Saber llegir

3002426059_ceb09f8fb9_o
Fa 111 anys, Pau Salvat, arquitecte municipal i editor (si, els de l’Editorial Salvat), pronunciava el discurs de celebració dels 40 anys de la inauguració de l’ Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. El discurs el va (auto)publicar amb en títol L’instrucció y l’educació baix el punt de vista social. Tot i que el discurs en si mateix és molt interessant, us en poso només un breu fragment:

De què ens ha servit instruir al poble, de qué ensenyar-li de llegir i escriure, si llegeix sols lo dolent i es descarrila ab igual o pitjor facilitat que avans!

Com era d’esperar, ha canviat alguna forma (a part de la normativitat fabrenca), però el fons tot segueix igual a com ho comentava en Salvat fa poc més d’un segle.

No seré jo, ni molt menys, defensor de l’Alta Cultura™ de torres d’ivori, on només s’hi pot pujar si llegeixes a Homer en grec antic, el Beowulf en alfabet rúnic, l’obra completa del proper Premi Nobel i comets dessecració ritual de 50 Ombres de Grey.

Però de la mateixa forma que Dorothy li pregunta a l’Espantaocells com s’ho fa per parlar si no té cervell hom hauria de fer, alguna vegada a la seva vida, la pregunta inversa. La mateixa que es feia en Salvat: de què ens serveix saber de lletra, si després només llegim gasòfia?

Aquesta és la setmana de Sant Jordi, Patró de Catalunya i Dia del Llibre a tot lo món. Deixant de banda que és aquesta festa la que hauria de ser Diada Nacional, i mentre esperem que la Nova Constitució així ho designi, hem de fer honor a la jornada, i comprar i regalar llibres.

Alguns dels de la torre d’ivori es queixen que “només es compren/venen/regalen llibres per Sant Jordi”, així com volent dir que, a sobre , no es compren els seus, de llibres. Perquè clar, com aquí qualsevol mindundi sap escriure (o dictar!), tothom pot esdevenir autor. I reprenent a en Pau Salvat, ell mateix es responia: Es que no n'hi ha prou en ensenyar a llegir i a escriure, es que després de fer-ho s'ha d'ensenyar a escollir la lectura, i s'ha d'aprendre què és el que es pot i s'ha d'escriure.

I si no es fa, Hic Svnt Gasòfia. I no parlo (només) de la literatura dels Belén Esteban, Risto Mejide o l’Espinosa. Per gasòfia vull incloure també aquella literatura barata, pulp si voleu, impresa en paper de mala qualitat, amb edicions a color a vegades tan cutres que semblen un pòster d’aquells en 3D, de quan et posaves unes ulleres de cartró amb uns plàstics vermell i blau.

Aquesta literatura és tan barata que te la regalen als trens, o als metros. De fet, jo ho vaig fer durant uns mesos, això d’esperar a la sortida d’una estació, abillat amb una armilla vermella i repartint literatura. Ja sabeu, era jove, inexpert i necessitava els calés.

Exacte, parlo de diaris. Llegir diaris, o la premsa o coses escrites per periodistes, és llegir sols el dolent. És descarrilar-se, i és perdre el temps. Cal llegir, si. Però, diaris? Per l’amor de Déu…

S’ha de saber llegir, i s’ha de saber què llegir. Llegiu, feu el favor. Però llegiu coses interessants, i llegiu durant tot l’any. Compreu llibres. Regaleu-los. Siguin de grans autors de la torre d’ivori, de receptors de premis literaris com Jentros Bluenipple (La lechuza del norte és una d’aquelles petites grans perles), de bestselers –pronunciat amb una sola s–, Idelfonso Falcones o Ken Follet. Si voleu, fins i tot de l’Albert Espinosa o en Toni Soler . I si m’hi obligueu, fins i tot us perdonaria que llegíssiu res de la Moliner… o de Plató, si esteu desesperats. Però llegiu, tingueu la bondat.

Apreneu a llegir textos llargs, a seguir trames complicades i enrevessades. Apreneu a llegir textos densos i crítics. És igual que comenceu amb coses lleugeres i literatura softcore. No us deixeu intimidar pels que diuen que en Jentros Bluenipple és casta literària. Els de la torre d’ivori sempre us voldran rebaixar, però no us deixeu.

Llegiu coses interessants. Llegiu Paul Goodman, Thoureau o Proudhon. A Neal Stephenson, Jonathan Sacks o Tom Halbertal. Llegiu ficció, novel·la, biografies o assaig. Llegiu a Jung, a Fromm, Spinoza o Bonhoeffer. Llegiu la Bíblia, l’Alcorà o els Vedes. Llegiu literatura revolucionaria anglosaxona del segle XVIII. Llegiu a Paine, Franklin, Hobbes, Hume, Locke, Henry

Però per favor, deixeu de llegir diaris. Això si que no. Si voleu llegir coses brutes, conformeu-vos amb el món de les 50 ombres o tireu més fort, però no llegiu diaris. Llegiu coses interessants. Hi ha tantes coses interessants per llegir i només tenim una sola vida com per malgastar-la llegint les noticies.

(Article publicat originalment a L’Endavant.com)

Advertisements

2 pensaments sobre “Saber llegir

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s