Per què Spain is different (presentació i primer capítol: Amigou, fiesta, sangria, paelia!!)

Originalment tenia pensat un article on treure una mica de bilis, una vàlvula per deixar anar el vapor de la mala llet amb que ens obsequia aquest país dia a dia. I a més tenia planejat fer-ho de forma seriosa, com cal.

Després del primer paràgraf he recordat que a aquest país és impossible entendre’l si hom se’l pren seriosament, i que intentar-ho només porta a la depressió profunda, el catatonisme i la lobotomia voluntària.
Per tant, he decidit ampliar el que era una vàlvula d’escapament cap a un exercici terapèutic i fer una petita història apòcrifa per tal d’intentar explicar per què Espanya és diferent.

NOTA: Aquest relat, tot i estar basat en fets reals la wikipedia, no és fictici. Els noms dels personatges s’han canviat per a protegir-ne l’intimitat i l’honor i no s’ha malmès ni torturat cap primat superior durant l’escriptura d’aquest text.

Per què Espanya és diferent?

Una persona normal, que creu en l’iniciativa pròpia, que valora la meritocràcia i que pensa que allò que un es treballa és seu, si viu a un país com Espanya ho té molt difícil.

Spain is Different, by furfree
Espanya és diferent. Sempre ho ha estat. Manuel Fraga va ser el primer en posar-ho per escrit fa quasi 60 anys, i així continua. Espanya és un país on no impera la lògica, si no la cultura del pelotazo, la picaresca i l’arramblar amb tot el que es pugui abans que ho faci algú altre (o et detingui la policia). Aquí, al que aconsegueix trepar i robar com més millor, se’l considera un heroi. Qui no recorda a Dionisio Rodríguez “el Dioni”, gràcies al qual l’empresa Candi SA va haver de tancar per bancarrota, o l’ Enric Duran, que va col•laborar a que els bancs comencessin a tancar l’aixeta, molt abans de la crisi?
Però a part d’herois populars, tenim banquers, presidents autonòmics, alcaldes d’extra-radi i tota una fauna de lladres i malversadors públics digna d’admirar i que segurament és tema de tertúlia i ha servit de model a països com Zimbabwe, Líbia o Somàlia. O viceversa.

Una d’aquestes espècies és la del empresario de la construcción, the artist formerly known as cacique de pueblo. Però per entendre bé el pas de cacic a constructor, la boom-bolla immobiliaria i la seva posterior explotació, hem de remuntar-nos uns 5 o 6 segles enrere, a la formació de la cosa aquesta que anomenem Espanya…però per entendre la formació de l’Espanya moderna, hem de remuntar-nos encara més enrere.

DONDESTÁ LA FIESTA AMIGOOUU!!!
L’imperi romà va portar a Hispania, entre d’altres coses, el vi, les carreteres, l’aigua potable, el regadiu, l’ordre públic i la pax romana. Segles després, uns vàndals del nord d’Europa van iniciar una tradició que encara dura avui: arribar, inflar-se a cervesa, trencar-ho tot i imposar lleis incomprensibles i creences necrofílico-pederastes i monoteistes.
Als vàndals i gots cristians del gèlid nord d’europa els va agradar el lloc i van començar a repartir-se les restes de l’imperi romà al qual havien saquejat en tota la seva extensió. Les províncies romanes Tarraconense, Baetica i Lusitania es van reorganitzar, els antics governadors de les províncies es van passar a dir ‘dux’ i, finalment, entre borratxera i borratxera, els invasors van acabar creant els diferents regnes visigòtics.

Meanwhile, els àrabs, que just acabaven de conquerir el magreb però que seguien buscant una zona més verda, van decidir aprofitar una de les ressaques gòtiques i envair, dominant en tan sols 15 anys, el que abans s’havia conegut com Hispania: una de les zones més pròsperes de l’antiga Roma, convertida ara en poc més que un femer.

Hi ha una teoria que explicaria la rapidesa de la conquesta musulmana: els habitants de la península, molt orgullosos de la seva civitas romana i dels drets i les llibertats que comportava, i que a més eren practicants del politeisme des d’ abans que Hèrcules es passegés per la futura Emporion, no van veure gaire bé que uns nouvinguts els imposessin aquelles pràctiques estranyes de retre culte a un manipulador d’un país llunyà al que, quan li van descobrir el pastel van linxar sense contemplacions, però que en una estranya manipulació de cultes més antics, tornava a la vida tres dies després.
Entre això i que, després de l’ invasió de milers d’ europeus borratxos, la pax romana ni era pax ni era res i sortir de casa de dia era igual de perillós que fer-ho de nit, van col•laborar activament en expulsar-los.

El perquè de tot plegat
Ràpidament, els nou-nouvinguts van veure que aquella terra era millor que el desert d’on venien, així que es van independitzar i van crear Al-Andalus.
Els andalusis van aprofitar, i millorar les carreteres, els regadius, l’ordre públic, la sanitat, els jardins, la cultura i el saber que els romans havien llegat i van permetre la llibertat religiosa. I a sobre van importar la taronja, la xufla i van inventar l’orxata.

Però Hispania ja era diferent. Un pagès anomenat Pelayo, el primer cacic espanyol al que la història li ha atorgat el títol de Don, no veia gaire clar tot allò de la llibertat religiosa, els banys públics, la sanitat, tenir aigua corrent a casa ni les matemàtiques. Segurament també odiava l’orxata i preferia la cervesa, i possiblement s’hauria folrat cobrant dos talents de plata per una cervesa aigualida als gòtics europeus. I clar, amb el negoci enlaire, Pelayo va decidir revoltar-se i reclamar el llegat i els valors morals de necrofília i turisme de borratxera que havien importat els nord-europeus, però va acabar capturat i enviat a Qurtuba.

Però com l’ ignorància és atrevida (i els andalusis van ser massa tous), va aconseguir escapar i, finalment, iniciar ¡La Reconquista!

Continuarà…

Advertisements

7 pensaments sobre “Per què Spain is different (presentació i primer capítol: Amigou, fiesta, sangria, paelia!!)

  1. ¡Bárbaro, bárbaro! Todavía me estoy riendo, está genial. Y por cierto… hace un par de años me encargaron escribir algo para un sarao “corporativo de diversidad”. El artículo resultante se tituló (adivina…) “Spain is different” y explicaba más o menos lo que tú estás diciendo, pero camuflando la mala leche en “corporate-speak”, dotándolo así de doble carga de ironía. ¡¡Casualidades del destino!!

    A ver si lo encuentro y te lo envío.

    ¡Zas! No puedo enviártelo. Porque todo lo que hago de 9 a 5 no es mío, sino de la empresa, y no tengo derecho a distribuirlo 🙂

  2. Crec que abans d’anar a casa, passaré pel súper i compraré uns quants litres d’orxata. En arribar a casa, obriré la nevera, agafaré les birres i les tiraré pel balcó (amb una mica de sort cauran a sobre d’un neo-germanic). Després, emp prendré un bon got d’orxata fresca i, mentre observo com arriba l’ambulància, pensaré en al-Andalus, Sefarada i la vella Roma, amb un bon somriure.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s