’entregar google en angles, holandes o frances…ho fa en espanyol (mal servei de google?)

També explica que hi ha diferents dispositius i que no s’aprofiten: cada vegada hi ha més navegadors a telefons mobils que en ordinadors (foto del japó amb 5 noies amb el mobil mentre esperen un tren)

Steve conclueix que construïr els llocs web mitjançant XHTML2/Xforms: redueix moltíssim el temps i el cost necessaris, i que ja s’esta fent servir (govern UK, NASA, asseguradores del regne unit…)

Simposium Europeu sobre eGovern (IV)

(post en diferit)

Taula rodona: interacció entre standards web i administració electronica

Juan Miguel Márquez (Director General para la Modernización de la Administración) comença dient que l’ Administració General de l’Estat de l’estat ha prohibit demanar DNI i empadronaments!!!

Nomes treient el padró, s’estalvien 1.500.000 de visites a les oficines de l’ajuntament de Madrid, on aquesta feina implica el treball complet de 5 persones tot i tenir tot el sistema informatitzat.

Aquesta iniciativa prové d’un reial decret de l’ estiu de 2006, sense data de posada en marxa, ja que la resistencia al canvi ha estat gran (per part dels funcionaris).

Amb això, els funcionaris demanaran dades a una unica font: Policia i INE

4 dies després de posar-se en marxa (1 gener?), encara es demanaven documents… fins que els propis funcionaris es van donar compte que en realitat serveix de poc.

Algunes CCAA han demanat entrar en aquest projecte.

Tot seguit, parla del DNI electronic i ens diu que ja hi ha uns 300.000 DNIs electronics al carrer i que va comencar amb el dilema sobre què s’implantava primer: el DNI o els serveis. Al final es van fer a la vegada… quins serveis hi ha a part de validar tots els certificats digitals??

NOTA: dels tres ponents, el director general fa servir una moleskine, mentre que Brown i Dedallier porten portatils…modernització?!?!?

Brown es pregunta si el DNI amb chip es l’única forma d’identitat digital, i li dona una vida de 10 anys.

Daniel comenta les tarjetes amb xip a França, tothom té lector a casa(?) i pregunta a Marquez de quina forma es llegiran les dades.

Marquez explica: DNI electronic té ma mateixa info que el DNI analogic + algunes dades, que va portar discussió sobre quines dades s’introduïen. Al final només es van posar les mateixes dades identificatives que es poden llegir a l’exterior. Es pot llegir en qualsevol lector de tarjetes i l¡ accés al contingut del xip està protegit (???).

Explica també les diferències entre certificats d’estil AEAT (1.500.000 de certificats), amb el DNI: tothom tindrà el DNI que permetra certificar (no caldra el certificat). A finals de 2007 s’esperen 5 milions de DNIs electronics.
No hi ha lectors encara, s’espera que a final d’any s’extenguin.

Preguntes:
sobre identitat: un oient comenta que te multiples identitats: client de banc, ciutadà anglès, etc…
Què es l’identitat? Qui la crea? Qui gestiona aquestes identitats? El propietari, i no el govern ni les diferents entitats, és qui hauria de fer-ho.

Brown: si es perd un DNI analogic, es perd… pero si es perd o es reprodueixen les dades d’un DNI electrònic, representa un problema, perqué una copia d’un passaport, sempre es pot detectar…pero una copia de dades digitals és exactament igual que l’original… això és el que més el preocupa.

Pregunta: renovació DNI: quina vida tindrà? cada quan s’haurà de renovar (3 o 5 anys?)

Marquez: te a veure amb la seguretat que comentava Brown. tenint un DNI nou, amb nous codis, s’eviten possibles usurpacions, etc… també hi ha llistes de revocació, etc…
serveis del DNI digital: hi ha dos bancs que ja permeten identificar-se a un caixer i Windows vista també l’agafa (rumors a la sala)

Fi de la taula rodona i pausa per a dinar canapés.

Simposium Europeu sobre eGovern (III)

(post en diferit)

Daniel Dardailler, que pel que sembla usa Ubuntu, ens presenta el funcionament i l’estructura del W3C i també els objectius: interoperabilitat, universalitat, funcionalitat

A part d’això, també comenta que el consorci és neutral, es basa en el consens, participacio oberta i els seus resultats també són oberts.

Té lligams amb més de 40 organitzacions que treballen pel desenvolupament d’estandards.

Ens presenta una diapositiva amb les estructures de la web original (url – http – html) i la web futura, (uri/iri – http 1.1 – xml – interacció / seguretat (https)….).

Explica la política de patents i llicències que es fa servir (i que per cert, em caldria documentar després, ja que la Wi-Fi ha deixat de funcionar) i els requeriments d’aquesta Política de Patents:

• ha d’estar disponible per a tohom
• les reclamacions de patent essencials, han de ser de propietat o s’han de tenir controlades (suposo que per evitar coses com la del format GIF?)
• han de tenir un camp d’ús limitat
• han de ser recíproques
• han de ser gratuïtes
• han de permetre la suspensió defensiva

Dardailler explica que la llengua vehicular del w3c és l’anglès, i el problema que això comporta dins un grup gran de persones provinents de diferents països, llengües i cultures. Tot i això, al w3c també existèixen diferents grups de treball que fan servir altres llengües diferents.

Simposium Europeu sobre eGovern (II)

(post en diferit)

Peter Brown, president del Grup d’Interès sobre Administració Electrònica del CEN, ens pregunta si l’administració electrònica ha perdut el rumb.

Comença explicant la seva situació personal, és ciutadà anglès, porta passaport britànic, treballa a belgica (parlament europeu), viu a austria i esta casat amb una alemanya, i com a anècdota, ens explica que tots els tramits per a un casament es poden fer online.

Comença explicant els conceptes actuals d’eGovern. Bàsicament es tracta de les mateixes maneres de treballar de forma burocràtica, però digitalitzades i posan’t una “e” al davant. Després ens explica què hauria de ser l’e Govern i els problemes i estratègies que comporta:

• La majoria de les iniciatives que es fan, són de caire nacional o autonòmic.
• La UE no hi té competències, i tot el que surt d’allà respecte a standards, NO és vinculant.
• Els beneficis? Sota el punt de vista de l’administració, és un nou servei públic. Sóta el punt de vista dels ciutadans, hauria de millorar el servei.

Les preocupacions del Grup d’Interès, es centren en que no hi ha acords en decidir “qui fa què”, per això es dupliquen esforços, es perden oportunitats i, com deia abans, el que resulta no és vinculant per a ningú.

Tot segut passa a parlar d’identitat al món online, treient la vinyeta “when you’re online, nobody knows you are a dog” i fa unes preguntes:

• Quin rol te el govern, industria o l’individu en determinar l’identitat i en com protegir-la?

I tot seguit ens mostra un exemple d’ EULA on es dona l’opció de usar el servei…i que les dades de l’usuari es facin servir per a publicitat…o si no es vol ser objectiu d’SPAM…no es fa servir el servei!!

Un altre tema, són els serveis. Per a què es necessita una tarja electrònica personal si l’únic que es fa és pagar les multes? Per altra banda, comenta que els famosos passaports electrònics britànics ja han estat hackejats i clonats, davant això, es pregunta si els governs, que asseguren que els seus passaports i DNIs electrònics SÓN segurs, acceptaran tota la responsabilitat en cas d’usurpació d’identitat, i també es pregunta (ens preguntem) per què hem de fer servir infraestructures que sabem que són insegures??
Per què es focalitza en la tecnología insegura en comptes de fer-ho en les polítiques que fan que els usuaris siguin els responsables (i culpables) de les errades dels sistemes?

Tot seguit, comença a parlar sobre interoperabilitat, que no hauria de ser l’objectiu, i posa dos exemples: el voltatge elèctric dels Estats Units (110v) i el d’Europa (220v): ambdós són standards, però un simple adaptador permet fer servir diferents aparells electrònics en els dos continents.
L’interoperabilitat no és l’objectiu, si no el camí, i ens mostra un altre exemple: FBI vs. CIA. sempre barallats per a veure qui gestiona les dades, van crear un espai intermig entre els dos estaments, on s’anaven compartint dades valuoses. Aquest punt intermig resulta ser molt menys segur i susceptible a atacs.

Ja per acabar, presenta les conclusions.
El sector públic s’ha involucrar, s’ha de fer un reconeixement sobre la feina feta i s’ha de treballar amb el sector privat. També s’han de compartir els coneixements, investigar altres solucions, si ja s’han implementat i quins resultats han donat, per tal de no duplicar esforços ni perdre diners. I, sobre tot, no fer més portals. Cal descentralitzar (distribuïr??) els serveis, i si es vol centralitzar alguna cosa, que siguin les polítiques.

Descans, cigarret i ullades a les acreditacions. Veig gent de la Xunta de Galicia, Departament de Salut de la Junta de Andalucia, Govern d’Asturies… però encara no he vist ningú de la Generalitat… tot i que m’ha semblat escoltar tres o quatre paraules en català… encara tindrem sort i hi haurà algú dins l’administració Catalana que es preocupi per aquestes coses.

Propera xerrada: Estandards web oberts i eAdministració, per Daniel Dardailler, president associat del w3c a Europa…

Simposium Europeu sobre eGovern (I)

(10:30): Doncs al final si que eren deu minutets, tot fent un passeig per la Playa de San lorenzo, per on no fa gaire fred, fins a arribar, tot just al costat de l’estadi El Molinón.

El recinte firal es la bomba. Tot nou, ben fet i ben cuidat. He trobat tot a la primera (milagro!), m’han donat l’acreditació, una bossa que pesa com un mort amb tot de papers i cosetes per a llegir, i a agafar lloc estrategic.

La sala de l’amfiteatre hi ha molta menys densitat traje-i-corbata de la que m’esperava, i fins i tot hi ha gent dreta al fons.

Al final sí que hi ha conexió, pero un pel intermitent. Molts portàtils i uns quants WordPress i Blogger escrivint.

La televisió m’ha plantat una càmera just davant, així que crec que hauré de buscar un altre lloc estratègic…

Comença la presentació i benvinguda…

(update 16:44)

… per part de Pedro Sanjurjo, de l’ajuntament de Gijón, que ens explica les iniciatives que s’estan portan a terme a la ciutat, com les tarjetes ciutadanes (més de 180.000) i que el proper Tecnimap es farà aqui mateix.

Tot seguit pren la paraula la Directora General d’Inforormàtica del Govern d’Astúrias, que ens comenta que els seus objectius són la normalitzacio i estandaritzacio dels sistemes d’informacio de la Comunitat Autònoma (algú a Sant Jaume pren nota?) i l’adopció de tecnologíes obertes.
Per això, s’estan integrant totes les parts (municipal,univertitat, sector privat…) i expressa públicament la voluntat de col.laboració estreta amb w3c i crida a les altres administracions per a que facin el mateix (algú a Sant Jaume pren nota?).