Dilluns, 7:30 del matí, la portada del diari presenta a Montilla com a president amb suport del Artist Formerly Known As Tripartit. Sorpresa majúscula, ja que això significa que segurament tindrem un Molt Honorable Xarnego (per fi un company de raça arriba alt!!)
A la tarda, escoltant la ràdio, opinions en contra: que si això no és democràcia, que si frau, que si estafa, que si el que calia era un front nacionalista… el que demostra que, el poble català és idiota o només opinen els seguidors de Mas o aquí ningú coneix el significat de democràcia ni la no-llei electoral catalana ni ha viscut la campanya electoral de CiU. Prefereixo optar per la tercera opció, per tant fare un parell o tres de comentaris al respecte:
– La democràcia representativa, que és la forma de govern que funciona aquí, consisteix en delegar la presa de decisions en representants escollits periòdicament, USEASE: els catalanets de carrer escollim unes persones i aquestes persones escullen al president i formen el govern, per la qual cosa són necessaris 68 parlamentaris favorables. A partir del resultat electoral, la manera d’aconseguir aquests 68 vots es diu “pacte” i és, com espero que tothom ho entengui, perfectament democràtic, legal i legítim.
– La no-llei electoral catalana vé del primer estatut de Sau, que diu que a Catalunya queda pendent fer una llei electoral i fins llavors s’agafa el sistema electoral que es fa servir a Espanya. USEASE: els catalanets de carrer votem una llista tancada. Aquest sistema fa que no votem a un candidat a Honorable, si no a tota una llista. El sistema atorga tants escons per tant percentatge de vots. Aquests escons els ocupen els integrants de les llistes que s’han presentat, que després s’encarregaran de pactar i nomenar un Molt Honorable d’entre els caps de les llistes, que després s’encarregarà de formar govern… sempre i quan es sumin els 68 escons minims per a formar una majoria (veure primer punt).
– Quan un candidat:
- presenta un DVD carregant-se a tots els altres candidats només un dia abans que comenci la campanya electoral
- va al notari i signa que no pactarà amb tal o qual partit (per cert, algú ha llegit el document notarial de’n Mas? Jo si, i es podrien dir unes quantes coses més sobre aquest Al notario pongo por testigo, que nunca mais pactaré con el Partido Popular)
- equipara aprendre idiomes amb beneficis tributaris
- promet més carnets de punts (DGT, Caprabo, Mercadona, Vodafone… només faltava el “Carnet de bon immigrant de la Generalitat de Catalunya”…)
- propaga la idea (democràtica?) que qui guanya les eleccions amb vots ha de ser el president i si no és així, Catalunya es trencarà (em sona de quelcom…)
Quan un candidat fa tot això, després d’haver estat el seu partit governant per majoria absolutista i no canviar ni lleis electorals ni estatuts i fer poca cosa més que fomentar la rabia i el mal rotllo contra Catalunya (i qui digui el contrari menteix com un vellac o no coneix l’història recent del seu país)… és que encara no entenc com pot pretendre fer res més que tenir la decència de callar i acceptar el joc democràtic al que ha jugat durant 23 anys al Parlament de Catalunya, al que encara juga ara a molts ajuntaments i que ara critica tan aferrissadament amb l’amenaça democràtica(??) de “fractura social”: el pactisme: un dels molts fets diferencials catalans…
I ara... què? 