Inseguretats

Les inseguretats es solen veure com una debilitat, i hi ha qui creu que no aporten confiança en la persona que les mostra. Potser per això s’amaguen en el més profund de la nostra personalitat.

Però tothom té debilitats i es sent insegur un cop o altre a la vida. No existeix ningú que sàpiga a la perfecció què ha de fer en cada moment, ni que estigui segur de si mateix en absolutament tot.

Jo mateix sóc terriblement insegur, i un cagadubtes de mil dimonis. I potser per això acostumo a fugir corrents d’algú que vagi garlant que ho té tot segur a la vida, més que res perquè és totalment fals, i segurament acabarà fagocitant-te o robant-te els calés.

Per molt que ens fem els durs, per sota el mar aparent encalmat hi circulen corrents que en ocasions son molt fortes. No volem que ningú ens vegi com a éssers dèbils, i per això mudem les nostres inseguretats en armes i actituds semi-agressives.

Aixequem murs enormes de contenció i protecció perquè no surti res i prevenir-nos del que els pugui arribar des de l’exterior. Enterrem els sentiments ben endins, i projectem una imatge de duresa, de fortitud, de “seguretat”…

Però en realitat, quan més dura és l’aparença que volem donar, més profunda és la inseguretat que necessitem amagar. La por, la inseguretat i la debilitat ens fan construir una cuirassa de protecció per un món que, lamentablement, encara veu aquests factors com una cosa negativa, quan són intrínsecs a la naturalesa humana.

La duresa real d’una persona, la veritable valentia consisteix en acceptar les pors, inseguretats i debilitats, assumir-les i mostrar-les davant de tothom. D’aquesta forma, posant-les per davant, desarmem a quasi qualsevol.

Ara bé, així com podem decidir mostrar les nostres debilitats al món, hem d’estar segurs que podem resistir tots els atacs que ens arribaran per aquesta mateixa raó, ja que hi ha qui té per funció vital fotre el dit a la llaga i engrandir la ferida. Una cosa és acceptar les nostres pors i conviu-re-hi, i una altra cosa molt diferent és estirar-nos a la via del tren a esperar que ens passi per sobre.

Senzillesa i honestedat. Son dues armes que costen molt de dominar i fer servir, però que un cop s’aprèn esdevenen molt poderoses.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s