Tanto monta: la Constitució Catalana

L'escut dels Reyes Católicos, i un afegitó, encapçalen la Constitució.
L’escut dels Reyes Católicos, i un afegitó, encapçalen la Constitució.
En el debat sobre El Procés™, la darrera idea del sector eÑista és la modificació de la Constitució. Per als qui no coneguin el procediment de modificació de les parts relatives al tema El Procés™, llegiu els articles 166 a 169 de la Constitución Española™. Quan acabeu de riure, podeu continuar.

Un cop recuperats… recordeu la frase “dejarlo todo atado y bien atado”? La Constitución Española™ no en va quedar fora. Però no us estranyeu, ja que això forma part d’ una altra constant espanyola, des del mateix inici fundacional, a finals del segle XIII.

L’Escut dels Reyes Católicos Isabel y Fernando inclou una al·legoria al nus gordià, un jou lligat amb un nus tan complicat que era impossible de desfer. La llegenda situa el nus gordià original a un oracle a Frígia i que Alexandre el Gran el va tallar, dient que “tant era deslligar-lo com tallar-lo”.

Ferdinando II el Católico va adoptar el símbol, al que se li van afegir les fletxes en honor a la seva esposa, adaptant el lema original de Frígia “Tanto monta” al conegut refrany espanyol “Tanto monta, monta tanto, la misma mierda es Isabel como Fernando”.

Aquest mateix símbol adaptat és el que va adoptar el Nacional-Sindicalisme (si, sindicalisme) de Falange i que, per què no, anys després podria aplicar-se al discurs de Franco sobre “dejar todo atado y bien atado” i, per extensió, a la Constitución EH!pañola original, que mostra l’escut dels Reyes Católicos (l’àliga, els regnes, el jou i les fletxes i les columnes “més enllà”), a més de l’afegitó franquista “una, grande, libre”, a la seva pàgina inicial.

I ara vull parlar de la futura Constitució de la República Catalana. Per començar: és realment necessària una Constitució Catalana? Per què? Jo tinc “sentimientos encontrados”.

Fa fins i tot ‘gràcia’ això de la Constitució. Però si es pensa fredament, i tenint en compte que catalans i espanyols compartim gran part de l’arbre genètic (tot i que en comptes de ‘gen Ñ’ aquí abunda el ‘gen Ç’), no vull una Constitució Catalana amb estructura i encorsetament semblants a la espanyola.

Per altra banda, tampoc vull una Constitució que inclogui foteses com el dret al treball, a la vivenda, a N partits de futbol en obert o a tenir un vehicle elèctric de propietat. Si els drets son fonamentals, no els garanteix cap Constitució. Si que podria acceptar l’inclusió al text dels drets a la vida, a la llibertat, a la propietat i a la cerca de la felicitat.

Però en tot cas, si s’ha de tenir carta constitucional, vull el model dels Estats Units. Vull una Carta de Drets fonamentals que protegeixi als ciutadans dels abusos del govern (i posats a fer, també vull la segona esmena!). Vull una Constitució que sigui modificable, i refrendable de forma periòdica per tots els ciutadans que no l’hagin acceptada explícitament (per exemple per ser menors d’edat en el moment de la primera acceptació).

Vull una Constitució que ens defensi del que Jefferson va anomenar “el despotisme electe”, que eviti substituir la tirania d’un per la tirania de la majoria . Que eviti “l’ expropiació democràtica” dels drets i de la propietat dels ciutadans.

Senyor Santiago Vidal, o qui sigui: vull una Constitució que limiti la funció del futur Govern de la Generalitat a garantir la preservació de la llibertat i de la propietat dels seus ciutadans. La resta és palla.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s