Ja fa temps que vaig explicar per què procuro no llegir la premsa espanyola. Tampoc la que s’edita a Catalunya. I ahir ho recordava.
Serà per això que no m’he assabentat de l’assuntu Tremosa fins que en Martí i en Pere ho han comentat al Twitter.
Tot i que no fa just 24 hores el gran líder catalunyista tranquil·litzava les masses assegurant una campanya electoral tranquil.la, els nans ja comencen a créixer… o no…
El que més m’extranya és que hagi estat Ramón Tremosa i no Felip Puig qui hagi obert el Barril de Merda de Pandora.
Mentre escric no puc evitar pensar quan i com començaran a sorgir les rèpliques per part dels respectius candidats, caps de premsa, portaveus, comissaris polítics, et cetera: Iceta, Mayor Zaragoza (ai no!), Rivera, Herrera, Puigcercós, Ridao i companyia.
Després, quan els índex de participació tornin a baixar i centenars de persones celebrin els resultats del diumenge 28 de Novembre cremant i destruint mobiliari urbà a Canaletes i/o la Cibeles, tota aquesta corrua tornaran a entonar el mea culpa, a parlar de la desafecció i cacarejar sobre les possibles raons i i les improbables solucions.
Potser és hora de mirar cap a una altra banda, però em temo que al final, tota aquesta tropa que, just un any després que es destapessin els dos escàndols més espectaculars de corrupció política dels darrers lustres i que, no ho oblidem, ha esquitxat a absolutament tot l’espectre polític (tot i que ja sabem que l’amnèsia impera en aquestes latituds), es dedica a comparar-se mútuament amb episodis trists i lamentables de l’ història del país aconseguiran que una enorme quantitat de gent es decideixi per un dels aspectes que ara tant critiquen de l’antic règim. Aconseguiran que els ciutadans facin com ell i no es fiquin en política ni en vulguin saber res.
Flac favor a la Democràcia. Això amb ell no passava.
I ara... què? 