Snowden, el pal·ladí

Quan Edward Snowden obre la boca, Bitcoin puja un 3%. Òbviament m’ho acabo d’inventar, però era per fer el símil amb allò de les pujades del preu del pa. El que no m’invento és que Snowden sigui un bocamoll de traca i mocador.

Trobo fascinant que hi hagi qui encara el consideri una persona fiable, en tant a abanderat de la lluita pels drets civils i la llibertat dels ciutadans en front als governs tirànics.

Fem-ho fàcil: què pebrots feu creient-vos que un paio, a Moscou, pagat pel govern rus des de fa anys, tingui cap mena d’interès en la llibertat de qualsevol ciutadà? Què us fa pensar que Vladimir Putin, un senyor que després de treballar pel KGB fa vint-i-dos anys que dirigeix el govern rus, sigui un abanderat de qualsevol mena de llibertat per a ningú?

En serio, torneu a donar-vos un cop al cap, a veure si s’us posa bé el cervell.

Recull d’articles (23)

Una de les coses que tenia pendents era reprendre bé els reculls d’enllaços. En una època en què gairebé tota la informació que ens arriba “curada i filtrada per satisfer els teus gustos”, en el 99% dels casos per algoritmes d’IA dels quals n’hem de parlar un dia de tot el hype i snake oil de la IA, perquè això se’n va de les mans, i què voleu que us digui… els resultats d’aquest filtratge són bastant lamentables, per no dir irrellevants en un 95%.

Cables i connectors
Imatge per John Barkiple a Unsplash

Per tant, des d’aquest raconet de la xarxa, recupero i mantinc un petit recull d’allò que jo, un humà, he llegit i he decidit que són prou importants com per registre i comentari.

Des que he tornat a Apple, m’he subscrit a un parell de webs de Fanboyisme. Malgrat que començo a trobar molt irritant la inundació d’articles buits amb rumors sobre futures característiques i collonades vàries, depenent del dia hi trobes alguna cosa interessant. Un exemple és que Apple podria estar pensant a abandonar el Regne Unit (almenys ho pensava a mitjans de juliol). Personalment em sembla una idea fantàstica, en especial quan arreu del planeta, molts governs comencen a optar per les famoses “lleis antimonopoli”. També n’haurem de parlar un altre dia, d’això, però amb una lectura ràpida, hom descobreix que aquestes lleis no van de lluitar contra monopolis tecnològics, sinó de rapinyar una part dels beneficis de les grans empreses en forma de més impostos. Tots els governs del planeta, en especial al món occidental, tenen els cofres més que buits. Els rescats a la banca de 2009-12 primer, els estímuls posteriors al comerç (jaajajajaja) i ara la covid, està arruïnant a tothom, governs inclosos. Els governs han de buscar noves formes d’ingressos: les grans tecnològiques, que són un dels pocs sectors que ha sortit enfortit de la pandèmia.

Applesfera és un altre dels Fanboy-Sites al que m’he apuntat. Igual que 9to5mac, el seu feed és un riu constant d’articles traduïts i sense gaire valor –en especial quan has llegit abans la versió original–, però també a vegades tenen coses interessants, com aquesta notícia, alineada amb l’anterior, que ens diu que Facebook estaria desitjant que aquestes
lleis antimonopoli aconsegueixin que Apple hagi de vendre terminals iPhone buits, per tal de poder instal·lar-hi allò que Lord Zuckerberg
desitgi.

Una altra notícia sobre les grans capacitats de programari basat en IA: un quelcom (no sé com anomenar això, perquè no és un programa, ni una aplicació ni encara menys una intel·ligència artificial) mesura el temps que els polítics fan servir els telèfons durant els debats parlamentaris. Si mireu la foto que acompanya la notícia, veureu que només compta els que fan servir un telèfon. I els que fan servir altres dispositius –és a dir, la resta dels que surten a la foto–, no es comptabilitzen? No li diguem IA, sinó calculadora automàtica defectuosa.

Canviem de registre. Fa anys American Airlines va fer una oferta que uns quants clients no van voler rebutjar, i gairebé fa que l’aerolínia hagués de tancar: una mena de bufet lliure de vols. Divertidíssim, en especial el final. Com sempre, les grans operadores poden culpabilitzar als altres els seus errors.

Més sobre Facebook i el seu model de negoci basat en el frau. Cory Doctorow ens explica com Facebook ha tancat Crowtangle, una empresa que va comprar el 2016, i que es dedicava a analitzar el rendiment de les publicacions de les empreses de medis socials. El “problema” va sorgir quan des del NY Times van descobrir com millorar la presència i posició d’articles.

I de moment, fins aquí. Que tingueu molt bona setmana.

La tornada a la feina presencial

Arran de la notícia per la qual Apple comença a preparar la tornada a la feina presencial, s’ha organitzat un hype important al voltant d’això.

Que si els treballadors es neguen a tornar a l’oficina, que si els acadèmics diuen que la tendència cap a treballar des de casa és inaturable, etc.

Per sort o per desgràcia, un servidor només va deixar de treballar presencialment durant alguns dies, en què vaig estar de baixa laboral per haver contret infecció per covid-19. Fins i tot estant de baixa, bastants dies vaig treballar en remot.

Un mes exacte després del primer dia de baixa em vaig reincorporar en format presencial. El meu primer dia oficial de teletreball va ser durant el mes de juny de 2021.

És totalment comprensible que ningú vulgui tornar a l’oficina. Gràcies a la política de terror que les autoritats, totes, han emprat des del principi amb el nombre de contagis i el perill invisible, la població no acaba de decidir si té pànic a sortir de casa, o només por, o només en té en horari laboral, o si cuela cuela, i si no, me la pela.

Sí que és necessari revisar el model laboral, en especial al nostre país de traca i mocador, en el qual es premia passar molt temps al lloc de treball, malgrat que no estiguis fent absolutament res relacionat amb la feina.

Però com a part del col·lectiu laboral que portem treballant sense gairebé descans des de març de 2020, i que portem rebent cops i guitzes per totes bandes, em permetreu que digui “au i que us moqui la iaia, deixeu de plorar i poseu-vos a treballar” als qui es queixen perquè han d’anar a treballar a l’oficina tres dies a la setmana.

Who Owns The Future (VI): per què li diuen intel·ligència quan en realitat és automatització

Lanier, en aquest llibre de 2008, diu una de les grans veritats que ningú reconeix. The elephant in the room, que diuen els americans: els humans som els qui activem la tecnologia. A juliol del 2021, tot allò que s’anomena Intel·ligència Artificial, en realitat són processos d’automatització de tractament de dades i d’informació. Aquestes dades les proporcionem els humans. No hi ha cap procés autònom, encara menys cap procés autònom creatiu.

Però ens mantenim en la fantasia d’un futur tecno cèntric, on la tecnologia ens salvarà de tot i ens ho farà tot.

Mentre escric això, el robot aspirador corre per casa. Però si no el programem perquè s’encengui, o si no premem l’interruptor, o si no apartem els cables… no funciona del tot.

Alternatives a WordPress: Micro.blog

Fa temps que busco alternatives a WordPress. L’eina és massa gran i pesada per a les meves necessitats. I necessita massa manteniment, i si s’externalitza –com ara– a la versió .com, hi ha massa distraccions. I massa mencions a “posa anuncis i guanya diners”.

Ahir vaig topar-me amb Micro.blog, que a primera vista pot semblar una mena de pseudoclon de Twitter, però en realitat és realment una eina de micro-blogging –no com Twitter.

Una altra peculiaritat és que no existeixen els hashtags –per fi algú que pensa!–, sinó que es “categoritza” amb emojis –que potser el remei és pitjor que el problema, també és cert. I last, but not least, també permet cross-posting a altres plataformes, com Medium i versions obertes dels models de Twitter i Instagram, com Mastodon o OwnYourGram –no m’interessen gens ni mica, llegiu per què. Però no només això.

Entre altres coses, també és un editor que funciona com a eina de publicació, no només per al teu [el meu] Micro.Blog, sinó també pot connectar-se a WordPress, en versió .com o al teu propi domini. Aquest article l’escric des d’aquesta eina. Parlant de l’eina, crec que només està disponible per MacOS, iOS i Android. Òbviament es pot escriure des de la interfície web.

El següent pas serà veure si es pot migrar tot l’arxiu. I valorar pros i contres. El principal, que Micro.blog és un servei de pagament per subscripció. Això treu molta palla i posa barreres d’entrada a bots i opinadors sense base, però tira enrere.

Veurem.

Who Owns The Future (IV): la fal•làcia de la intel•ligència artificial

Aquest paràgraf hauria de ser “self explanatory”, que diuen.

El que a mi em fascina és que l’anomenin “intel•ligència artificial” quan en realitat es tracta de sistemes d’automatització.

O tenim una consideració baixíssima de la i tel•ligència, o és un nou cas de tecnoPNL bullshitting.

Who Owns The Future? (III): idees, conversa pública i canvis culturals

Els grans canvis culturals, fins fa poc, es produien de forma lenta. Sorgien unes idees que generaven un diàleg públic. Amb debats. Hi havia conversa.

Tot això ha canviat.

És curiós com es reclama cada vegada més que la ciència tingui més presència pública, mentres que els canvis que ens afecten al dia a dia s’accepten, en el pitjor dels casos, de forma tàcita: els problemes dels models de negoci basats en la venda i tràfic de dades privades; de com ens afecten –a nivell social, personal, laboral i global– les aplicacions i nous aparells; de quines repercussions té la “nova economia” (a nivell del model econòmic comentat abans, i també en l’època post-covid: teletreball, empreses tancades i llocs de treball perduts, comerç tradicional contra les cordes, grans proveïdors per internet assolint quotes de mercat cada vegada més grans…–; per què no paren de sorgir aplicacions per automatitzar tasques i millorar la nostra productivitat (de les quals en vull parlar), i un enorme etcètera.

El més preocupant és la cantarella que s’escolta quan es treuen aquests problemes: “potser caldria que deixéssis de llegir llibres conspiranoics”.

Recull d’articles (22)

Avui, el recull d’articles sembla un monogràfic de Medium.

Per tal que no m’acusin de monopoli, començaré amb Are you still there?, una reflexió de Nicholas Carr sobre una novetat que, a casa, hem experimentat.

China’s ‘Sharp Eyes’ Program Aims to Surveil 100% of Public Space. El panòptic total.

8 facts about Point Nemo. El lloc on s’estrellen els satèl•lits.

Apple and Google’s privacy changes are a huge benefit for the creator economy. A prlmera ullada sembla interessant. La llàstima és que qui escriu l’article parla de màrketing d’afiliats.

The New Era of Social Media Isn’t About Feeds. No només els “mitjans socials”, el que sigui el que vulgui dir això. Poques coses encara disposen de feeds fiables.

I per acabar, un article antic de Nicholas Carr sobre la sobreautomatització.