Ciutats lliures al S. XXI

Hong Kong
Hong Kong
Llegeixo que a Honduras hi ha en marxa una idea per construir, de forma privada, una sèrie de ciutats lliures, totalment independents i al marge de l’estat hondureny. Lleis i estatuts, policia i justícia propis. Una mena de Hong-Kong. Una “charter city” pagada i construïda pel sector privat.

Una idea estranya? Malvada? Parlem-ne. En base a què els governs i estats actuals estan legitimats per a fer res? Les idees, successos i personatges de fa tres o quatre segles… son de fa tres o quatre segles. Val, el concepte d’estat nació és antic, però la situació actual?

Parlem-ne de la situació actual! Qui legitima els governs i estats actuals per a assumir les seves funcions? Per exemple a Espanya, molt més de la meitat de la població no ha acceptat ni votat la famosa, vetusta, rància i completament ridícula Constitución que, a més, no s’ha modificat ni un sol cop en els seus 34 anys d’història, ja que va ser dissenyada per a no ser modificada. Ai perdó, que si que s’ha modificat.

Avui en dia, i pel simple fet de nàixer, una persona és investida de ciutadania, drets i nacionalitat per aquesta mena d’ens eteri i misteriós. Com una mena de pecat original laico-social, contra el qual la persona no té ni el dret d’apostasia.

Originalment, les constitucions tenien la funció de limitar el poder i les accions del govern. Avui en dia, la majoria de les constitucions mundials, han sigut redactades per grans estatistes amb l’ objectiu de legitimitzar i perpetuar la figura de l’Estat Nació.

Fa més de quatre-cents anys, el sistema polític dominant era la monarquia, absoluta o quasi-absoluta, on els ciutadans eren més o menys propietat d’algú altre, ja fos el Rei o algun dels seus franquiciats. De tant en tant, el Rei exercia la seva gràcia i atorgava la carta de població, amb la qual cosa els habitants passaven de serfs a ser burgesos, a tenir privilegis jurídics i una certa ració de llibertat.

Resulta curiós veure que en un sistema de monarquia quasi absoluta, els nostres avantpassats disposaven de processos que, si més no, possibilitaven l’oportunitat d’un gran canvi. Cosa que actualment no tenim.

Amb l’arribada del mercantilisme i les societats d’índies, empreses i corporacions privades van enviar milers de vaixells amb milers d’emigrants, destinats a poblar les ciutats de nova creació (les corporacions tenien la facultat exclusiva de crear els nous assentaments) a Amèrica.

Pareu-vos a pensar què passa avui en dia, en que tot i que ens diuen que som “ciutadans de ple dret”, ni tan sols es considera la possibilitat que un ciutadà o més ciutadans puguin prendre una decisió de secessió consensuada, pacífica i ordenada (i pagada de les seves butxaques!) per tal d’abandonar l’estat i formar una nova agrupació jurídica i territorialment diferent com una ciutat lliure.

No només no es contempla aquesta possibilitat, si no que al Ciutadà de Ple Dret© que rebutja aquest pecat original, a qui expressa el seu sentiment secessionista, se’l pot arribar a jutjar per traïció i empresonar-lo.

Realment som més lliures ara que a la baixa edat mitjana o els inicis de l’edat moderna? Al menys, fa quatre-cents anys, hom tenia la possibilitat d’agafar un vaixell i emigrar a terres llunyanes. Ara necessites demanar la carta verda…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s