Falanges i legions

La formació militar més famosa de l’antiguitat és, pot ser, la falange grega. L’estructura clàssica d’una falange estava formada per un quadrat de 16 soldats armats amb llances de dos metres, una espasa curta i l’hoplon, l’escut que donava nom als soldats: hoplita.

sistagmaEn aquest quadrat de 16×16 soldats, cadascun sostenia el seu hoplon amb l’avant-braç esquerre de forma que protegia tant la pròpia part esquerra del cos, com la part dreta del company.

En atacar, el quadrat avançava de forma uniforme cap a l’enemic, atacant-lo amb les llances que, al mateix temps, mantenien allunyades les espases dels soldats enemics.

Un cop s’arribava al cos a cos, els hoplites de la primera fila desembeinaven les espases i començava la lluita. L’ordre de les files anava dels soldats més experimentats a la primera fila, i els novells a la reta guàrdia.

Amb els soldats alineats d’aquesta manera, i sense gaire mobilitat, als soldats de les files posteriors no els quedava més remei que esperar a que el company de davant avancés … o bé que caigués ferit o mort per a prendre el relleu.

Un dels batallons més famosos i efectius, era el Batalló Sagrat de Tebes, el hieros lochos, format per 150 parelles de soldats, que al mateix temps eren amants.

Al combatre en parelles d’amants, qualsevol dels dos estava disposat a fer el que fos per a mantenir l’honor propi – no cometent actes de covardia – i el del company, així com per a evitar que aquest morís o caigués ferit. Aquest Batalló Sagrat es va convertir en un cos d’elit professionalitzat.

Les legions romanes

Anys després els Romans van desenvolupar les seves legions i un nou sistema de batalla i moviment. A diferència de les falanges hoplítiques gregues, uniformes, compactes, de moviment limitat i que atacaven frontalment, les legions romanes es componien de tres tipus d’unitats formant tres línies – hastati, principes i triarii – cadascuna conformant la unitat bàsica de la legió, el manipul.

Els hastati eren homes joves armats amb dues petites llances, espasa curta i el típic escut romà, amb la forma corba feta especialment per a desviar les llargues llances gregues. Els principes anaven igualment armats però amb millors cuirasses i equipament. Finalment, els triarii eren els soldats més veterans, armats amb una llança més gran, espasa i escut, i conformaven la tercera línia.

300px-Legión_romanaCada manipul feia un quadrat de 10×16 soldats, i es disposava en forma de taulell d’escacs o quincux, deixant espais entre ells en comptes de formar un front compacte.

La formació amb espais feia que els soldats romans poguessin esquivar obstacles fàcilment durant l’aproximació i que els enemics poguessin acabar entre dos manipuls romans i davant d’un altre, que els atacaven per dos o tres costats diferents.
Generalment, en apropar-se als soldats enemics els manipuls es desplaçaven lateralment creant un front sòlid amb tres línies de profunditat.

Però el que realment feia les legions romanes indiscutiblement superior era l’ordre estricte en que atacava cadascuna de les tres línies.

Mentre que a la falange grega la primera línia atacava de front i o bé conqueria el terreny o moria, i les línies posteriors podien veure clarament tot el procés, a la legió romana la primera línia només lluitava de debò per un curt període de temps. Al xiulet del centurió, la segona fila de soldats avançava a la primera, i els soldats que fins al moment lluitaven passaven al darrera de tot.
Trencar la formació, ni que fos per avançar-se i atacar per compte propi, posava en perill a tot el front i suposava un càstig exemplar per a l’atrevit legionari, que sovint acabava mort a bastonades pels propis companys als que havia posat en perill.

Mentre un grec de la darrera fila només lluitava si morien els 15 companys que tenia al davant, als que anava veient morir un darrera l’altre, qualsevol legionari romà de primera fila sabia que només hauria de combatre uns minuts, després dels quals passaria al darrere de tot per a descansar, tot i que el més segur era que no hagués de tornar a lluitar en aquella batalla.

La diferència entre la força d’un front nou amb soldats frescos cada pocs minuts dels romans i la moral minvada de veure morir cadascun dels soldats que tenien davant dels grecs (o de qualsevol exèrcit de l’època), va fer de la legió romana una de les formacions més eficients durant segles.

Advertisements

2 pensaments sobre “Falanges i legions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s