Minsk

(en actualització permanent durant tot el dia)

12:12:
Avui 25 de Març, els bielorrussos celebren el seu dia de la independencia. Aprofitant aquesta diada, s’han programat manifestacions als carrers per tal de recordar els fets que just fa un any van portar a milers de persones al carrer protestant pel robatori flagrant de les eleccions del 19 de Març.

L’any passat la protesta va acabar amb gasos lacrimogens, trets contra els manifestants i un dels lí­ders de la oposició i candidat presidencial, Aleksandr Kazulin, condemnat a cinc anys de presó.

Coincidint amb l’aniversari de la signatura del tractat de Roma, José Manuel Durao Barroso ha enviat un missatge al poble bielorrús.

La protesta d’avui no ha pogut començar a la Plaça d’Octubre, ja que la policia ha acordonat tota la zona a primera hora del matí.
Pel que sembla, s’ha intentat començar des d’un altre punt, on Milinkevich, l’altre candidat presidencial de fa un any, ha encoratjat als manifestants. La resposta de la policia s’ha basat en cops de porra per a dissoldre la concentració.

El vice-president del Parlament Europeu, Janusz Onyszkiewicz i altres representants de Polonia, Alemanya i Rússia han viatjat a Minsk per tal de fer d’observadors.

12:47
Entre 5000 i 8000 persones són al carrer. La policia va tallant i bloquejant els carrers a mesura que els manifestants canvien la direcció de la manifestació. Sembla que fins i tot Aleksandr Milinkevich ha patit els cops de porra de la policia, que intenta convencer, a cops, als manifestants que es dissolguin. La gent els respon al crit de “Feixistes”.
Tant el site de Zubr com Br23.net, dues fonts importants d’informació, semblen tancats o bloquejats.
La comunitat de LiveJournal Minsk News i Charter’97 emeten reports cada pocs minuts.

13:03
La manifestació s’ha separat en 2 columnes, Milinkevich anava al capdavant d’una d’elles i la policia l’ha dispersat. Els manifestants més actius han anat cap al metro per tal d’intentar arribar a la segona columna.
Comencen a apareixer algunes fotos.
Alguns diplomatics (potser algún ambaixador i tot) de les ambaixades d’Estonia, República Xeca, Polonia i Lituania, i potser alguns centenars de bielorrussos arribats de fora de Minsk, s’uneixen a la manifestació.

14:19
Es confirma la presencia dels ambaixadors dels Estats Units d’America, Estonia, Alemanya, les repúbliques Xeca i Eslovaca, Letonia, Polonia, Romania i Lituania a l’acte final de la manifestació a la plaça de l’Academia de les Ciencies. “Com que amb la televisió bielorrussa no podiem fer-nos una idea objectiva de com anava, hem decidit venir directament”.
A Sant Petersburg s’han concentrat unes 30 persones davant l’ambaixada bielorrussa per a donar suport a l’acte d’avui.

Sembla ser que durant aquesta passada nit, algú ha bloquejat la porta de casa d’Anatoliy Lebed’ko (líder del comité de forces democratiques) per impedir que poguessin sortir i acudir a la manifestació.

Seguint amb els intents de boicot dels actes de protesta, moltes universitats han convocat examens per avui diumenge. Els estudiants que no acudeixin a aquestes convocatories, segurament seran expulsats dema mateix.

14:40
L’acte de protesta s’ha acabat i la gent s’ha dispersat pacíficament. Milinkevich ha agraït la presencia de tothom, incloent els “convidats estrangers” i ha demanat dialeg amb el govern, amb la condició previa de l’alliberament de tots els activistes i presos polítics detinguts. També ha fet constar el perill de crisi economica si no començen les reformes democratiques necessaries per a que la UE retiri les sancions i comenci a enviar ajut.

Algunes furgonetes de la policia (que continua assetjant a alguns grups de persones) continuen a la zona i segueixen a alguns dels manifestants que marxen de la zona.

A Tallin s’ha fet un acte de solidaritat amb Bielorrússia.

19:44
Algunes fotos de la manifestació.

Bielorrússia, un any després

Avui fa just un any que em vaig aixecar molt d’hora per tal de poder llegir les notícies i les notes de Zubr (la seva web dóna un error d’accés prohibit) que arribaven, amb comptagotes, de Minsk.

Avui fa just un any que Aleksandr Lukashenka va robar les eleccions presidencials a Bielorrússia, cosa que va provocar que la gent sortís al carrer, desafiant el fred, el vent, la neu i la policia secreta.

Durant tres dies van aguantar el campament improvitzat amb tendes de campanya al bell mig de la Plaça d’Octubre, resistint les provocacions d’agents de la policia secreta, de jubilats pagats per a dir a la premsa que no eren res més que joves borratxos i indecents, i de borratxos que els provocaven amb empentes, patades i cops de puny. Tres dies fins que el 24 de Març, a les 3 de la matinada, la policia antidisturbis va arrasar el campament i va detenir als seus defensors, als que, un cop dins els camions, va apallissar

Durant aquesta setmana que comença, s’han organitzat un seguit d’actes dedicats a l’aniversari d’aquestes eleccions robades i del posterior Dia de la Llibertat (25 de Març), on la policía va disparar contra els manifestants. Actes que, com fa un any, seguiré atentament.

Mentre feia una ullada als blogs que fa un any actualitzava cada pocs minuts, dels quals la majoria no s’actualitzen fa mesos, he trobat una pelicula que relata, no tan sols els fets, si no alguns precedents i d’altres petites histories relacionades amb el que va passar el mes de Març de 2006. Es titula “Ploshcha“, La Plaça.
En ella podem veure com el senyor Lukashenka alaba a “l’idiota d’ Adolf Hitler” per aconseguir pujar el país, el podem sentir parlar sobre educació i els seus plans per a fer nous llibres de text…

Sens dubte, una molt bona peli que resumeix la situació a Bielorrússia i una molt bona manera de començar l’escalfament per a la setmana que comença. Si no voleu descarregar-la, també la podeu trobar a Google Video.

Parlamentaris.info

Ja fa any i mig que va néixer Parlamentarios.info. Un agregador del blogs dels diputats del Congrés dels Diputats a Madrid.

Des de ben poc després, ja em vaig començar a plantejar a construir la replica catalana per al Parlament, pero la manca de temps i d’altres impediments sempre em feien recular.

Finalment, veu la llum Parlamentaris.info, un agregador de RSS que permet que hom pugui llegir, directament i sense cap intermediari, que diuen els nostres representants, que pensen, que opinen i, molt important, permet comentar directament amb ells aquestes opinions.

Només queda recordar que aquesta iniciativa és totalment voluntària. Ningú involucrat en aquest projecte rep cap sou ni subvenció. És la nostra manera de fer i defensar el desenvolupament de la blogsfera. La nostra manera de veure i entendre un món sense divisions entre emissors i receptors.