Elecciones en Bielorrusia (III)

Hace año y medio nos enterabamos de la revolución pacífica en Ucrania, luego fué Kyrgyzstan.

Este domingo podriamos asistir al siguiente episodio con la revolución de los tejanos pero con un problema añadido. Si las asociaciones juveniles como Zubr han aprendido las lecciones de noviembre, Lukashenko también, i bastante bien por lo que parece.

Corren rumores que policias de paisano intentarán rebentar la manifestación pacífica del próximo domingo en Minsk, provocando a la gente e incluso se dice que tienen pensado hacer estallar pequeños artefactos entre la multitud.

Si esto pasase, tampoco seria una gran notícia, ya que són las típicas tácticas represivas de los gobiernos dictatoriales. Lo que pasa es que éste gobierno dictatorial acusará de terrorismo a toda aquella persona que altere el orden en la ciudad de Minsk el domingo por la tarde. Y lo peor de todo, es que estos acusados de terrorismo podrian llegar a enfrentarse a la pena de muerte.

Pero los activistas tampoco són mancos. En una demostración divertida que explican en su pagina, dos de ellos, que sabian que les estaban pinchando los teléfonos mobiles, hicieron creer a los represores que se iban a encontrar en cierta confluencia de calles. Cuando un amigo de ellos pasaba por ahi casualmente, vio un pequeño ejercito policial que parecia esperar algo o alguien y llamó a sus amigos para avisarles. Se sorprendieron bastante de haber conseguido crear tanta expectación mediante conversaciones telefonicas falsas.

La estrategia del gobierno: primero se encarcela por hooligans a las cúpulas organizativas de la oposición y a los activistas, pero sin tocar a las cabezas visibles. Luego se provocan disturbios en manifestaciones pacíficas. Luego se intenta hacer estallar artefactos en medio de la multitud y, al final, se declara oficialmente terrorista sentenciable a muerte a cualquier ciudadano que salga a la calle a pedir un cambio bajo la sospecha de un presunto golpe de estado…

La estrategia de los jovenes: manifestaciones pacíficas, pequeños nodos disruptivos que engañan a pequeños ejercitos con una simple conversación, uso de la red para expandir su mensaje…

Hasta no hace mucho, habia un refrán que decia “si no puedes con ellos, únete a ellos”. Parece que ahora ha cambiado el estribillo, y “si no puedes con ellos, mátalos a todos”

Elecciones en Bielorrusia (II)

Segueix la cobertura d’un procés electoral no gaire democratic:

Segueixen els arrestos: 20 activistes a les últimes 24 hores. La tactica del govern? Acusar als activistes de hooligans! Sens dubte, Lukashenka és inteligent. Com diu l’autor de br23, Lukashenka esta detenint a tothom, excepte al líder de l’oposició, Milinkevich. No crida gaire l’atenció el fet que es detingui a “uns quants hooligans descerebrats”…

Com a bona notícia, es veu que de moment no s’han bloquejat els accessos a la capital del país el cap de setmana. Podria ser que algunes maquines expenedores s’havien quedat sense bitllets, el que és una bona senyal per a la convocatoria del dia 19 a les 20h a la Plaça d’Octubre de Minsk per esperar els resultats.

Per altra banda, la blogosfera es comença a fer resso del tema. La revolució dels texans esta en marxa!

Eleccions a Bielorrússia

Des de l’ “endogàmica i poc solvent” blogosfera, ens arriben les cròniques en directe del procés electoral que esta visquent Bielorrúsia. I no és un procés gaire democràtic que diguem.

Alexander Lukashenka, l’ actual president, està totalment disposat a no perdre aquestes eleccions. Des de bloquejar els accessos a Minsk durant els dies 19 i 20 de Març, el dia de les eleccions i el dia després, fins a arrestar la cúpula organitzativa del principal candidat de l’oposició, passant per apallissar i disparar contra d’altres candidats i arrestar periodistes extrangers.

Qui vulgui més informació pot seguir llegint les notícies del que podria acabar en la propera revolució de colors.

Cultura Lliure: Learning Commons

Fa uns mesos treia el tema de la importància de la cultura lliure per als països en desenvolupament i acabava preguntant si, a part del rotllo multiculti, es feia alguna cosa més. La resposta és si. Pero no des d’aquí.

Learning Commons és un colectiu de tecnologia creativa sud africà especialitzat en la creació de sistemes d’aprenentatge oberts. El seu últim/únic projecte és un programa curricular multimedia (flash) de títol Copyright, copyleft and everything in between sobre alternatives al copyright a Sud Àfrica, explicat en context africà.

El curs està molt ben treballat. Consta de la part de flash dedicada als estudiants i un manual de continguts per als professors. La part interactiva està realment bé. Li falta un pel d’ interactivitat però el contingut és realment bò. Així per sobre, el curs permet mostrar la història del copyright, nous reptes per al copyright a Internet, introducció al programari lliure i/o de codi obert i a les llicències lliures, nous reptes del copyright per a coneixement indígena i herència cultural africana, el valor del domini públic local i com trobar contingut lliure i legal a la xarxa.

Tot això explicat de manera amena i divertida, seguint a la Sarah i en Dube en la seva aventura de publicar un disc, i llicenciat amb CC-BY.

By developing this as open content, we are hoping that it is adopted by people around South Africa and the world, who add to it, transform it and develop it into as relevant a resource for each community in which it is taught.

Per cert, a que no dirieu pas a qui m’he trobat dins aquest projecte? Doncs la Shuttleworth Foundation! Pels qui no conegueu a Mark Shuttleworth, només cal dir que és el principal impulsor d’Ubuntu Linux.

DRM: Digital Restrictions Management

Resulta que algú compra un llibre en PDF. Resulta que aquest algú no fa servir cert sistema operatiu. També resulta que el llibret en PDF porta la marca dels DRM.

Aquesta extranya conjunció porta a que la versió d’Acrobat que fa servir aquest algú, no és compatible amb el sistema DRM. Resultat: algú ha pagat per un producte que no pot disfrutar.

Possible solució: solo no puedo, con amigos, sí:

Una altra persona intenta obrir l’arxiu. Instala l’última versió d’ Acrobat, que li pregunta si l’arxiu PDF que intenta obrir és seu o no. Aquesta persona, que és temerosa de Deu (i de la SGAE) i paga els seus impostos, respòn amb la veritat i diu que “és d’algú altre i me l’ha donat”. Tot seguit el programet li diu que molt bé, però que haurà d’aconseguir les dades del proveidor de l’arxiu PDF i posar-ho. Però no diu res de com ni on posar aquestes dades.

Llavors l’altra persona decideix mentir i dir que l’arxiu PDF és seu. S’obre una finestreta que el dirigeix a la pàgina d’ Adobe, on se’l convida a entrar a la secció Adobe DRM Activator, bé amb una Adobe ID o bé amb un compte Passport de Microsoft. Decideix fer servir un compte passport que passava per allí. Activa el seu ordinador (al tanto amb el concepte “activar l’ordinador per a poder llegir”), es baixa un arxiu extrany i segons després, Activator informa que ja pot obrir arxius DRMitzats. Olei. Torna a provar d’obrir l’arxiu, i torna a respondre amb una mentida, dient que l’arxiu és seu, i el programet el torna a enviar a la pàgina d’activació, però ara amb un altre resultat:

Here’s the problem and how to solve it:

You have tried to open an Digital Edition that was downloaded to another computer. You can open such a document on two computers only when you have activated Adobe Reader or Acrobat on both computers using the same Microsoft .NET Passport or Adobe ID.

Problem: This computer and the computer to which the document was downloaded were activated using different .NET Passports or Adobe IDs.
Solution: Return to the retailer, library, or other location where you acquired the document and obtain permission to open it on this computer.

I això és el que ha de salvar la cultura? Doncs ja m’explicaran com, perque haver de fer una odissea com aquesta cada cop que es compra un producte estigmatitzat amb DRM, és ben bé com convidar a aprendre el noble i mil.lenari art del ripping.