Nomadisme i Integració

Ser o haver sigut semi-nòmada comporta certes peripècies i certes actituds davant els feyts que depara l’existència. Un d’ells és que el procés de socialització és radicalment diferent a la resta de la gent. Et fas amb menys gent, no se si perquè el teu cervell ‘calcula’ que com en N anys marxaràs, no cal malbaratar recursos o què; “deixes anar” relacions personals molt més fàcilment, però tot i que les deixis anar, sempre hi penses en què estaran fent aquells amb qui et relacionaves fa 20 anys… on seran…

Una altra de les actituds que el pelegrí de la terra desenvolupa és la de veure i viure les festes i esdeveniments locals amb certa distància. Òbviament, quan hom arriba a un lloc nou parteix amb cert desavantatge respecte als nadius i les tradicions locals. Però si el procés socialitzador ‘espera’ o ‘desitja’ o ‘promou’ l’integració, s’espera que el nouvingut s’integri i adopti certs rituals i certa visió de les coses.

Però quan has anat saltant d’aquí cap allà cada 5 anys més o menys, hi ha alguna cosa que t’impedeix ‘integrar’ certs aspectes, i el que alguns veuen com un gran esdeveniment especial anual, per al nòmada és un de tants. Li treu ferro a l’assunto i ho passa pel sedàs de la comparació amb la resta d’esdeveniments que ha vist arreu.

I això no és ni millor ni pitjor, sinó diferent (prometo clavar-me un cilici en penitència per citar aquesta merda que no recordo de quin clan de TV3 és). No vol dir que es menystinguin les tradicions locals del lloc on es resideixi, sinó que, simplement com no s’han viscut ni interioritzat durant els anys de socialització ‘usuals’, com no s’hi ha crescut, no es veu com alguna cosa ‘pròpia’.

I en haver saltat amunt i avall, l’inconscient deu calcular l’eficiència dels recursos interns i ‘decideix’ que ‘no val la pena’ gastar perquè d’aquí ‘poc temps’ es tornarà a marxar. L’inconscient evoluciona molt més lentament del que ens pensem.

I si això ho diu un “Del País™”, poseu-vos en la pell de gent que ve de milers de quilòmetres lluny, que té una visió cosmològica, una cultura social, llenguatge (verbal i no verbal), etc… com a mínim molt diferent (per no dir ‘total i absolutament’).

Esprem l’assimilació i l’integració i ens queixem quan no s’aconsegueix, i donem premis als qui si que ho fan, als qui renuncien a tot allò que eren, que deixen de ser ‘nouvinguts’ per a convertir-se en ‘nous-nadius’. Premis com als gossets.

Penseu en el que dieu dels que no s’integren i s’aferren a les seves tradicions ‘forànies’, i ara recordeu els ‘Casals Catalans’ dels 50-60 i 70 oberts per tot el món i les activitats que s’hi feien.

I ens estranyem que passin coses. Antəs la gent es movia igual (o més i millor) per aquests mons de déu, i com que sabien que eren diferents, desiguals (oh! tabú!), es tractaven amb respecte i vivien lleugerament separats. Cadascú a casa seva i Nostre Senyor a la de tots. Diu que ‘bones tanques fan bons veïns’. Si, cada tant hi havia algun greuge o uns mariners borratxos acabaven muntant un bon sidral, però era ‘cada tant’.

Avui dia no volem tanques. Volem viure tots al mateix lloc. Volem erradicar la desigualtat, i volem unificar-ho tot i tothom. Però com deia, l’inconscient humà evoluciona molt més lentament del que ens pensem. Viure tots plegats en harmonia i respecte perfecte és impossible perquè pressuposa que una de les parts ha de renunciar a si mateixa.

I no es pot obligar a algú a renunciar a si mateix (a part que no estem disposats a fer-ho), perquè llavors es converteix en una cosa que no és real. Entendre la diversitat no és fer balls regionals per veure el color de les plomes o les sanefes del teixit dels diferents clans. És entendre els límits culturals dels altres per tal de poder-t’hi relacionar sense cagar-la.

Es entendre que hi ha gent a qui els costums locals els hi importen una poca merda, perquè prou feina han tingut creuant el mon com per ara haver d’aprendre coses i sistemes nous per complet. No, lo justet per anar fent, i tira milles.

Les festes, celebracions i events socials locals son importants, si, però fins a cert punt. Ho son sempre i quan s’hagin compartit certes vivències comunes durant certs períodes de temps determinats. Més enllà d’aquí, es tornen certament irrellevants, una de tantes. Per exemple, la Patum de Berga és interessant, però per un ‘foraster’, vista una vistes totes (i els tios ho fan 4 cops durant la setmana, i amb repetició…).

Això no és dolent. Senzillament, ho vivim de forma diferent. A la frontera a vegades hi fa fred i ens tornem esquerps. Però hi ha qui no ho entén i s’emprenya, i jo em faig gran…

Anuncis

2 pensaments sobre “Nomadisme i Integració

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s