Quatre paraules

Molta gent es pregunta, especialment aquests dies, què impulsa algú que ha conegut, i possiblement nascut, en la llibertat del món occidental a adoptar la visió totalitària de la violència.

Si mirem totes les grans desgràcies de la humanitat, descomptant òbviament desastres naturals, podríem arribar a un punt d’inici comú: algú té la visió d’una societat millor i experimenta l’imperiosa necessitat de concretar aquella visió.

Voler canviar el món, per si mateix, no és res dolent. El problema és quan es vol canviar la societat, fins i tot quan la societat no vol canviar.

Quan algú, emparant-se en mil excuses de tot l’espectre que va des de l’ateísme cientifista, el mao-leninista i fins l’us instrumentalitzat que fan alguns d’ una visió particular d’una religió concreta (amb o sense Deu), intenta dur a terme la seva solució i la societat ho rebutja, el problema és que la societat està més corrompuda del que es pensava i cal actuar i salvar a la societat d’ella mateixa.

Cal recuperar la sèrie documental “El poder dels malsons” i parar atenció. Al primer capítol s’exposa l’ús actual del concepte jahiliyya per a definir qualsevol cultura o societat que s’aparti de la visió mahometana de Déu.

Tot l’espectre, amb o sense Déu, té la seva pròpia versió de jahiliyya o un sistema amb el que es deshumanitza al qui no pensa igual, el designa com un objectiu a combatre i eximeix de culpa a qui opti per fer-li mal.

I mentre la societat occidental, amb la misèria intel·lectual més present que mai a tot arreu, es debat entre si cal més o menys tolerància, més o menys inclusió, més o menys sentiment de culpa o mes o menys “si és que es vesteixen com putes”, també hi ha els qui pregunten on és Déu i per què permet que es manllevi el seu nom per aquesta mena de coses.

Segurament faci eons que es va cansar de tanta imbecilitat, preferint apartar-se i optant donar als humans el que volem: “si us penseu que aquest cop serà diferent i ho fareu millor, proveu-ho”.

Dimecres al matí llegia la frase “Les quatre paraules més perilloses de la història han estat: aquest cop és diferent.” Combinant aquestes quatre paraules amb la visió d’un món o una societat millors, tenim un còctel explosiu.

El camí a l’infern és empedrat de bones intencions. Allò que ha sigut, és el que haurà de ser. El que ja s’ha fet, és el que s’haurà de fer. No hi ha res de nou sota el sol. Els llibres sapiencials i els refranyers ja ho diuen.

Mai és diferent. Sempre acaba morint algú per culpa de quatre paraules. Potser quan algú vingui a explicar-nos que ens ve a salvar de nosaltres mateixos i que ara serà diferent, li hauríem de dir quatre paraules diferents: ves a la merda.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s