El boicot del reggae

Una de les notícies de twitter, perquè lamentablement no transcendirà, aquest cap de setmana ha sigut el boicot d’un cantant jueu americà per part del grup Boicot Desinversions i Sancions, que han aconseguit treure al cantant del cartell del festival de reggae Rototom.

La cosa té una conya tremenda per qualsevol entusiasta mínimament informat del reggae, el Rastafarisme i tot el que l’envolta.

Una història molt llarga, escurçada: el Rastafarisme és una religió abrahàmica que prengué volada mundial gràcies, especialment, a Bob Marley i el seu grup de música reggae.

Aquesta religió pren la figura de Haile Selassie I, emperador d’Etiòpia entre 1930 i 1970, com la segona encarnació de Jah (clara referència al tetragàmmaton, el ‘nom’ de D-u), una mena de segona vinguda de Crist. Contempla un us espiritual de la ganja (marihuana) i té, com a vehicle d’expressió artística principal el reggae.

Aquesta musica està repleta de lletres que ens transporten a les escriptures. Babilònia, Sió (en la seva visió, els rastes consideren Etiòpia com la seva Sió, la seva terra promesa) i infinitud de mencions i narracions, més o menys directes, de les peripècies dels israelites: Iron, Lion, Zion o Positive vibration, on es canta Jah love – Jah love (protect us).

El món del reggae ha fet unes quantes icones que hom pot reconèixer arreu del món. Una d’elles és l’ús que s’ha fet de la bandera etíop durant el regnat de Selassie I: tres franges de color vermell, groc i verd, amb un lleó coronat i agafant un ceptre: ni més ni menys que el “Lleó de Judà”, símbol de la tribu israelita de Judà.

Judà, per si de cas algú no ho sap, és segons la Torà el quart fill de Jacob, un dels patriarques de la Bíblia. Si, els “jueus” son “jueus” per causa del quart fill de Jacob, Judà (en hebreu, Yehuda en plural, Yehudim).

“El Lleó de Judà” és també el nom que s’atorgà a Hailie Selassie I com a emperador. I si mirem la línia de sang de la qual Selassie forma part, resulta que arriba fins al Rei David.

Per tant, a banda que és completament absurd treure del cartell d’un festival de música reggae a un cantant jueu, és molt més preocupant que la resta d’integrants del cartell, per no parlar dels organitzadors, molts dels quals es declaren com a seguidors del Rastafarisme, no s’hagin rebel·lat contra la organització i, ells també, hagin abandonat l’escenari.

Podem parlar d’ignorància de la història i els símbols per part dels integrants d’un grup de boicot, i fins a un punt és permissible i comprensible. Però el que realment és greu, és que els mateixos integrants d’una fe en desconeguin els seus orígens i permetin una falta de respecte tan gran.

Que Jah us agafi confessats.