Hipocresia del periodisme i la Societat de Control

Allò de “si una cosa és gratis a Internet, és que el producte ets tu” hauria d’estar ja consolidat (si a l’ Ara ho han copsat…), tot i que no cal donar res per fet.

De la mateixa forma, el contrari: no cal donar per fet que si estem pagant per un producte a Internet, la cosa acabi aquí. I no parlo de llibres o bens físics sinó per exemple d’accés a continguts.

Quinn Norton a Medium.com explica com funciona el seguiment que fan l’immensa majoria de webs als seus usuaris, i d’això en sap perquè es veu que ell hi treballa des dels inicis de la web, allà pels anys 90. A l’article es repeteix, i amplia, el tema de les bases de dades i els perfils automatitzats que es fan simplement amb les dades de navegació, temps que passes llegint tal o qual article… les famoses “meta-dades” que els articulistes de El País desconeixen i pensen que l’assumpte Snowden ha revelat al món.

I could build a dossier on you. You would have a unique identifier, linked to demographically interesting facts about you that I could pull up individually or en masse. Even when you changed your ID or your name, I would still have you, based on traces and behaviors that remained the same — the same computer, the same face, the same writing style, something would give it away and I could relink you. Anonymous data is shockingly easy to de-anonymize.

Podria fer un dossier sobre tu. Tindries un identificador únic, enllaçat a fets demogràfics interessants sobre tu que podria extreure individualment o en massa. Fins i tot si canviessis d’identitat o de nom, encara et tindria, en base a traces i comportaments que seguiries fent igual -el mateix ordinador, la mateixa cara, el mateix estil d’escriptura, alguna cosa ho delataria i et podria tornar a enllaçar. Les dades anònimes son increïblement fàcils de des-anonimitzar.

Snowden ha encès un focus lluminós i l’ha encarat sobre una de les agències més poderoses d’espionatge, que té accés a, possiblement, entre el 80 i el 90% de les comunicacions que es fan al planeta.

Per als ‘freaks’ que fa anys que parlem de coses com Echelon o la Societat de Control, no és cap sorpresa una agència de la que es té coneixement des de finals de la segona guerra mundial, per molt que es mostri una falsa actualitat televisada i edulcorada, ja sigui en forma de sèries amb agències “B613” i über-dolents atrapats en l’endogàmia, sigui amb reportatges lloant “a qui ha sacrificat la seva vida per nosaltres” (si sabéssim realment com viu Edward Snowden a la Rússia de Putin…).

La trilogia Bourne (excepte la darrera) és infinitament millor i més interessant, a més que ensenya molta més informació de com treballen organismes ocults a plena vista.

Tornant al tema, no és cap sorpresa per als més vells d’Internet que les empreses i serveis web fan servir meta-dades per a generar bases de dades de clients, que aquestes dades de comportament es venen al millor postor, et cétera.

Que el món de la publicitat és un dels monstres depredadors més despietats de la humanitat tampoc hauria de ser notícia. “Coerción: por qué hacemos lo que nos dicen” de Douglas Rushkoff, és una bona introducció per a començar a comprendre que, tot i que la NSA tingui accés al contingut de les nostres trucades i correus electrònics, a un bon observador no li és necessari accedir a això per saber-ho quasi tot sobre tu.

Sabent quines webs visites, quant temps t’hi estàs, quins fòrums consultes, a qui envies correus electrònics i amb quins “assumptes”… és a dir, sense infringir en cap moment la privacitat de les comunicacions, hom pot saber els teus interessos, el que compres, preferències culinàries, polítiques, sexuals, malalties teves, de la parella o de la família…

Com diu Norton cap al final de l’article, sigueu curiosos amb la xarxa on habiteu-l’alfabetització digital és la millor eina per a la llibertat.

L’escletxa digital real no és la dificultat en l’accés a Internet, ja sigui per preu o per cobertura. És que cal conèixer com funciona la xarxa, és saber que tot allò que es posi a Internet, texts, fotos, emails… tot és públic i pot ser (i serà) emprat contra teu en algun moment. És saber que tot i cadascun dels moviments que fem és vigilat, anotat, estudiat i analitzat. I és saber que existeixen eines per intentar minimitzar tot això (dins l’article en comenta un parell), i que cal aprendre a fer-les servir, i que cal responsabilitzar-se de la pròpia vida digital

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s