Revisionisme fallit: Jordi Bilbeny i l’orígen de la bandera dels Estats Units

Ahir, en mig d’un petit cop de calor, vaig fer una associació d’idees al voltant del calendari Maya, l’intervenció econòmica de la Generalitat de Catalunya per part del Gobierno de EH!paña i el revisionisme històric de Jordi Bilbeny (del qual en el moment de l’associació no en recordava ni el nom).

Segons Bilbeny, aquesta és la primera bandera dels Estats Units d'Amèrica
A partir d’ aquí, i com que tenia poca feina, vaig anar a fer un volt per can Institut Nova Història, a veure què trobava. A més de la carretada d’articles sobre en Colom, en Sirvent, en Lleonart, la proclamació de l’Emperador Carles V a Molins de Rei (ara ja sabem per què Molins és una altra cosa) i demés, vaig veure un article que em va interessar. Tractava sobre l’origen de la bandera dels Estats Units d’Amèrica. I si, ho heu endevinat. En Bilbeny assegura que la Star Spangled Flag prové de les quatre barres de Guifré el Pilós.

Com a disclaimer, considero a en Bilbeny com un personatge polèmic, polaritzador a més no poder, pretesament seriós i rigorós, i pel qual guardo poc o gens respecte (acadèmic). Per altra banda, Yours Trully és un fanàtic de la història nord-americana, especialment de l’època colonial i la revolució que va comportar el naixement dels Estats Units d’Amèrica. I tot i que no acostumo a perdre el temps en coses així, avui en tenia ganes (i no tenia res més a fer).

Resumint l’article d’en Bilbeny, comenta que només se li acudeixen cinc banderes que poguessin haver inspirat la dels Estats Units d’Amèrica, però en descarta quatre: l’espanyola, la portuguesa, la francesa i la britànica. Òbviament, cap d’elles té la mínima semblança amb la nova bandera. Però seguidament, el poeta assegura que, després d’una recerca exhaustiva i gràcies a la feina de diferents investigadors, la Star Spangled Banner prové de la senyera i només i únicament té la catalana com a rerefons. I il·lustra l’article amb un exemple gràfic, datat del 1861.

Com a semi-expert autodidacta en història fundacional dels USA, crec que em trobo en posició per a afirmar que en Bilbeny ha pixat fora del test, i si m’apures, fora del parterre i fins i tot del jardí. En primer lloc, per la data, 1861. La guerra comença al 1775, La Declaració d’Independencia és el 1776, el Regne Unit reconeix la seva derrota al 1783 i George Washington és declarat Primer President dels Estats Units d’Amèrica el 1789.

Grand Union, una de les primeres banderes dels colons rebels
Aclarida la línia de temps, fem un repàs a l’història de la bandera dels USA. En primer lloc, les primeres banderes dels Estats Units d’Amèrica apareixen just al començament de la revolució. És més, la primera (Grand Union Flag), a l’inici de la guerra d’independència (1775), es composa de les 13 barres (les 13 colònies) i la Union Jack britànica al requadre superior esquerre. Cal recordar que, al principi, els colons americans volien seguir sent ciutadans de la corona britànica.

La primera bandera “oficial” la trobem al 1777, quan el Segon Congrés Continental aprova la Resolució de la Bandera, on es diu que

S’aprova que la bandera dels tretze Estats Units siguin tretze barres, alternant vermell i blanc; que la unió seràn tretze estels, blanc sobre camp blau, representant una nova Constel·lació.

Variant de la primera bandera 'oficial'. Aquest model correspòn, segons la llegenda, al 'dissenyat' per Betsy Ross
A partir d’aquí, els unics canvis que ha sofert la bandera dels EUA han sigut la quantitat dels estels, que simbolitzen els estats membres de l’Unió. La darrera modificació, afegint l’estel corresponent a Hawai, es va fer el 1960.

En el seu article, el filòleg Bilbeny elucubra que les barres de la bandera americana han anat “augmentant en quantitat” amb el pas del temps, i que existeixen gravats en que es mostren tropes catalanes lluitant al Nou Món sota una bandera amb “pals de gules sobre argent”. Després passa a justificar que l’argent americà deriva de l’ or de la senyera catalana: Catalunya era un regne, i el color dels reis és el daurat. Com que a Amèrica volien fer una República, es va canviar l’or per l’argent.

Posats a elucubrar i entrar en l’esoterisme, podríem dir que si els estels son d’argent, potser hi té molt més a veure la filiació maçònica arxi-reconeguda dels fundadors dels EUA (especialment Washington). En el simbolisme maçònic, el color blanc (o argent) representa el començament, la puresa, innocència, la pàgina en blanc esperant ser escrita. Per altra banda, el blau representa immortalitat, unitat o el mantell celestial. Si ajuntem el cel blau amb les estrelles, obtenim una altra icona maçònica: el cel d’estrelles que decora totes les lògies.

Però tornem a l’història real. La “primera bandera” que comenta i il·lustra l’article no em sonava absolutament de res, així que en 5 minuts d’investigació vaig descobrir que la bandera que en Bilbeny apunta com la Primera Bandera de la Confederació Americana no és si no, efectivament, la primera bandera de la Confederació Americana. Però, què és la Confederació Americana?

Al Febrer de 1861, Carolina del Sud es va escindir de la Unió per causes dispars com els impostos, els abusos del Govern Federal de Washington i, més tard, l’oportunista Lincoln va afegir el tema de l’esclavitud (nota: a la meitat d’estats unionistes del Nord l’esclavitud era legal l’inici i durant gran part de la guerra). Al final, 12 estats més la van seguir i, junts, van crear una nova nació: la Confederació d’Estats Americans. Pocs mesos després, el Maig de 1861, el President de la Unió Americana, Lincoln (del Partit Republicà), va decidir declarar-los la guerra i forçar als 13 estats dissidents a tornar a la Unió. Per cert, durant la Guerra Civil, Lincoln va prohibir expressament retirar els 13 estels dels estats rebels de la bandera de la Unió.

Recreació de la batalla de Gettysburg, on podem veure les banderes de la Unió i la Confederació
És a dir, que en Bilbeny assenyala com la primera bandera dels Estats Units d’Amèrica aquella que van fer servir els estats rebels del sud durant la guerra civil americana, entre 1861 i 1865, gairebé cent anys després de la fundació del país.

Fet curiós: per causa de la confusió que causava en les batalles la similitud amb la bandera de la Unió, es va canviar per la típica bandera “rebel” que avui coneixem, la de la creu en diagonal sobre fons vermell.

En tant al seu disseny, la primera bandera confederada està inspirada en la bandera d’Àustria, ja que la va dissenyar un tal Nicola Marschall, nascut a Prússia (fet curiós: sembla que Marschall també va dissenyar l’uniforme del Sud, inspirat igualment en l’ Austríac), i l’exemple que empra en Bilbeny té set estels, concretament els primers set estats secessionistes.

Sobre les dues barres vermelles horitzontals, i posats a elucubrar de nou, crec que potser tindrien més a veure amb l’escut d’armes de George Washington (tot i que crec que no en té cap ni una de relació), que amb les quatre barres de Guifré el Pilós… a menys que en Bilbeny es tregui de la barretina un nou estudi que demostri que en Washington era originari de Sant Hilari Sacalm, en Franklin de Porqueres, en Jefferson de Palamós i el General Lee de Sant Miquel del Fai.

Tornant al principi de tot això, les cinc banderes que “només” se li acudien a en Bilbeny, on un altre cop falla tot i ser doctorand en història moderna. Les grans potències de la segona meitat del segle XVIII eren França, òbviament, però també l’Imperi Austre-Húngar, del que sembla s’ha oblidat l’historiador. Anglaterra, en aquell moment, començava a apuntar maneres, molt reforçada just 50 anys després del Tractat d’Utrecht (oh, coincidències de la vida) que li va atorgar gairebé en exclusivitat el comerç d’esclaus i que va deixar Espanya en una posició bastant trista, dèbil i sense gaire poder de decisió internacional.

Finalment, només em queda, a diferència de Bilbeny, citar les fonts que he emprat per tota aquesta parrafada, com per exemple la Independence Hall Association de Filadèlfia o Flags of the World, dues organitzacions sobre les quals no existeix cap dubte que van ser creades per la noblesa castellana rància i tergiversadora per tal d’amagar l’origen històric català de la bandera dels Estats Units d’Amèrica.

Això no pretén ser una qualificació a en Bilbeny com a historiador de ficció, ni una desqualificació de les seves capacitats analítiques en general. Això ho decidirà cadascú en base a la comparació dels textos i fonts (si és que algun dia en podem consultar alguna, i que després resulti fiable) d’en Bilbeny. Només es tracta d’una demostració del que passa quan un s’atreveix a donar lliçons d’història americana als americans: que fa aigües per tots cantons.

Anuncis

Un pensament sobre “Revisionisme fallit: Jordi Bilbeny i l’orígen de la bandera dels Estats Units

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s