Dret a decidir, deure de definir

Què si Catalunya aconseguirà completar el Procés de Transició Nacional©? M'encanta que em facis aquesta pregunta...
Que el catalanisme polític dona més voltes que un travesti pels voltants del Camp Nou no és noticia, però darrerament, aquestes voltes s’han tornat encara més curioses del que ja eren. Ara resulta que la famosa consulta per la Transició Nacional© no inclourà el concepte “Estat Propi©”, si no que es limitarà a ser una consulta sobre el “Dret a Decidir©”.

Això s’ha fet després d’un nombre determinat (i que no m’interessa gens ni mica) de giragonses, voltes i tombarelles des de la mateixa nit electoral del passat novembre i, pretesament, s’ha fet per tal d’incloure a sectors decididament no catalunyistes, però que no tenen gaire clar si son catalanistes (de fet, no tenen gaire clar ni el que son ni molt menys cap on van).

Aquestes tombarelles i giragonses del catalanisme, l’independentisme i, també, del catalunyisme denoten una certa manca identitària. Òbviament no em refereixo a l’Identitat Nacional©, què és clara, prístina i meridiana, si no a saber en quin marc o situació política encaixa tot aquest procés. O potser si, però les diferents parts no aconsegueixen posar-se d’acord.

M’explicaré. L’estat modern ha estat teoritzat i legitimat per múltiples pensadors i filòsofs. I tots ells van coincidir en l’unitat indissoluble i la sobirania última d’aquest enfront al territori (i els habitants) que abarca. L’estat modern pot expandir el seu territori sense problemes, però el procés invers, la desmembració, ni tan sols es contempla com a possibilitat.

El concepte de “secessió”, que s’ha tractat per juristes i polítics, ha quedat a la llista de temes pendents per a filòsofs, i per això existeix la confusió actual entre “secessió” i “revolució”. Un acte de “secessió” no és, o no té per què ser, una revolució. És més, hi ha casos en que es legitima moralment una “revolució” però que es rebutja completament la “secessió”, tot i que una revolució resulta molt més violenta.

En tant a revolucions, son tres els models que han imperat dins l’estat modern que coneixem: la revolució en el sentit de girar la roda, basada en la Glorious Revolution anglesa, la revolució Lockeana on El Poble©, què és sobirà, decideix recuperar els poders delegats en un govern que ha fallat en la seva tasca de protegir els seus drets, i finalment la revolució jacobina.

Al primer model es restaura un ordre anterior (la roda fa una revolució complerta i tornem al punt 0 inicial), al model lockeà es substitueix un govern però l’ordre establert no canvia, i el model jacobí transforma completament l’ordre actual per un de més just i igualitari… en teoria. De la mateixa forma, cap dels tres models no té en compte l’unitat física (i conceptual) de l’Estat. Simplement, no es contempla cap altre alternativa a aquesta unitat.

Per altra banda, la secessió és una cosa completament diferent. No tracta de restaurar una situació anterior, ni pretén simplement deposar l’actual govern fallit i instal·lar-ne un de nou, ni intenta destruir-lo per a crear-ne un de nou basat en una teoria. La secessió és reclamar una situació completament nova que inclou una porció de territori que, òbviament, es sostrau de l’Estat original. És l’ abandó i retirada física, per part d’un nombre determinat de persones, de l’Estat A, sota el principi moral del dret a l’auto-govern. I això implica la desmembració de l’Estat. No es tracta, doncs, d’un acte merament polític.

En un procés de secessió, els qui volen marxar no tenen cap interès en canviar l’ordre establert actual. Els és totalment indiferent, ja que el que es busca és una nova jurisdicció territorial per un territori B (que no té per què ser necessàriament un nou Estat B). El futur de l’ Estat A no importa, ja que no és problema dels secessionistes. Seguirà exactament amb el mateix règim, però amb una frontera diferent.

Al procés de secessió s’hi pot arribar de moltes formes. Impossibilitat de canviar l’ordre establert (ja sigui per via democràtica o mitjançant una revolució), invocant el dret individual o d’un grup de persones a decidir el seu propi futur o, tot i considerar que el govern actual no és especialment injust, simplement voler que els deixin tranquils.

El problema a Catalunya és que encara no s’ha decidit el model al que apuntar-se. Un sector reclama la restauració de la situació perduda al 1714, mentre que un altre sector, potser majoritari, es decanta per la revolució Lockeana de canviar un Estat Espanyol injust per un Estat Català que resoldrà tots els problemes actuals i venidors, i un tercer sector reclama la revolució jacobina per excel·lència seguint el model francès (comprant fins i tot el seu final sanguinolent).

Tots ells donen per fet que els tres models inclouen una porció física de territori, però és que ni en aquest punt tampoc s’hi posen d’acord. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó? Aquí es desmembrarien dos Estats moderns. Només el territori actual de la “Comunitat Autònoma de Catalunya” (també conegut com El Principat©)? Principat i Franja?

I entre tots aquests dilemes, el President rebutja parlar obertament d’independència, al mateix temps que parla de “crear estructures d’Estat”, al mateix temps que s’assegura que en cas de proposta de pacte fiscal ja en parlarem. Ah, i no cal oblidar l’altre cantó del procés. Espanya, un Estat sense nació que amb prou feines entén el concepte “Estat Modern” i el què comporta, i que per això parla senzillament de “separatisme”.

Fins que els independentistes, catalanistes i catalunyistes no es posin d’acord en el model a seguir per al Procés de Transició Nacional©, una revolució restaurativa, lockeana o jacobina, o un procés purament secessionista, el món seguirà girant. I amb ell giraran les intencions polítiques, fins que de tant girar, El Poble©, acabi vomitant fins la primera papilla.

Un Poble© que hauria de ser conscient que la sobirania final, la que atorgo el dret i el poder a decidir per un mateix, no resideix en ningú altre que en cada persona, com a individu.

Anuncis

3 pensaments sobre “Dret a decidir, deure de definir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s