ACTA: cas pràctic

L’ Acord Comercial de Lluita Contra la Falsificació és la nova tendència del comerç internacional. Es tracta de negociar bilateralment amb aquells països que tenen una política cultural i una legislació, respecte dels drets d’autor, drets de còpia i accés tant a continguts com a Internet, desfavorable per als seus promotors: l’industria de l’espectacle i entreteniment dels Estats Units.

Per exemple, els Estats Units d’ Amèrica poden establir un procés negociador secret i evitant les mirades de qualsevol òrgan civil i de control de qualsevol país, supeditant la producció de productes físics i intel·lectuals d’aquest país als interessos hollywoodencs. Això es tradueix en que si el país en qüestió no es plega a les exigències de les majors, els Estats Units d’ Amèrica faran ús de tota la força comercial per collar l’industria del país rebel.

Si aquesta formula la traslladem al continent Africà, el resultat que obtenim és encara molt més boig. En un post recent, Emeka Okafor, comenta la situació africana exposada per Thabo Mbeki.

El continent oblidat

és un productor primari de recursos, físics i intel·lectuals, així com és consumidor dels productes acabats, tot i que aporta ben poc al valor que s’afegeix durant el procés. La major part d’aquesta producció primària es fa sota contractes americans i europeus. D’aquesta forma, l’agenda intel·lectual africana es marca fora del continent. Els productes finals es tornen a enviar a Àfrica, amb un valor multiplicat, per a la venda i consum dels seus productors originals, persones governs i institucions.

Heus aquí com funciona realment ACTA. Si es supediten els interessos locals a les grans megacorps foranies, la producció local no farà més que baixar i baixar fins a convertir-se en un mirall de la situació africana, un continent enormement ric que es veu forçat a vendre barats els seus recursos i a comprar-ne els productes derivats a preus exorbitants.

Si es vol protegir la producció cultural, als seus autors i creadors i als ciutadans que compren i consumeixen aquests productes, el primer pas és tancar la porta a aberracions com ACTA, la Ley de Economía Sostenible i tots els seus derivats.

One thought on “ACTA: cas pràctic

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s