Neoluddisme digital, el luddisme de sempre

Finalitzava l’anterior post preocupat per si m’estava convertint en un luddita. Per sort, la resposta ha trigat poc i ha vingut de la ma del luddisme real, que avui parla per boca de El País. Un catedràtic jubilat ha descobert la digitalització, ha fet un article d’opinió i li han publicat.

Però no és opinió. És bilis. És ràbia. És impotència i incomprensió de l’evolució. És la mutació de Ned Ludd a EH!panya. Tot el seu article és un alegat en contra de l’avenç tecnològic conegut com “digitalització”. Com a ‘disclaimer’ he de recordar que, com Amish Digital, sóc un gran crític de la tecnificació perquè si de tot, i que defenso que l’aplicació sistemàtica de solucions tecnològico-tecnocràtiques perquè si és un error.

Tornem a l’article del nostre catedràtic, que parla dels efectes de la digitalització sobre el mercat laboral, deixant entreveure que això podria tenir gran part de la culpa per la situació actual. Però lamentablement, per ell, no queda gaire clar.

La mateixa diatriba de sempre: les aplicacions digitals no només promouen la creació de treball, si no que el destrueixen. “Las máquinas ‘inteligentes’ han hecho desaparecer modelos de negocio” diu. I posa l’exemple Uber.

Instagram o WhatsApp no superan los cien empleados a pesar de haber alumbrado productos rompedores que fueron adquiridas por las “grandes ganadoras”, que pagaron cantidades fastuosas por ella. Pero esos ingentes desembolsos de capital no tienen traducción positiva en el mercado laboral. Unas inversiones similares durante la era industrial hubieran supuesto la creación de miles de puestos de trabajo.

L’error bàsic de sempre, confondre entre el preu que es paga per una cosa i el seu valor, a més de l’altra falsedat per la qual gastar-se milions en comprar una empresa significa automàticament la creació de milers de llocs de treball més. Però no acaba aquí.

no parece temerario asegurar que la estructura laboral asociada a los extraordinarios desarrollos digitales implica que se destruyan más empleos de los que se alumbran. La digitalización no debe confundirse como una suerte de Tercera Revolución Industrial.

Estic d’acord en la darrera frase, precisament perquè aquesta confusió és la que porta a catedràtics jubilats a escriu-re articles com aquest.

El nostre catedràtic descobreix que “El producto digital, sorprendentemente, aúna valor creciente y coste decreciente. Es casi inagotable y está siempre disponible para personas y máquinas”. És inevitable associar aquesta “sorpresa” amb la cara i l’expressió que fa algú quan descobreix les opcions “Copiar” i “Pegar”, i encara menys evitable quan el paràgraf anterior acaba amb que “es percep la fi de la Galàxia Gutemberg”.

Però de tota la porqueria luddista i anti-tecnològica que destil·la el nostre catedràtic, la més infame és que

el empleo disponible, como la energía, es un recurso escaso que habrá que administrar racional y democráticamente.

Si no en teníem prou de democràcia i democratització, ara resulta que haurem de votar l’assignació de contractes de treball i la seva renovació, de forma racional. Perquè és clar, la democràtica és la més racional de totes les formes de gestió.

No, senyor Martín, la democràcia econòmica mai ha consistit en la gestió democràtica dels llocs de treball. Vostè es refereix al comunisme.

Fins quan hem de fer cas a catedràtics jubilats que diuen que el futur és tornar a l’edat de la primera revolució industrial?

No és la digitalització la gran causant de la destrucció de llocs de treball al món. Abans d’acusar, els vells dinosaures que reivindiquen Gutenberg farien bé en pensar en dos exemples de fa menys d’un mes.

Gràcies a la taxa imposada per part dels vells mitjans de la Galàxia Gutenberg, Google News i Yahoo han tancat les respectives branques de negoci a España. Google només tanca el servei, però a Yahoo això ha suposat 100 persones al carrer.

No ha sigut la digitalització, senyor Martin, la responsable de l’acomiadament de 100 treballadors. Ha sigut el diari que li publica els seus articles. Ha sigut vostè volent conservar el seu status.

PS: això em passa per llegir coses de la premsa i venedors de notícies i d’opinió. Cal preguntar-se també per què ho fem i si és necessari aquest petit món de la Galàxia Gutenberg.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s