En un article aparegut al suplement dominical de El País, es diu que l’ajuntament de Barcelona “ha posat en marxa una campanya per a convertir la ciutat en una marca internacional, amb atributs de disseny i modernitat”.
Oooooohhh!!!! Però, què no és pas això mateix el que porta fent BCN des de principis dels 90? No era la Barsalona del disseny la que es venia arreu del món ja finals dels mateixos 90? Què no és Barsalona el bressol del modernisme? I ja no parlo de Gaudí, si no del “modernisme modern”, aquell de les ulleres de pasta de tres kilats i converse amb punta de goma.
La Barsalona dels Jocs Olímpics, que es va descobrir “perplexa” quan es va acabar el rotllo i que es va infentar el Fooooorum (en pronunciació Closiana) del ciment, va posar a Carlinhos “pepepeeepepeee” Brown al mig del Passeig de Gràcia i va mostrar l’alcalde Clos movent l’esquelet (i la panxa! desapareguda de tot arreu per cert) al ritme de la samba toca-pepepeeepepepeeepepe-brots que va durar sis mesos.
Anys després, quan la tonteria es torna a acabar, Barcelona es va canviar el nom a BCN, va canviar també d’identitat i es va fer “la millor botiga del món”, convertint-se tota la ciutat en un inmens aparador destinat als turistes. El “civiiiiiiismeeeee” (en pronunciació Closiana) va irrompre i, com en qualsevol botiga, no es podia ni beure (ni excretar) alcohol.
A principis de l’estiu, BSN va tornar a saltar a tots els mitjans per la raó que, oh sielos, Woody Allen rodaba una peli als seus carrers…. subvencions, dards enverinats, i bufetades. Tant per la desviació de fons públics com per sortir a la foto.
Ves per ón, una de les protagonistes de la peli, Pé Cruz, resulta que és l’imatge de l’empresa de roba amb que ara s’ha associat la millor botiga del món, coincidint amb l’estrena mondial de la pelicula… i mutant un cop més per esdevenir MGN.
Au, una bona dosi de cinisme civisme baaarrrsaaaluuunnnèèèèèèèsssss (en pronunciació Closiana), amb-sense-aturador.
I ara... què? 