Periodisme, informació i irrellevància

Es pot estar més o menys d’acord en segons quins temes i amb segons quines publicacions, però el que si que hauria de ser causa comú és la progressiva irrellevància d’ alguns periodistes i de la majoria de diaris, televisions i diferents grups mediàtics.

A El Medio han publicat un petit article sobre la manca flagrant d’informació sobre el terrorisme islàmic als mitjans occidentals:

Así, por ejemplo, el New York Times informó de un atentado excepcionalmente sangriento cometido por Boko Haram hace dos semanas y en el que el grupo podría haber matado a cerca de 2.000 nigerianos. Pero, perdido en medio del párrafo 12, aparece el impactante hecho de que sólo el año pasado ese mismo grupo terrorista mató a unas 10.000 personas. ¿De cuántos de los miles de ataques que causaron esas 10.000 víctimas informó el Times? Prácticamente de ninguno.

De manera análoga, Hisham Melham, de Al Arabiya, señalaba hace quince días que en Siria mataron a 74.000 personas el año pasado, mientras que en Irak la cifra de víctimas ascendió a unas 1.000 al mes. Pero, ¿cuántos de los miles de ataques que causaron esas escalofriantes cifras aparecieron en los principales medios occidentales? De nuevo, casi ninguno.

La indústria de les notícies és precisament això, una indústria, i el seu objectiu és vendre diaris, i per vendre més, publicaran el que més vengui. I en el sector, hi ha un tema que ven molt més que d’altres:

Para entender por qué, baste un pequeño ejemplo. En la página web del Times, el artículo sobre el asesinato de 2.000 personas por Boko Haram ocupa 540 palabras. Comparado con esto, un artículo del mes pasado sobre un palestino que murió en una manifestación antiisraelí (sigue sin estar claro si por haber sido maltratado o porque sufrió un ataque al corazón) fue juzgado digno de ocupar 1.040 palabras. Así, un palestino al que supuestamente mató Israel mereció 4.000 veces más palabras que cada víctima de Boko Haram, y el ratio sería mucho mas alto si incluyéramos a todas aquellas de las que nunca se informa. Cada palestino abatido (real o supuestamente) por Israel recibe un tratamiento aproximadamente igual de amplio.

Pero Yemini dice que cuando esos mismos musulmanes occidentales examinan las políticas de sus Gobiernos, ven que sus acciones contradicen la conclusión lógica a la que le hicieron llegar los medios. A fin de cuentas, los países occidentales están bombardeando actualmente al Estado Islámico, no a Israel. Y le han impuesto sanciones económicas a Siria, no a Israel. Por eso, el musulmán racional que se informe en los medios llegará a la conclusión de que los Gobiernos de Occidente no sólo son hipócritas, sino hipócritas antimusulmanes: colaboran militar y económicamente con Israel mientras emplean fuerzas militares y económicas contra musulmanes, a pesar de que, a juzgar por los medios de comunicación occidentales, parezca bastante más culpable. Y esa hipocresía antimusulmana indigna, y con razón, al musulmán racional en cuestión, escribe Yemini.

Com deia, es pot estar més o menys en acord en segons quins temes, però aquest nivell d’acord pot estar marcat per una manca d’informació o per una informació totalment esbiaixada. L’article menciona “musulmanes occidentales” que s’informen només pels grans mitjans tradicionals, però aquí hi entra qualsevol que s’informi d’aquesta manera.

Pot ser aquest biaix informatiu el que causi el “pànic a la islamofòbia” després d’un atemptat del terrorisme islàmic? Pot ser. Però mentre els qui haurien de “fiscalitzar la realitat” han fet un “pasapalabra” i ara opten per publicar pit i cuixa, crec que la resta de mortals faríem molt bé en començar a plantejar-nos si aquests que diuen no ser fiscals de res mereixen els nostres diners i la nostra atenció.

Si no volen informar de segons què, potser cal que comencem a apagar televisors, a no comprar diaris, o a cancel·lar-ne les subscripcions. Informar-se a través de diaris o televisió avui dia, vol dir estar informat d’allò que et vulguin informar, pel que com que et perdràs noticies igualment, quin sentit té seguir?

Donem massa importància en les nostres vides a persones que no ens aporten cap mena de valor afegit. I el més pervers, és que hi ha gent que si que aporta coses que perden el seu temps escrivint una minsa columna encorsetada en aquests diaris o havent-se de barallar amb d’altres simis menys evolucionats, quan podrien dir la seva de forma més lliure i millor a la seva pròpia tribuna. Per què, llavors, els prestem atenció i els donem el nostre temps i els nostres diners?

Total, per veure porno el millor és Internet, i a sobre és gratis.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s