La Crisi© i la falta de fe

Ja fa bastant temps que dura això de La Crisi©. Des de finals de 2008 amb l’estirada inicial, passant per la contracció, la recessió i la depressió, que deuen ser els passos anteriors a la negació, l’ira i l’acceptació… o no…

Amb ell davant, es impossible tenir una crisi de fe
Però, per què? Per què nosaltres? Per què aquí? Per què ara? No érem tots feliços? Recordeu els inicis de tot… quan el Barça començava a dibuixar el final de temporada que el va dur a aconseguir les sis copes, amb La Roja© guanyant eurocopes i mundials i els de Mediamarkt, que deien que no estaven bojos, i els concessionaris de cotxes i gairebé tota la resta, fent-se els xulos oferint regalassos “si la roja gana el mundial”… i després tots a córrer dient que “¡es que no leísteis la letra pequeña!”.

I pocs mesos després, tot se’n va anar en orris. Mentre la pell de brau encara no s’acabava de creure el fet realment històric que la selecció de futbol no només passés dels quarts de final, si no que acabés guanyant la competició, el món es va començar a esfondrar en serio…

I, per què? Molt simple. Falta de fe. El que havia estat el bressol d’Europa a l’inici i la reserva espiritual fa pocs anys, s’havia tornat un cau de descreguts, idòlatres del nou politeisme en forma de jugadors de futbol, televisors de plasma, canyes a 1 euro i cotxassos aconseguits ampliant l’hipoteca.

Però la fe.. Què és la fe? Diuen que la fe mou muntanyes. Que s’ha de tenir fe, com Abraham quan HaShem li digué que, als seus 75 anys, havia de marxar de la casa dels seus pares (potser ja tocava) per anar a una terra llunyana

I Abraham no només va marxar, si no que va confiar en HaShem quan li va prometre que, als seus 100 anys, tindria un fill amb Sara, la seva esposa igual de vella i estèril.

I milers d’anys més tard Maria de Natzaret tingué fe en l’esperit sant, manifestat en forma de colomí, ja que ell la cobriria amb s’ ombra i engendraria el Salvador. I poc després son marit, Josep, si que va haver de fer un acte de fe dels grans, per acceptar que “un esperit en forma de colomí” s’havia posat sobre el cap de la seva dona, deixant-la embarassada, ni més ni menys, del messies salvador de tot el món i part de l’altre.

Precisament, és la figura de l’esperit sant la que va crear més controvèrsia als cristians primitius, que es van passar uns quants segles discutint sobre la divinitat del pàjaru en qüestió fins que van triomfar les tesis trinitàries. Així que els contraris van ser declarats heretges i posteriorment cremats, o viceversa.

Això és el què passa si no es té fe.
I precisament la figura d’aquell colomí, dos-mil deu anys després, va provocar una altre tremenda discussió sobre la conveniència de la seva existència o no. Va ser a quasi bé totes les grans ciutats del món, on una sèrie d’alcaldes mancats de fe van decidir declarar la guerra als colomins, provocant la mort i mutilació en massa dels animalons.

Podriem dir que aquestes accions de genocidi aviar, perpetrades per aquests descastats, essaboríos i descreguts polítics, van curullar la paciència de l’Innombrable?

S’ho podria haver pres com la prova definitiva de la falta de fe que, per altra banda, havia caracteritzat la humanitat fins fa tres telele-notícies. I potser com Ell creu que ja no creiem, ens ha castigat amb La Crisi©

Serà per això que tots els polítics, estatistes, gurusistes i tertulians diuen que La Crisi© es solucionarà si es duen a terme certes accions consistents en tremendos salts de fe… “S’ha de recuperar la fe en la política” diuen… “Només endeutar-nos fins l’infinit i més enllà ens permetrà superar La Crisi© del deute”… repeteixen…

Diuen que la fe mou muntanyes… si és així, potser caldria moure’n una per quan caiguem pel precipici… Cal tenir fe amics, així que ja ho sabeu: acolliu un colom mutilat a casa. Oferiu-li un jaç, un tros de pa sec i un got de vi. Traieu-li els polls i les puces.

Estimeu aquests pobres animalons alats i potser, només pot ser, Ell ens perdoni els nostres deutes, així com nosaltres perdonem als nostres coloms. Penseu que fent això tindrem exactament les mateixes probabilitats d’arreglar res que fent el que els polítics diuen que s’ha de fer. És un salt de fe. Com qualsevol altre.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s