El nou colonialisme (I): the west is no more the best

Durant la guerra freda eren típiques les frases amb rimes convidant als habitants de les zones controlades per governs comunistes, a provar les excel·lències de l’estil de vida occidental. 17 anys després de la caiguda del mur de Berlín i de la posterior desmembració de l’URSS, alguns països giren la mirada cap a l’est. Cap al comunisme globalitzat de la Xina.

Fa temps que la Xina té els ulls posats a Àfrica. El comerç puja i puja i inclús es parla de la creació d’àrees de lliure comerç sino-africanes. De fet, la Xina és el tercer país inversor amb 700 empreses i uns 30 bilions de dòlars l’any.

A Sierra Leone s’estan construint hotels de luxe totalment “made in China”. Des dels materials de construcció fins als símbols dels lavabos. Els edificis de l’exèrcit, del govern, el parlament o l’estadi esportiu, també els han construït (o remodelat) els xinesos.

Africa is a very good environment for investment, especially at the moment. Europe and the USA are too competitive. But it's not yet very competitive in Africa, and there are certain business opportunities for Chinese businessmen to embark on. That's why we entrepreneurs have come to Sierra Leone, to Africa.

Mentre Europa i els Estats Units “perden el temps” en protocols sostenibles i d’altres xorrades,

They just come and do it. We don't start to hold meetings about environmental impact assessment, human rights, bad governance and good governance. I'm not saying that's right, I'm just saying Chinese investment is succeeding because they don't set high benchmarks.

És realment aquest “lliure mercat” o aquest tipus de comerç el que demanen els africans? Si més no, aquesta concepció és curiosa i perillosa. Àfrica necessita poder entrar dins algun mercat global i occident li nega el dret amb les subvencions i la PAC, els aranzels i les sancions als governs dictatorials. La Xina mostra la seva “cara amable” oferint inversions multimilionàries sense preguntar. Que han de fer els dictadors si no mirar cap a l’est?

Els xinesos també han arribat a Zimbabwe. Les forces aèries s’entrenen amb avions xinesos, els autobusos són xinesos i fins hi tot hi ha rumors que els canons d’aigua que es fan servir per a dissoldre les manifestacions són també fetes a la xina.

La política de Mugabe, “Look east“, va forta. Fins i tot hi ha plans per a portar el mandarí a les universitats. Deia el ministre d’educació que

The compelling need to bring our two peoples together could be strengthened by introducing studies e.g. teaching of Chinese as a foreign language as well as learning Chinese history. Our universities have an important role in this regard.

El problema que hi ha amb els productes xinesos és que no duren gaire. Hi ha queixes amb els autobusos, que sembla que es trenquen cada dos per tres, i amb altres coses que no arriben a la qualitat que hom esperava. I com és normal, la gent comença a cansar-se. De moment ja han creat un terme per a referir-se a aquesta mena de productes de baixa o nul·la qualitat: zhing-zhong. L’altre problema és que aquest terme s’aplica a tot allò que tingui a veure amb els xinesos, siguin productes o persones, fins i tot quan aquestes persones no són xineses, però s’hi assemblen. La comunitat japonesa ja ha emès algunes queixes.

Advertisements

Un pensament sobre “El nou colonialisme (I): the west is no more the best

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s