Forever alone

La solitud impera. N’hi ha diferents classes, algunes millor que d’altres. No és el mateix la solitud buscada, un retir, una clausura dins un mateix per explorar el món interior… que la solitud en la qual un dia et despertes i veus que, tot i viure envoltat de gent, estàs sol.

Ja ho diu, ja, que no és bo que l’Home estigui sol. Però a vegades cal. Cal fugir del brogit intens, de la cacofonia, del bombardeig, de les notificacions push i dels centenars de milers de coses que reclamen la nostra atenció.

De tant en tant és bo endinsar-se al món interior. Explorar-lo, cartografiar-lo, cuidar-lo, regar-lo i, si cal, esporgar un xic per aquí i un xic per allà, no fos cas que alguna branca creixi en alguna direcció errònia i ens acabi traient un ull.

Som la generació de la solitud. De les solituds. Estimem la nostra llibertat, la nostra pròpia auto-realització. I ho fem tant, que no hi volem renunciar. A la feina, amb la parella, amb les vacances, amb els capritxos. La gratificació instantània ens pot molts cops, i deixem de pensar en clau de futur. Vivim pensant que no hi ha demà. Si més no, que podria no haver-n’hi.

Volem experiències, volem veure món, volem fer coses i no estem disposats a renunciar a res. I per això posposem els nostres cicles vitals. Vivim amb els pares fins avançats els trenta (jo no, eh?), no ens casem gaire, i quan ho fem és també tard, per complir amb els papers i proporcionar cobertura a uns fills que, també, tenim ja tocant als quaranta.

Valorem tant la nostra independència que refusem lligar-nos a algú i ens apliquem la màxima de “més val sols que mal acompanyats”. La nostra és una generació que viu sola perquè no sap viure acompanyada. Al Mercat, termòmetre de la societat, els “packs familiars” fa temps que deixen pas als “packs per singles”, més petits per evitar que es facin malbé.

I tal com estem sols, volem trobar algú adient. I per això es fan adaptacions maldestres de sèries sobre cites, aplicacions mòbils per lligar, viatges organitzats amb creuers en vaixell… “Follem! Que la vida se’ns acaba!”.

Però tampoc s’arriba, per sort o desgràcia, al nivell de “Tokio ja no ens estima”, on la cura de la SIDA i una nova droga, que permet esborrar la memòria a elecció de qui la pren, converteixen el món en un lloc sense passat i amb carta blanca per a la promiscuïtat.

Potser caldria ser més com al llibre. Anar més directes. –Què fas? -Res. -Follem? -Vinga va. –I cap a casa. A diferència dels personatges d’un llibre, no podem escapar del record que ens desperta tan el “què diran?” com les experiències desagradables del passat.

Som víctimes de les nostres inseguretats, per molt que ens fem els durs. I a més està mal vist. O potser jo soc un raret i ja ho sou tots, així. Però en el fons som un país catòlic i llatí, i això vol dir que xerrem i xerrem i al final res de res.

Sigui com sigui, ens fa mandra tot, així que seguim sent una generació de dones i homes que viuen sols, cadascú a casa seva. Ens pensem durs. Creiem que som en Superman però no ho som. La realitat és que som fràgils, i ens construïm la nostra pròpia Fortalesa de la Solitud.

I com que qualsevol article mitjanament pretensiós no seria res sense citar personatges famosos, gràcies a una graciosa coincidència, just m’he trobat amb l’amich Sèneca que, entre d’altres coses, diu

“Sense companyia, cap bé no es posseeix de gust. No pots ser feliç quan vius només per a tu, quan tot ho fas pel teu propi interès. De fet, només vius per a tu quan vius per a un altre.”

Amichs, ho estem fent al revés. Vivim per nosaltres com si no hi hagués demà, ens molesta qualsevol nimietat i no ens agrada res. Potser per això no som la generació perduda. Som la generació dels perduts. I per trobar-se cal buscar, i no es pot buscar amb distraccions. Així que, tinguin la bondat.

Anuncis

Un pensament sobre “Forever alone

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s