Rednecks

Avui en dia, emprem la paraula «redneck» com una mena d’insult que serveix per a definir aquell estereotip de grangers paletos del sud dels Estats Units d’Amèrica. Ja sabeu, els que van abillats amb parafernàlia de la Confederació, rifles i condueixen camionetes amb caixa descoberta que, fins i tot, els serveixen de piscina.

L’origen etimològic del mot, segons ens diuen, ve del fet que aquests grangers presumptament paletos passen tot el dia al tros, quedant colrats pel sol, heus ací els red-necks: els del coll vermell.

me-0920-gunlady970-tallat

Deixant de banda la inventiva que permet convertir un vehicle a motor en una piscina ambulant, i l’entranyable postal del senyor que seu a un balancí al porxo de casa seva, amb una tassa de cafè a una mà i un trabuc a l’altra, quan algú parla de «rednecks», ho fa per a referir-se de forma insultant i despectiva a pagesos, paletos, provincians, basura blanca[1] i altres.

Però no sempre ha estat així. Hem de fer un petit viatge en la història de l’Estat de Virgínia Occidental, un estat secessionista que va decidir separar-se de Virgínia durant la Guerra de Secessió Americana.

Virgínia Occidental està situada en plena zona dels Apalatxes, en una zona de muntanyes que és escenari d’importants moments de la història americana. Per exemple durant la llei seca, la zona dels Apalatxes va ser on en gran part es fabricava l’alcohol barat destil·lat en cabanes, que després es venia als clubs de les ciutats. Una pel·lícula genial que retrata aquesta situació és Lawless.

Diu la llegenda negra de la zona que els seus habitants són temperamentals, estan mal educats i són propensos a actuar amb violència a la més mínima provocació. Grans clans familiars sovint protagonitzaven enfrontaments pel control d’alguna cosa, o simplement per reivindicar antics greuges. Si veiem Lawless, trobarem que la família protagonista entra dins aquests estereotips, dels quals la ‘variant local’ als Apalatxes seria hillbilly[2].

Precisament, al New York Journal definien a voltants del 1900 un hillbilly com «un ciutadà blanc d’Alabama, que no té límits, viu a les muntanyes (hills), no té recursos econòmics, es vesteix com pot, parla com vol, beu whisky quan n’aconsegueix i dispara el seu revòlver quan li ve de grat».

Però no és d’alcohol de banyera del que us volia parlar, sinó de miners. A Virgínia Occidental, a més de destil·leries clandestines, a finals segle XIX i principis del XX hi havia mines de carbó. Els propietaris de les mines es van assegurar que la zona quedava al marge de la nova moda de l’època: els sindicats, en concret la United Mine Workers Association of America.

Els miners de l’ UWM anaven abillats amb un tret distintiu: una bufanda o mocador vermell lligat al coll o al braç. D’aquesta forma es podien reconèixer. Per aquesta raó, als sindicalistes del carbó se’ls coneixia com «red necks».

Després de diverses provocacions, situacions tenses i algun tiroteig, l’estiu de 1921 un petit exèrcit de 10000 miners van decidir rebel·lar-se, i armats amb els seus rifles van encaminar-se cap als comptats de Mingo i Logan, com ja hem dit els únics on no existia cap mena d’organització sindical.

El van anomenar Red Neck Army i va arribar fins a Blair Mountain, a mig camí del seu destí, on es va trobar amb un grup d’uns 3000 homes entre guàrdies de les mines, agents del sheriff i pistolers a sou, que s’encarregaven de «mantenir la zona neta de sindicalistes».

L’enfrontament va durar setmanes i el sheriff va acabar llogant pilots privats per tal que sobrevolessin als «colls vermells» i els llencessin bombes casolanes. La cosa va anar escalant i els principals diaris del país hi van enviar corresponsals de guerra. Finalment, el president Warren Harding va acabar decretant la llei marcial i va enviar 2000 soldats a la zona per suprimir la revolta.

L’exercit dels miners es va desfer, varen tornar a les muntanyes i els seus líders foren ser jutjats per traïció. Els van absoldre gràcies proves consistents com un parell de les bombes llençades des dels avions. En total van morir unes 50 persones entre els dos bàndols. La Batalla de Blair Mountain queda com la rebel·lió armada més important en la història dels Estats Units a part de la Guerra de Secessió.

En tant a l’origen del mot per a definir als grangers, també es coneixia com a rednecks als grangers pobres del sud que donaven suport al Partit Demòcrata, allà a finals segle XIX. Com els miners de Virgínia Occidental, els camperols del sud també portaven mocadors vermells per a distingir la seva posició política.

Gran part dels integrants del Partit Demòcrata, així com dels habitants de la regió dels Apalatxes, eren d’origen irlandès, de la zona de l’Ulster. La fama de bel·licositat, els poderosos clans familiars i, també la tradició musical, quadra bastant amb els estereotips que comentava. Si a tot això hi unim la coneguda animadversió universal cap als irlandesos durant la història, pot ser que tot encaixi del tot.

Avui en dia per redneck entenem a una persona blanca, del sud, ultraconservadora i racista. Inicialment van ser els que van aconseguir desenvolupar una de les regions més feréstegues de les 13 colònies originals, eren treballadors i defensors del que ara s’anomenen «polítiques progressistes» i van formar part important del partit de F.D. Roosevelt (impulsor del new deal i paradigma dels «esquerranosos» americans), van ser els que fabricaven l’alcohol pertal que els clubs de jazz de les ciutats poguessin mantenir-se en funcionament, i no van dubtar en aixecar-se en armes contra part del govern d’algun Estat… i a més van ser els creadors de part de la música tradicional americana.

Per molt que l’ús del llenguatge canviï de tant en tant, cal tenir present d’on venen les coses. Cal reivindicar la figura del redneck arquetípic. Per norma general, les ciutats i gran part dels seus mecanismes (com per exemple algunes manifestacions massives) funcionen gràcies a la gent als qui els urbanites sovint anomenen pagerols o provincians. I si, les ciutats són importants… però tampoc tant.

Per altra banda, per molt que idealitzem la vida al camp en forma de relat lleuger a l’ombra d’un cirerer, la realitat és que és una vida dura «en un entorn hostil i opressiu» i que no permet el desenvolupament de certes activitats.

Tot i això cal respectar el món rural, i reivindicar especialment la figura del iaio que seu a un balancí al porxo de casa seva, amb una tassa de cafè a una mà i un trabuc a l’altra. Caldria tenir-los més en compte, ja que segurament no sigui molt agradable haver de recórrer a ells per demanar que t’ajudin a arreglar el cotxe… quan tradicionalment els has depreciat. Com als còmics de Lucky-Luke, hom pot acabar gaudint d’una altra noble tradició: la del quitrà i les plomes.


1: Terme despectiu que defineix una persona blanca amb baix estatus social i en bancarrota cultural.

2: Cal afegir que “billy”, o “billy’s boys”, és el mot que es donava als irlandesos protestants, seguidors de Guillem III d’ Orange durant la guerra que el va portar a conquerir el tron d’Anglaterra a la batalla del Boyne, al 1690.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s