Infringir no és robar

Fa temps que, tant els magnats de l’industria culturetal, com els seus tresorers han optat per atacar als consumidors dels seus productes, criminalitzant-nos pel simple fet de voler decidir què, com i quan volem llegir un llibre, escoltar una cançó o veure una peli, anomenant-nos pirates i, fins i tot, enyorant aquells temps als que als pirates se’ls condemnava a morir penjats.

Transportar un arxiu digital d’un dispositiu a un altre no és robar. I menys encara quan has pagat per aquell arxiu. Tècnicament podria arribar a ser infracció de copyright i, com diu Joe Brockmeir al seu article “Infringement is not stealing, això s’hauria de discutir.

Però aquests personatges ens segueixen anomenant lladres quan son ells mateixos no permeten ni que llegim els seus productes.

“Infringir” notes de copyright no és robar, per molt que s’esforcin en intentar que ens ho creiem. S’ha de dir no a acusacions falses amb usos fraudulents de la llengua.

Anuncis

Un pensament sobre “Infringir no és robar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s