El nou colonialisme (II)

Una de les raons per les quals els xinesos desembarquen amb facilitat al continent africà, és perquè no fan preguntes ni posen trabes. Àfrica necessita mercats i la Xina necessita ajut per a la seva expansió.

Els xinesos també han arribat a Zimbabwe. Les forces aeries s’entrenen amb avions xinesos, els autobusos són xinesos i fins hi tot hi ha rumors que els canons d’aigua que es fan servir per a dissoldre les manifestacions són també fetes a la xina.

La política de Mugabe, “Look east”, va forta. Fins i tot hi ha plans per a portar el mandarí a les universitats. Deia el ministre d’educació que

“The compelling need to bring our two peoples together could be strengthened by introducing studies e.g. teaching of Chinese as a foreign language as well as learning Chinese history. Our universities have an important role in this regard.”

El problema que hi ha amb els productes xinesos és que no duren gaire. Hi ha queixes amb els autobusos, que sembla que es trenquen cada dos per tres, i amb d’altres coses que no arriben a la qualitat que hom esperava. I com és normal, la gent comença a cansar-se. De moment ja han creat un terme per a referir-se a aquesta mena de productes de baixa o nul.la qualitat: zhing-zhong. L’altre problema és que aquest terme s’aplica a tot allò que tingui a veure amb els xinesos, ja siguin productes o persones, fins i tot quan aquestes persones no són xineses, pero s’hi assemblen. La comunitat japonesa ja ha emès alguna que altra queixa.

Un altre dels països on els xinesos han aterrat amb força és el Sudan. Les petrolieres occidentals s’han anat retirant del país, a vegades per pressions dels propis accionistes en temes sobre drets humans, o a vegades pels propis govers, com el dels Estats Units, que imposava sancions econòmiques al Sudan per les seves conexions amb grups armats de caire islamista. Amb el terreny lliure, la Xina, segón consumidor mondial de petroli, construeix al Sudan la primera refineria fora del seu territori, d’on extreu el 12% del petroli que necessita.

Però també al Sudan hi ha “danys colaterals”:

“Investment is good. It will develop our land, but the most important thing is how we are treated. In the end, the Chinese must go home. This is not their country. Then this will all be ours.”

El nou colonialisme (I): the west is no more the best

Durant la guerra freda eren típiques les frases amb rimes convidant als habitants de les zones controlades per governs comunistes, a provar les excel·lències de l’estil de vida occidental. 17 anys després de la caiguda del mur de Berlín i de la posterior desmembració de l’URSS, alguns països giren la mirada cap a l’est. Cap al comunisme globalitzat de la Xina.

Fa temps que la Xina té els ulls posats a Àfrica. El comerç puja i puja i inclús es parla de la creació d’àrees de lliure comerç sino-africanes. De fet, la Xina és el tercer país inversor amb 700 empreses i uns 30 bilions de dòlars l’any.

A Sierra Leone s’estan construint hotels de luxe totalment “made in China”. Des dels materials de construcció fins als símbols dels lavabos. Els edificis de l’exèrcit, del govern, el parlament o l’estadi esportiu, també els han construït (o remodelat) els xinesos.

Africa is a very good environment for investment, especially at the moment. Europe and the USA are too competitive. But it's not yet very competitive in Africa, and there are certain business opportunities for Chinese businessmen to embark on. That's why we entrepreneurs have come to Sierra Leone, to Africa.

Mentre Europa i els Estats Units “perden el temps” en protocols sostenibles i d’altres xorrades,

They just come and do it. We don't start to hold meetings about environmental impact assessment, human rights, bad governance and good governance. I'm not saying that's right, I'm just saying Chinese investment is succeeding because they don't set high benchmarks.

És realment aquest “lliure mercat” o aquest tipus de comerç el que demanen els africans? Si més no, aquesta concepció és curiosa i perillosa. Àfrica necessita poder entrar dins algun mercat global i occident li nega el dret amb les subvencions i la PAC, els aranzels i les sancions als governs dictatorials. La Xina mostra la seva “cara amable” oferint inversions multimilionàries sense preguntar. Que han de fer els dictadors si no mirar cap a l’est?

Els xinesos també han arribat a Zimbabwe. Les forces aèries s’entrenen amb avions xinesos, els autobusos són xinesos i fins hi tot hi ha rumors que els canons d’aigua que es fan servir per a dissoldre les manifestacions són també fetes a la xina.

La política de Mugabe, “Look east“, va forta. Fins i tot hi ha plans per a portar el mandarí a les universitats. Deia el ministre d’educació que

The compelling need to bring our two peoples together could be strengthened by introducing studies e.g. teaching of Chinese as a foreign language as well as learning Chinese history. Our universities have an important role in this regard.

El problema que hi ha amb els productes xinesos és que no duren gaire. Hi ha queixes amb els autobusos, que sembla que es trenquen cada dos per tres, i amb altres coses que no arriben a la qualitat que hom esperava. I com és normal, la gent comença a cansar-se. De moment ja han creat un terme per a referir-se a aquesta mena de productes de baixa o nul·la qualitat: zhing-zhong. L’altre problema és que aquest terme s’aplica a tot allò que tingui a veure amb els xinesos, siguin productes o persones, fins i tot quan aquestes persones no són xineses, però s’hi assemblen. La comunitat japonesa ja ha emès algunes queixes.