El hype del Slow Computing

És oficial: llegir The New Republic és una cosa que faig per riure una estona. Es veu que just acaben de descobrir el programari lliure i GNU/Linux, concretament Ubuntu, i n’han publicat un article lloant el seu… estil ‘arcaic’.

Parlen de l’editor Emacs que funciona amb “antigues combinacions de Ctrl-x i Alt-x”, del “client lliure i obert Thunderbird” que es penja quan intenta sincronitzar els contactes amb un servei de núvol hippie-guay que, tot i que té els servidors a Nova York per garantir l’accés en cas necessari, manté les dades fora de les fronteres dels US per evitar ser espiats per la NSA, o algo (WTF).

És un article que mostra clarament el descobriment de molts conceptes, però el volum de l’Alerta Bullshit ha començat a trencar no només vidre sinó fusta quan he arribat al següent:

Free-and-open software, however, operates on a different time-scale. Since nobody owns it, it’s harder to become fabulously wealthy from it. People make these programs because they need them, not because they think they can manipulate someone to want them. It’s slower. Instead of relying on rich kids in a Googleplex somewhere, Slow Computing works best when we’re employing people nearby, like Jamie McClelland, to adapt open tools to local needs. He’s my farmer

El programari lliure i obert, tot i això, opera en una escala de temps diferent. Com que no és propietat de ningú, és molt difícil enriquir-se a través d’ell. La gent que fa aquests programes ho fa perquè els necessita, no perquè pensin que poden manipulat algú per a que els vulgui. És més lent. En comptes de recolzar-se en nens rics en un Googleplex qualsevol, el Slow Computing funciona millor quan donem feina a la gent del voltant, com Jamie McClelland, per adaptar les eines obertes a les necessitats locals. Ell és el meu granger.

Sincerament, no hi ha paraula en èlfic, llengua ent o dels homes (ni en català normatiu) per a descriure aquest horror.

Un altre fragment que val la pena és la menció a l’ús de criptografia, tot i que el teatrisme que relata el seu viatge a un hackerspace (uuh), la cerca de tutorials mitjançant DuckDuckGo (evitant als dolents de Google, bé) i passant una hora per a configurar una clau… emprant així el mateix sistema que feia servir Snowden (uuuuhh!!!).

Com deia a un altre comentari, està molt i molt bé que el programari lliure i els sistemes operatius com Ubuntu comencin a ser àmpliament usats, i és motiu de festa i celebració.

Però si a can Ubuntu son “grangers”, m’agradaria veure l’autor descobrint Debian o Slackware… què serien, rednecks from the bayou? Crec que els faré un comentari suggerint la lectura de “Al principi va ser la línia de comandaments“, tot i que veig que ja hi ha qui parla de “gentrificació” d’ordinadors vells.

També és bo que es comenci a obrir el debat cap a d’altres coses que no siguin ranquisme, apps, tablets, i ecosistemes tancats. Fins i tot estaria bé que sorgís el tema de la desconnexió que molts anomenem el shabbat digital (hauria de recuperar l’ Arfuespedia). Però entre l’article i la cita a Tim Leary, això té pinta de derivar en una nova forma de tecno-utopia.

L’autor, Nathan Schneider, diu que ha publicat un llibre de títol Thank you Anarchy: Notes from the Occupy Apocalypse. Ara entenc moltes coses.

Benvingut sigui el nou hype, curiosament sobre Slow Computing.

Llegiu The joy of slow computing a The New Republic.

Anuncis

Un pensament sobre “El hype del Slow Computing

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s