Archivo

Artículos etiquetados y‘politica 3.0’

Pasando de todo

20 diciembre 2010 1 Comentario

Vengo en son de paz

Mañana está prevista la aprobación en comisión extra-parlamentaria de la Ley de Economía Sostenible.
Concretamente, se aprobará en una Comisión de Economía.

¿Por qué? Pues porque el PSOE necesitará mayoría absoluta de 176 diputados, ya que la ley viene acompañada de una norma complementaria de carácter orgánico, que modifica la legislación relativa a la formación profesional, Educación y Poder Judicial. Y podría no tener esos 176 votos.

¿Qué quiere decir todo esto? Pues que el Gobierno de EH!paña Zombieland se saltará otra vez, por sus caras bonitas, la legalidad vigente de su propio país y legislará por decreto, sin necesidad que las SS, Sus Señoridas (con “d” de desvergüenza e imitando a Chiquito de la Calzada, ese gran exponente del país) justifiquen sus blindados sueldos y pensiones teniendo que votar la cosa. Como en cualquier país de dudosa legalidad democrática. ¿Que dicen? ¿Que el proceso es legal? Si, si. Legalísimo. Tan legal como las elecciones en Cuba. Tubo bom, tudo legal meus amigos.

La verdad es que todo el rollo me recuerda a los viejos tiempos, cuando se vendía gato por liebre y se intentaban colar directivas europeas sobre software en la Comisión de Agricultura, o las Enmiendas Torpedo que se votaron en pleno verano

¿La diferencia? Pues que Europa contiene algún país más o menos civilizado. Por el contrario, los sucesivos Gobiernos de EH!paña siempre han seguido una constante: no respetar ni sus propias normas. Desde 1492. Y no me negareis que el slogan no está chulo…

Pasando totalmente de vuestra puta cara desde siempre. Gobierno de España.

Creo que lo voy a registrar.

En fin, que como ya decíamos muchos y se ha demostrado, las Disposiciones finales de la Ley de Economía Sostenible son obra exclusiva del Departamento de Estado de los Estados Unidos de América, actuando en nombre de la industria del ocio y del entretenimiento de dicho país.

Podría poner los cientos de razones, mías o de la multitud de voces de la blogsfera, por las que la LES en si misma es extremadamente nociva, sin tener en cuenta el fondo del quién y cómo se ha redactado y el método de aprobación. Pero sería un “os lo dijimos” muuuuy largo.

Si mañana todo va mal y se aprueba la LES, habrá que dar un giro y, como siempre recordaba el Sargento de Marines Shaftoe, demostrar un poco de adaptabilidad.

Mentrestant, al món real…

23 noviembre 2010 Deja un comentario

La caspa casta política es preocupa per ella mateixa: espais electorals gratis on hi surten tots el primer dia, i on només apareixen els grans partits. Noticies a la tele, medides en temps per proporció a la representació. Debats on només apareixen els partits amb representació parlamentaria.

Política 2.0, on tothom xerra i pocs escolten. I el que és pitjor: quan senten que els pregunten coses des de llocs insospitats, s’espanten i criden “ens ataquen!”.
I quan s’els tranquilitza i es comenta que només es tracta d’ unes quantes preguntes, més que res per saber què en pensen de certs temes pels que mai han mostrat gaire interès, directament hi ha qui contesta que “el candidat està en campanya” i no pot fer-hi una ullada…

Això si, els qui tenen les respostes a les nostres preguntes son uns frikis

Per sort, al món real, hi ha qui encara té agalles de parlar clar

No desperteu un polític que dorm

23 noviembre 2010 Deja un comentario

Shhhhhh.....

Per norma general, els polítics són una espècie curiosa. Hivernen durant 3 anys, es mig desperten durant 8 mesos i després tenen una activitat frenètica durant dues setmanes.
Després tornen a ensopir-se per, finalment, tornar a adormir-se, tancant el cercle.

Durant els períodes d’hibernació profunda o quan estan mig desperts, qualsevol intent de comunicació, ja sigui mitjançant senyals, signes, paraules o fins i tot movent un xuletó (o una coliflor) davant dels seus ulls per captar la seva atenció, és nul i fins i tot pot ser contraproduent.

Però durant aquestes dues setmanes i escaig que estan actius, si que és possible intentar establir comunicació.
Precisament això es va fer des Nación Red la setmana passada. En David Ballota ens va demanar a una sèrie de blocaires, activistes digitals, professors, defensors de causes guanyades, sindicalistes 2.0, tecnòlegs, etc… fer un petit qüestionari per enviar als principals candidats a les eleccions de diumenge que ve.

Resulta que només un dels candidats preguntats, Artur Mas, s’ ha posat a mirar seriosament els temes. Els altres, van fent. Però el que més sorprèn és que n’hi ha un que resulta que “està en campanya” i no pot atendre les nostres preguntes.

Suposo que aquest candidat o candidatessa, per alguna misteriosa raó, té el rellotge biològic endarrerit i no ha detectat a temps els canvis de temperatura i llum i encara va adormit. Espero que es desperti a temps, ni que sigui per a veure el recompte. Siguis qui siguis, arregla’t el despertador per d’aqui quatre anys.

Per altra banda, hi ha qui no fa falta que respongui qüestionaris perquè ho tenen tot ben posat a l’ideari fundacional.

Sigui com sigui, treieu-vos les sabates i els esclops i camineu de puntetes. Si desperteu a un polític quan dorm, hi ha qui diu que us pot mossegar. I encara diria més. Hi ha qui diu que si us mosseguen, us torneu com ells… o això eren els zombies? Quin dilema…

Return to sender

12 noviembre 2010 1 Comentario

Esta ha sido la semana de recordar a los políticos que “nuestro voto también cuenta“.

Se diseñó una pequeña campaña para mandar mensajes a los diputados al Congreso, pidiéndoles que se posicionaran claramente al respecto de la disposición final de la Ley de Economía Sostenible, la Ley Sinde, que pretende convertir Internet en una nueva televisión.

El pasado mes de Julio escribía “E-democracia: retornar al remitente“, relatando mi experiencia y visión de los fatalmente llamados política, activismo político 2.0 y casta política: una completa y monumental montaña de mierda.

Lo de esta semana, no solamente confirma mi tesis, si no que la empeora. La lista de correos electrónicos que Hacktivistas ha usado para su xmailer estaba incompleta. ¿Y por qué estaba incompleta? Pues porque hay diputados del Congreso que no tienen publicado su correo electrónico. Representantes elegidos por votación ciudadana que se han aislado conscientemente de aquellos a los que, dicen, representan.

He recibido 17 avisos informando sobre la devolución de mi mensaje, de los cuales, 4 han sido porque la dirección de correo no existe, 2 tenían el buzón lleno y el resto son problemas con servidores de correo.

El resto de mensajes, que supongo han llegado a destino, no han causado ninguna reacción. Bueno si, quejas por parte de los Diputados que han visto que sus buzones se llenaban de mensajes que han calificado como SPAM. ¿No es bonito, simbólico y significativo? Intentamos comunicarnos con nuestra casta política, y nos dicen que somos SPAM… y luego a otra cosa.

En fin, ahí están todos hoy. En Catalunya, ya en campaña electoral, todos con sus banderitas, sin corbata, subidos a palés, cajas de fruta o colgados de un árbol si hiciera falta. Y mientras, nosotros somos SPAM. Esto si que es democracia. Y como dice el refrán:

A la democracia, patada en los cojones.

Y esto si que es música.

I gave a letter to the postman,
he put it his sack.
Bright in early next morning,
he brought my letter back.

She wrote upon it:
Return to sender, address unknown.
No such number, no such zone.
We had a quarrel, a lover’s spat
I write I’m sorry but my letter keeps coming back.

So then I dropped it in the mailbox
And sent it special D.
Bright in early next morning
it came right back to me.

She wrote upon it:
Return to sender, address unknown.
No such number, no such zone.

This time I’m gonna take it myself
and put it right in her hand.
And if it comes back the very next day
then I’ll understand the writing on it

Return to sender, address unknown.
No such person, no such zone.

And now, for something completely the same

1 octubre 2010 2 comentarios

Dicen que el Presidente del Gobierno ha decidido extender la mano a los sindicatos para negociar (lo que tras decir que la reforma laboral no se negocia, resulta bastante absurdo pero bueno).

He podido conseguir la foto en el preciso instante en que se realizaba el acto de extensión:

Vengo en son de paz

Faci com jo i no es fiqui en política

9 septiembre 2010 2 comentarios

Ja fa temps que vaig explicar per què procuro no llegir la premsa espanyola. Tampoc la que s’edita a Catalunya. I ahir ho recordava.

Serà per això que no m’he assabentat de l’assuntu Tremosa fins que en Martí i en Pere ho han comentat al Twitter.

Tot i que no fa just 24 hores el gran líder catalunyista tranquil·litzava les masses assegurant una campanya electoral tranquil.la, els nans ja comencen a créixer… o no…
El que més m’extranya és que hagi estat Ramón Tremosa i no Felip Puig qui hagi obert el Barril de Merda de Pandora.

Mentre escric no puc evitar pensar quan i com començaran a sorgir les rèpliques per part dels respectius candidats, caps de premsa, portaveus, comissaris polítics, et cetera: Iceta, Mayor Zaragoza (ai no!), Rivera, Herrera, Puigcercós, Ridao i companyia.

Després, quan els índex de participació tornin a baixar i centenars de persones celebrin els resultats del diumenge 28 de Novembre cremant i destruint mobiliari urbà a Canaletes i/o la Cibeles, tota aquesta corrua tornaran a entonar el mea culpa, a parlar de la desafecció i cacarejar sobre les possibles raons i i les improbables solucions.

Potser és hora de mirar cap a una altra banda, però em temo que al final, tota aquesta tropa que, just un any després que es destapessin els dos escàndols més espectaculars de corrupció política dels darrers lustres i que, no ho oblidem, ha esquitxat a absolutament tot l’espectre polític (tot i que ja sabem que l’amnèsia impera en aquestes latituds), es dedica a comparar-se mútuament amb episodis trists i lamentables de l’ història del país aconseguiran que una enorme quantitat de gent es decideixi per un dels aspectes que ara tant critiquen de l’antic règim. Aconseguiran que els ciutadans facin com ell i no es fiquin en política ni en vulguin saber res.

Flac favor a la Democràcia. Això amb ell no passava.

Categorías:El Blog Etiquetas: ,

Resum del Debate sobre el estado de la Nación

Té els seus anyets, però segueix sent igual de vàlid. I si, Nación en maiúncules:

Categorías:El Blog Etiquetas:
Seguir

Get every new post delivered to your Inbox.