Fa just 24 hores començava a l’Ateneu Barcelonès la taula rodona sobre la traça de les comunicacions.
L’acte, interessantíssim (i que per cert es va gravar…a veure si apareix algun podcast). Des de l’explicació de tot el què es pot descobrir NOMÉS sabent amb qui parles i quan ho fas a l’anècdota d’en Jorge explicant com funciona Echelon passant per l’insistència de Javier Cuchí en recordar que, tot i poder arribar a ser molta gent que es pot arribar a moure dins la xarxa, la nostra visibilitat al “món exterior” és quasibé nula.
Es va parlar de com el terrorisme modern propicia lleis (i decrets llei) restrictives dels drets dels ciutadans benpensants com la Patriot Act, mentre els polítics no paren de cacarejar que “no permetrem que el terrorisme canviï el nostre model de vida ni la nostra llibertat”. Del futur DNI electrònic, que com en Cuchí deia, “El més alarmant del DNI electrònic, és que no en sabem res.” i que combinat amb la traça de les comunicacions, pot arribar a ser un perill terrible.
I no, no és tremendisme. De la falta de coneixement del tema que tenen aquells que signen auestes lleis (al menys aquí), que no tenen ni idea del que estàn signant, pero com hi ha uns grups que pressionen per a que ho facin, “pues si estos lo dicen, será verdad…”, au, ja la tenim clavada a l’esquena. I de tantes i tantes coses que, junt amb el debat posterior, activíssim, al final quasi ens van haver de fer fora del recinte.
Conclusions:
-posar el /mode extreme-paranoid ON per tal que la gent del carrer, que no té gaire o gens interès en el que passa dins la xarxa, comenci a adonar-se del problema i prengui les primeres mesures.
-usar proxys com Tor
-xifrar les comunicacions, pero FER-HO SEMPRE I EN TOT. Si no xifrem mai, i un dia ho fem perquè pensem que el que estem enviant és material ‘sensible’, allò cantarà més que els tres tenors. Oi que quan escriviem cartes analògiques sempre les posavem dins un sobre? Doncs ara també.
-ser actius i traslladar aquests temes al carrer, a casa, al bar, a la feina… a tot arreu, ja que aquestos temes, vist com evoluciona el món digital, acabaràn afectant a tothom, encara que siguis un neoludita que intenti aïllar-se dins una caverna.
Tot seguit vam anar a sopar uns 20 assistents i la conversa va derivar cap a religions i teories (poli)teistes, història, el magrib, tradicions manyes (d’ Aragó), tecnologies per perforar la terra, antenes WI-FI amb forma de palmera… que van ser tan atrapants com les tres hores i mitja anteriors.
Cap allà les tres de la matinada, vaig decidir que ja tocava anar a dormir, així que vaig posar fi a una nit en la que vaig aprendre moltes coses.
I ara... què? 