La capsa oberta per en Pere l’han agafada en Manel i en Martí. Això precisament és un exemple pràctic de com actuen i per a què serveixen els blogs. Algú diu una cosa sobre un tema en concret, i algú altre, conegut o no, ho llegeix i aporta el granet de sorra.
D’aquesta forma diferents punts de vista es posen en comú, i d’allà en pot sorgir quelcom diferent que, al final, pot acabar modificant d’altres punts de vista o quedant reflexat en un altre model, com per exemple una wiki o un diccionari personal.
El problema actual no és la conversa, si no que queden molts pocs llocs i molt poca gent amb qui mantenir-la. Arreu de la xarxa, el model que s’imposa és de tots a tots. Tothom crida i ningú fa cas. Vivim en una Internet unidireccional.
I ara... què? 