El camí que comença

A una votació d'estar per casa s'hi va amb sabatilles.
A una votació d’estar per casa s’hi va amb sabatilles.
Escric això a les 19:34 del diumenge 9 de novembre de 2014. Per a molts un dia “històric”, sigui per la raó que sigui: perquè s’ha votat, perquè s’ha deixat votar, perquè s’ha fet un acte de secessió/sedició, o perquè no s’hauria d’haver fet res i el que s’ha fet no serveix per a res.

Com en totes les votacions, tots estaran contents. Els que guanyen, perquè les guanyen. Els que perden, perquè també les guanyen. Els que deien que no es votaria, perquè ho veuran com una cosa buida, inútil i sense sentit i fins i tot com que “no tiene trascendencia penal“, perquè com a “botifarrendum” ja no cola. Els que deien que es votaria, perquè s’ha votat (i els rumors indiquen que rebentant estadístiques d’eleccions anteriors).

En Biel Figueras, a la revista digital Rick’s Magazine (P. 60) fa un recordatori històric, digne de ser representat en una infografia, del per què i com hem arribat fins aquí. Des dels Memorials de Greuges presentats a Carlos III (el conyac no, el rei) al 1760, just 50 anys després de la Guerra de Successió, fins a les Repúbliques espanyoles i els Estats Federals dels anys 1920-30.

La raó que ha conduït al dia d’avui és la resposta que s’ha donat: NO. No a tot, i “no” sempre. S’ha provat del dret i del revés, i ja no hi ha combinació de diàleg ni pacte possible, ja que qualsevol pacte amb l’Estado Español és sistemàticament trencat unilateralment pel mateix Estado Español.

L’article de Figueras es titula “La fi del camí”, però crec que no és així. A tots els viatges, s’entén que comencen quan es fa el primer pas. Però quan arribes allà on volies, te n’adones que és just allà on comença el veritable viatge, el de tornada. I t’adones que no és una “tornada”, si no una “continuació”, i que ja no s’acaba mai.

El veritable camí comença el matí del 10 de novembre. Independentment dels resultats, del tot irrellevants si els llegim en “face value”, res pot ser igual. Res ha de ser igual, perquè sempre i amb tothom que s’ha provat, s’ha dit que “no”.

Aquest camí que està a punt de començar ens pot tornar de tornada a casa, a la casa de sempre, a la monotonia i a la rutina, o ens pot portar a una casa que, per fora, sembla igual que abans, però que si la mires detingudament ja no és la mateixa. I tot es començarà a definir ara.

Esperem que els qui han anat davant estiguin a l’alçada, que els qui han fet les empentetes necessàries també ho sàpiguen estar a partir d’ara, i que els qui hauran de fer el seu paper el facin, i el facin bé, un cop arribi el moment clau.

Comencem a definir, que ja seria hora.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s