Esclavisme i llibertaris

Dos articles llegits, sobre un mateix tema. O si no el mateix, prou relacionat: els llibertaris (originalment libertarians) i el racisme.

A Salon.com deien fa uns dies que el libertarianism és només per a homes blancs, seguint la retòrica que Michael Moore va fer famosa.

A l’article es fa servir la tàctica de “a mi no me gusta de criticar, pero…” per deixar anar que els llibertaris americans son tots una colla de racistes, hipòcrites i possiblement membres del KKK.

Entre les raons que donen, és una enquesta que diu que el 94% dels americans que s’auto-denominen “llibertaris” (68% de la població enquestada) son “homes blancs no hispànics”. Curiosa separació entre “blanc” i “blanc no hispànic”, sobre tot quan l’article acusa de racista a vora el 70% de la població (enquestada).

Que si Silicon Valley és una societat profundament patriarcal, que si les dones no es defineixen com a llibertàries, que si es busca la dominació dels blancs, i que si els principals defensors, i beneficiats, del mercat lliure son els neo-confederats, aglutinats per Lew Rockwell i Ron Paul, al que acusen de defensar, al 1982, el dret a poder discriminar.

Per altra banda, a Libertarianism.org parlen de la defensa que, sovint, els libertarians fan de la Confederació, en base als suposats “drets dels estats” a la secessió de la Unió.

Es posen exemples de com els estats surenys varen explicitar al seu moment que la raó per a la separació era la defensa de l’esclavisme, i es deixa ben clar que defensar als Confederats adduint el presumpte “dret constitucional d’un estat” a separar-se, és, com a mínim, complicat: els estats tenen poders, no drets. Les persones si que tenen drets.

There is nothing libertarian about granting any government so broad authority in order to quash the fundamental rights of the individual, a power inherent to an unbounded state “right” to secession.

No hi ha res de llibertari en garantir autoritat a un govern per tal que anul·li drets fonamentals dels individus, un poder inherent vers un “dret” il·limitat d’un estat a la secessió.

La Guerra de Secessió, com totes les guerres i en especial les civils, té moltes ombres. Una d’elles és qui va començar, i la més important de totes: l’abolició de l’esclavisme.

Hi ha qui diu que la raó de començar la guerra va ser l’abolició Lincolniana, però la Història diu que la Proclamació d’Emancipació es va fer pública al gener de 1863, ben entrada una guerra que començà la primavera de 1861.

Sigui com sigui, els qui diuen que el triomf del Nord sobre el sud, l’estiu de 1865, va portar la llibertat als esclaus negres haurien de deixar-se d’acusacions de racisme i explicar per què “només” es va abolir l’esclavitud, però va caldre esperar 100 anys i una quasi-revolta per a garantir un nivell de ciutadania i drets bàsics complets als mateixos ciutadans que es vanten d’haver alliberat.

Sí, Jefferson i Washington tenien esclaus, i avui diem que a finals del segle XVIII, amb la lamentabilíssima institució de l’ Asiento en plena expansió, “no tocava”.

Va caldre esperar 100 anys des de la independència, i a que alguns estats fessin una defensa explícita de l’esclavisme (per cert, l’ Asiento va durar fins ben entrat el 1800) per que Lincoln, el primer President del Partit Republicà, decidís animar-se a demanar l’abolició als Estats Units gairebé dos anys després de començada la guerra, anys després de que ho fessin la majoria de països d’Amèrica del sud i part d’ Europa. I després d’això, encara cent anys més i el Reverend Martí Luter assassinat.

Cal explicar per què la segregació racial, coneguda com “iguals però separats”, s’aprovà després d’acabada la guerra i durà fins 1954.

No té gaire sentit reivindicar coses i accions que van passar fa més de dos-cents anys. Més que res perquè la truita pot girar-se, o pitjor, caure’t a sobre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s