De les diferents denominacions d’origen del whiskey

Avui de camí cap a casa m’he posat una cançó típicament popular irlandesa, que segurament coneixereu: Whiskey in the jar.

Segurament la versió més coneguda, al menys més recentment, sigui la que va fer Metallica… però la versió de la banda californiana només és una adaptació d’una versió que va fer la banda dublinesa Thin Lizzy, que al seu temps va adaptar la versió que feia The Dubliners. Precisament aquest darrer grup de música tradicional irlandesa va ‘popularitzar’ el tema a partir dels 60. I a partir d’aquí, la cançó va anar guanyant fama, convertint-se en una de les més famoses i interpretades arreu del món.

Coses curioses son les variacions en l’interpretació i, sobre tot, en la lletra i l’història que ens explica.

La cançó ‘original’ de Dubliners parla de les desventures d’una mena de bandoler mentre viatja per les muntanyes de Kerry, una zona preciosa, de les més maques de l’illa. El bandoler creua les muntanyes i es troba al capità Farrell comptant pistrincs, es treu la pistola i una mena d’estoc (‘espada afarolada‘ segons la wikipedia espanyola) i li roba els calers al capità.

Kerry mountains
Kerry mountains
Tot seguit, el bandoler li porta el botí a una tal Jenny, que deu ser la seva amant o pretesa, i aquesta li jura i perjura que no l’enganyarà… i a la següent línia el bandoler ens diu “que Déu s’emporti les dones ja que no son fàcils de complaure“. Després el bandoler marxa a fer una becaina i na Jenny li canvia la pólvora per “aigua”, avisa al capità i quan aquest es presenta per a arrestar al bandoler, la pistola no funciona i el nostre heroi resulta empresonat.

Mentre és a la presó, ens recorda que hi ha homes que disfruten viatjant, d’altres disfruten amb esports (parla de hurling, un esport entre el hockey, el rugby i el futbol… curiós de veure), però que ell disfruta amb “suc de civada” i seduint jovenetes de bon matí. I mentre és a la presó, ens explica que si algú el pot ajudar, és son germà que està a l’exèrcit, i que si el pogués localitzar, perquè no sap si està a la caserna de Cork o de Killarney, se n’anirien a voltar per Kilkenny… i segur que el tractaria millor que la traidora de na Jenny.

Amb aquesta història es repeteix en totes les versions ‘tradicionals’, tot i que hi ha lleugeres variants, i en una d’elles l’heroi és jutjat però aconsegueix escapar dels captors en una fuga heroica digna de Jack Shaftoe, i la menció al germà militar encara em fa associar encara més al bandoler de la cançó amb el personatge del llibre (que per cert té fills amb una irlandesa de nom Mary Dolores… però me’n vaig del tema).

Però en les versions ‘modernes’ la cosa canvia. Thin Lizzy modifica l’inici de l’història i situa al nostre heroi a “les muntanyes de Cork i Kerry” (Cork és bastant pla, i queda un pel lluny de Kerry), Jenny es transforma en Molly i no es “difícil de complaure” sinó que “el traeix a la primera ocasió”. El bandoler no va a fer una becaina, sinó que acaba completament borratxo a l’habitació de la Molly i se l’intenta beneficiar, s’adorm i quan arriba el capità Farrell li fot un tret amb els dos canons.

No sabem si en Farrell la dinya o no, però el bandoler acaba a la presó i ens comenta que mentre alguns hòmens els agrada pescar, a d’altres caçar i a d’altres els agrada el soroll dels canons… però a ell li agrada dormir, a poder ser a l’habitació de la Molly, però que ara està empresonat amb la bola lligada al peu… i enyora la Molly.

The juice of barley... i uns xampinyons farcits...
The juice of barley… i uns xampinyons farcits…
Thin Lizzy va fer aquesta versió als anys 70, que va ser adaptada i tocada per bandes i intèrprets tan dispars com U2 (si no ho fessin n’hi hauria per matar-los), Grateful Dead, Belle & Sebastian, Pulp, Gary Moore… i quasi tothom que es dediqui a la música al món anglosaxó.

Una versió que he escoltat, i enllaço, de Grateful Dead és una mena d’assaig i mostra l’elevat nivell de talossitat dels gringos. Que mira que en saben de fer música, però fa una mica de pupa escoltar com es pregunten d’on ve la cançó, si deu ser irlandesa o no… i després en Garcia canvia l’història i parla les muntanyes de Gilgarre, d’un tal Coronel Pepper, de sabres i que el botí li dona a sa mare… sens dubte cantar amb el cervell inundat en LSD té els seus efectes. Peter Paul & Mary (venga!) van adaptar aquesta versió lisèrgica i fins i tot li van canviar el nom de “Whiskey in the jar” a “Gilgarra mountain”.

Però l’interpretació conceptual més trista és la de, oh si, Metallica. Com a bons californians, Hetfield &co es passen l’història de la cançó pel folre i les manilles, fent un videoclip extret d’ American Pie: noies lleugeres de roba s’emborratxen, escenes de llit soft, noies assegudes al vàter, noies tirant televisors encesos (!) per la finestra. El grup destrossant la casa. Fi. Van veure que al títol hi posava “whiskey” i venga, endavant! Festa!

Ei Hetfield, espero que a la teva propera visita a Irlanda, quan entris a un pub replet de músics seriosos i professionals, un parell d’avis de 80 anys que armats amb un violí et fotin un bany musical darrera un altre i, en acabar, et treguin a hombros del local i acabis com et mereixes: alquitràn i plomes al crit dels vilatans, “Sod off ye fuck’n baistarts!!!” .

Advertisements

Un pensament sobre “De les diferents denominacions d’origen del whiskey

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s