La revolta grega de les dues darreres setmanes fa vibrar a la progressia. Fins i tot ja hi ha qui diu que podria arribar a ser un segón Maig del 68.
La diferència és bastant clara: fa quaranta anys, els que sortien al carrer eren els fills de la burgesia parisina, que després van evolucionar en “progres”.
A Grècia, han sigut els fills i hereus dels líders dels 80 i les seves declaracions sobre igualdat d’oportunitats, fetes des dels grans aparells i partits polítics que han heretat, son els que han provocat que els que no son fills de ningú surtin al carrer.
La sorra sota les llambordes, per a una altra ocasió.
I ara... què? 