Infringir no és robar

Fa temps que, tant els magnats de l’industria culturetal, com els seus tresorers han optat per atacar als consumidors dels seus productes, criminalitzant-nos pel simple fet de voler decidir què, com i quan volem llegir un llibre, escoltar una cançó o veure una peli, anomenant-nos pirates i, fins i tot, enyorant aquells temps als que als pirates se’ls condemnava a morir penjats.

Transportar un arxiu digital d’un dispositiu a un altre no és robar. I menys encara quan has pagat per aquell arxiu. Tècnicament podria arribar a ser infracció de copyright i, com diu Joe Brockmeir al seu article “Infringement is not stealing, això s’hauria de discutir.

Però aquests personatges ens segueixen anomenant lladres quan son ells mateixos no permeten ni que llegim els seus productes.

“Infringir” notes de copyright no és robar, per molt que s’esforcin en intentar que ens ho creiem. S’ha de dir no a acusacions falses amb usos fraudulents de la llengua.

One thought on “Infringir no és robar

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s