Comprar llibres vs. llicenciar arxius

Antonio María Ávila, director executiu de la Federación de Gremios de Editores de España, deia que la pirateria de llibres provoca pèrdues superiors a les fotocòpies ilegals. 150 milions d’euros.

La notícia del diari acaba així (la negreta és meva):

…los libreros, distribuidores y editores están afrontando el proceso de cambio con cautela debido a dos factores. Primero, la necesidad de adaptar el actual marco legal. «Hay que reformar la ley de propiedad intelectual y para ello también hay que definir qué es un e-book». El segundo factor es la ausencia de un modelo de negocio definido.

Que el director executiu dels editors espanyols digui, a abril de 2010, que s’hauria de definir què és un e-book, diu molt i molt dolent d’aquest país.

Que diguin que no hi ha un model de negoci definit, és amagar el cap sota l’ala i no voler mullar-se per aplicar aquest ‘nou’ model de negoci.

El model funciona. El que no funciona és el que em vaig trobar amb un dels darrers llibres que vaig comprar: comprant-lo a Amazon, $23, a la web dels editors, $17 i si el volia en PDF, $13.
Una rebaixa de només 4 dòlars per comprar llicenciar un arxiu PDF que, a sobre, venia amb DRM excessiu, ja que només el podia fer servir al dispositiu on el ‘llicenciava’ i que només podia baixar 4 cops.

Quan es compra qualsevol cosa, passa a ser propietat del comprador, que hauria de poder fer el que li vingués en gana.
Que per un arxiu digital, que té un cost de producció 0 i que està hipercapat et vulguin cobrar gairebé el mateix preu que una còpia en paper, és més una estafa que un ‘model de negoci per definir’.

Altre cop: el model funciona. Ara bé, que no es vulgui acceptar la realitat o que aquesta es vulgui canviar, és una altra cosa.