Independència i semàntica

Quan hom porta molt temps sota alguna mena d’influx, la seva forma de pensar es va emmotllant, prenent formes a vegades estranyes i que costen molt de corregir un cop s’ha sortit de l’influx perniciós. Un dels més clars exemples és la semàntica i l’ us de les paraules.

Avui/ahir és 4 de juliol, al menys als Estats Units i gràcies a la tecnologia, s’han descoberts certs aspectes semàntics de la Declaració d’ Independència que va redactar el meu admirat Thomas Jefferson. Ah, algú esperava que parlés de coses més properes? Je je…

Resulta que un estudi d’ un esborrany de la Declaració, indica que en Jefferson va escriure de forma ‘automàtica’ en un punt, parlant de súbdits en comptes de ciutadans.

Tècnicament, Thomas va escriure bé, ja que la Declaració final és una llista de greuges que els colons americans patien respecte als habitants de les illes britàniques. I fins al 4 de juliol, els colons americans eren súbdits de Jordi III d’Anglaterra.

Però aquest simple canvi de paraula li dona un gir impressionant. Passar de parlar de súbdits a fer-o de ciutadans vol dir que la forma de pensar ha canviat: que un es creu i es veu realment com a ciutadà, i en exterioritzar-ho, ja ha guanyat.

A vegades atorguem massa significat a les paraules, paràgrafs sencers, quan aquestes no son més que un joc malabar. En canvi, en moments com aquest simple fet de canviar una sola paraula en un paràgraf aïllat, et canvia l’historia sencera…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s