Mites: Cybele i Attis

Els mites

Són moltes les llegendes i mites sobre Attis i Cybele.

Per exemple a l’antiguitat, quan Zeus intentava posseir Cybele, la deesa mare de la terra i la fertilitat, el seu esperma va caure sobre una roca, i d’aquesta roca va néixer Agditis. Un ésser demoníac amb organs sexuals masculins i femenins, personificació del furor sexual. El seu desig sexual es dirigia tant a homes com a dones, i per això els déus de l’Olimp van decidir castrar-lo per a limitar la seva furia.
Mentre Agditis dormia, el van lligar a un pi i li van tallar els òrgans sexuals masculins. La sang que va caure a la terra va fer créixer un ametller. Amb el temps, Cybele va recollir les ametlles d’aquell arbre i, en menjar-les, va quedar fecundada i va tenir un fill, un noi bellíssim al que va anomenar Attis.

Agditis va quedar prendat immediatament del noi, que va refusar totes les propostes que Agditis li va fer, manifestant el seu desig de casar-se amb Io, filla del rei Mides.
Ferit per la negativa, Agditis va decidir venjar-se i, amb un ganivet d’obsidiana, va castrar al jove Attis, que va morir dessagnat. La mare d’Attis, Cybele, amorosament va recollir el seu cos per tal de que mai es descomposés.

Segons altres mites, Attis, va jurar guardar el temple de la deesa mare de la terra Cybele i mantenir la seva castedat. Però Attis va conèixer la hamadriade Sagaritis, de la qual es va enamorar. Això va causar la gelosia de Cybele, que va tallar l’arbre de Sagaritis. La vida de Sagaritis depenia de l’arbre, per la qual cosa aquesta va morir a l’acte.
Attis, embogit, va fugir corrents i mitjançant una pedra esmolada es va auto-castrar, morint a causa de les ferides. Cybele, avergonyida i dolorida, va decidir tornar a la vida a Attis en forma de pi.

Cybele i Roma

Durant la segona guerra púnica, els romans van consultar els Llibres Sibilins, uns llibres que contenien profecies escrites per les Sibil·les de Cumae, i on s’assegurava que l’única manera d’evitar que Anibal destruís Roma era portant la Deesa Mare Cybele a Roma des del seu santuari a Pessinus.
El rei macedoni de Pèrgam va acceptar i la deesa, tallada en pedra negra, va arribar a Roma el mes d’Aprilis de l’any 210 a.c, on va ser rebuda per una gran processó que va creuar tota la ciutat.
Inicialment situat al Temple de la Victòria del Palatí, el temple de Cybele es va traslladar, ja a l’ epoca imperial, al turó Vaticà.

A partir del 203a.c es celebraven a Roma els Ludi Megalenses, una setmana completa entre el 4 i el 10 d’abril, dedicada a la Magna Mater amb processons, sacrificis, jocs i representacions teatrals, en agraïment per l’ajuda en la derrota d’ Anibal i Cartago.

Advertisements

4 pensaments sobre “Mites: Cybele i Attis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s