Al poble gris…

… elles soles omplien més el poble que tots els habitants i tota la concurrència: n’eren el bullici, la gatzara i el moviment; eren l’ornamentació dels carrers, la distracció del bestiar i l’alegria de les cases. Sense haver estat mai domesticades, eren domèstiques per instint i convicció: estimaven la llar, la vida íntima i reposada, i tot lo que li agradava ane l’home els agradava tant a elles, que molts cops ho tastaven abans que ell, i l’acompanyaven pertot, i no el deixaven ni de dia ni de nit; i n’eren tant, de carinyoses, que molts cops, a força de tant carinyo, s’arribaven a fer pesades.

[…]

Els Ajuntaments dels pobles petits no s’en cuiden de l’agricultura: altra feina i altres mals-de-cap tenen; els pobres tenen prou feina a pagar perquè se’n cuidin els que tindrien que cuidar-se’n; els senyors…allí no n’hi havia de senyors; però, quan n’hi ha, tot lo dia baden, i per això les coses van tan bé. La mosca, com la persona, viu sense administració, sense estímuls, i té d’acampar-se-la tan com pugui, per sa pròpia iniciativa, faltada de forces vives que li donguin vida pròpia.

Però deixant, per no acalorar-nos, la política, s’ha de confessar que a la mosca no li falten pas de lo que en direm forces vives. Ella viu, socialment, sense governs, sense programes, com encara no saben viure les nostres societats, amb tants drets, i tants comitès i sufragis electorals, i bases i constitucions. Elles viuen perquè tenen dret a viure, perquè tenen dret a viure, perquè les han fetes per viure i perquè han de donar vida als milers de criatures que tenen cada primavera; perquè no se n’han d’estar, de viure; perquè no vivint, moririen… i perquè no coneixen més que un sol dret: el dret de la gana, que aixís les fa pasturar, si l’han de menester, una costellada de mula que un cap de persona sàvia, esmorzant al dematí bestialitat i berenant intel·ligència a la tarda.

Un fragment en que Santiago Rusiñol descriu les mosques a “El Poble Gris” al 1902. Un llibret curt i molt recomanable, que es llegeix en un parell de tardes. Per una altra estona deixo la descripció de la política, que es tan o més divertida que la de les mosques.

Advertisements

Un pensament sobre “Al poble gris…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s