Paranoia aplicada

El món està ple de paranoics. Gràcies a ells, vivim en una era de sospita permanent del veí, del company de seient al tren i inclús de la nostra pròpia família (que de fet resulta bastant assenyat en segons quins casos).

Viure amb un paranoic porta uns resultats terribles, ja que en el 99% dels casos acabes pensant com ells. L’1% restant acaba lliure, passant primer pel tràmit de suïcidar-se.

Per això veiem portades com la de The Economist, per no parlar dels seus ‘articles’ informant, sense cap ànim d’infondre terror i pànic entre els seus lectors com bé mostra la imatge gràfica, sobre les possibilitats d’Internet com a nou front de guerra.

Si, ja hem parlat de ciberguerres, netwar, els hackers xinesos, el Great Firewall of China/UK/US/Iran i un munt de teories basades en fets reals. Però aquesta edició de The Economist no va per aquí.

Qui llegeixi els feeds de Wired, concretament la secció Danger Room, segurament tingui coneixement de l’existència de Michael McConnel, un senyor que va ser el cap dels serveis d’ intel·ligència dels Estats Units durant les administracions Bush. En aquelles èpoques, McConnel es va dedicar a inflar el cap a George Walker “Texas Ranger” Bush sobre els perills de la ciberguerra i la necessitat de filtrar absolutament tot el tràfic de la xarxa per tal de prevenir un 9/11 cibernètic.

Després ha continuat la seva diatriba apocalíptica, esventant per tot arreu la seva paranoia de merda sobre la ciberguerra i els perills que hi ha que el (concepte) terrorisme acabi amb l’ Internet lliure i oberta que coneixem.

Seguint els enllaços dels articles de Wired podreu conèixer una mica més a aquest personatge paranoic. Però com he dit abans, no es tracta de netwars, swarmings, greatfirewallings i cocksucking. McConnell no és un bon samarità que vol fer del Planeta Terra un lloc millor per als fills dels nostres besnets. Nor!

McConnell és simplement una persona que està fent servir la paranoia en contra de les persones per aconseguir contractes milionaris per a les seves empreses. És un més dels que dona ales a d’altres paranoics que escriuen articles als diaris per a promocionar la por contra l’enemic invisible.

I com més articles escrits per fonts reconegudes, més veus demanaran que s’aprovin mesures per a evitar aquests Judicis Finals orquestrats.
Més veus clamaran per tal de renunciar a la llibertat per aconseguir una totalment falsa seguretat. Per a que es segueixi disparant contra diabètics patint hipoglucèmies. Per a que segueixin sorgint més paranoics parlant de nadons terroristes, de terrorisme de l’espai exterior, de ministeris de la veritat i vigilància de dissidents

Per que es redactin i s’aprovin legislacions com les DMCA (US i CA), la Digital Economy Bill, la Ley de Economía Sostenible, tractats maliciosos com l’ ACTA… els camins de la guerra contra el terror la llibertat son insondables…

Quan s’aplica la paranoia, es genera por. I la por és mala consellera. No permet prendre decisions encertades.

S’ha de tenir ben present que existeixen llenguatges de programació social, i estar previnguts per tal d’evitar que ens programin… per tal d’evitar que ens utilitzin.

Anuncis

2 pensaments sobre “Paranoia aplicada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s