El futur d’un poble 2: Tradició, modernitat i imbecilitat

El nivell de qualsevol societat és inversament proporcional a la mida del prestatge de la sal a un supermercat.
El nivell de qualsevol societat és inversament proporcional a la mida del prestatge de la sal a un supermercat.
Si fa poc comentava el tema de l’ensinistrament fallit dels joves d’avui en dia en tant a la cuina, avui vull fer un lleuger comentari sobre els menús destinats a ells i als seus pares, avui en dia. I és que la conya de la “Cuina Tradicional i de Mercat™” ha fet mal, molt mal. Tant mal com fins i tot la LOGSE.

Com deia l’altre dia, es comença recorrent en cotxe els 50 metres que separen casa nostra de l’escola, i s’acaba pensant que els tomàquets, els pollastres, els calçots rostits i la truita de patates s’auto-generen en un prestatge del supermercat.

Avui cal afegir un nou eslavó a aquesta cadena dels despropòsits, i també està relacionat amb la cuina. Concretament amb els menús de plats amb nom i cognoms rimbombants, excèlsims i tremendos pels que demanen preus igualment excèlsims, tremendos i exorbitants, quan en realitat el seu preu hauria de ser exorbitantment menor que el d’un menú de bar de camioners.

Per causa del meu aniversari, un dels regals inclou un sopar amb un menú d’aquests, que passo a detallar i a deconstruir per a vosaltres.

  • Primer plat: L’horta d’ Andròmeda
  • Consisteix en un “Mil fulls d’hortalisses amb oli d’oliva negre™“. D’això, a casa i durant moltes centúries, n’hem dit “amanida“, en plan “fem una amanideta per sopar o què?” o “vols que faci més amanida?”. Per molta arquitectura gastronòmica, posar un full d’enciam sobre un altre porta al mateix resultat que escampar-los, sempre amb una mica de gràcia, pel plat.

  • Segon Plat: Les Cefeides Protèiques
  • Aquest plat principal es composa d’una “Llonganissa de la Conca de Barberà amb salsa de bolets i làmina de patata confitada™“. Així, dit tot seguit i sense respirar. Per als asmàtics i gent amb problemes respiratoris que tingueu problemes per parlar tant temps sense respirar, ho podeu resumir en “botifarra amb salsa i patates“, que de fet és com se n’ha dit tota la vida.

  • Postre: La dolça Via Làctia
  • Finalment, el postre. L’element que fa baixar les menges, dissenyat i escollit sàviament per alleugerir digestions i acabar de reblar el clau. En aquest cas, de postre tindrem “Iogurt dels monjos amb gelat de nata i sorbet de grosella™“. Sens dubte, el millor del menú i el més complicat de fer i engalavernar. No tan sols en tant a engalavernamenta dels ingredients, si no també per la treballada associació del nom i cognoms del plat amb el postre en si mateix.

Suposo que després vindrien els tradicionals “cafès”, però la Carta no dona pistes sobre l’ascendència patronímica, heràldica o simplement genealògica de les infusions. Deu ser cosa de la manca de glamour que té l’extracció dels principis actius solubles d’una planta mitjançant la seva introducció en aigua bullent. Tot i que li podríem dir “Vessament d’aigua aquós sobre fruits estimulants de rubiàcies“. Em demano el ™ i vaig corrent a l’Oficina de Patents.

Que tingueu un bon diumenge, i feu el favor de menjar com Déu mana, és a dir, sense fer gaire l’imbècil.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s