Escollir

(Article publicat originalment a L’Endavant.com el 23 d’octubre de 2015. Aquesta versió afegeix un paràgraf nou. )

Escollir és una de les accions que més complicacions aparenten, a la vegada que és la que en més ocasions realitzem durant el dia. La roba que ens posem, la música que escoltem de camí a la feina o no escoltar-ne, el dinar, el cafè: sol? Amb llet? Tallat? On anem a prendre alguna cosa? I així tot.

La majoria d’aquestes eleccions les fem sense pensar gaire, i algunes fins i tot les prenem de forma automàtica. Però el fet és que escollim una cosa en detriment d’una altra, i ho fem durant tot el dia. També podem escollir no-escollir, abstenint-nos de tota decisió que comporti haver de rebutjar res.

El sistema d’elecció lògic, alguns dirien que ‘racional’, és que hauríem d’escollir allò que ens agrada per davant del que ens desagrada. Si més no, allò que pensem que ens comportarà algun benefici, abans que allò que ens comporti perjudici. Segur?

Hi ha vegades que no sabem el que volem, o que no sabem el que ens agrada, i això no és pas dolent. Quan som petits ens passa a cada minut però, a alguns, també ens (si, ens) passa de més grans. També a vegades escollim en base al que no volem, i segueix no sent dolent.

Però encara hi ha una possible tercera via: escollir en base a la negació d’un tercer. Si faig Z i A s’emprenya és que vaig bé, per tant repetiré sempre l’elecció que doni més pel sac a A. “Ladran, luego cabalgamos”.

En algunes ocasions això del “Ladran” pot arribar a esdevenir cert. El problema ve quan escollim sempre en base a aquesta premissa del “Ladran”, ja que passem a fer l’elecció del gos rabiós de l’hortolà.

El Rebbe de Kotzker va fer un embarbussament:

Si jo sóc jo perquè tu ets tu. I si tu ets tu perquè jo sóc jo. Ni tu ets tu, ni jo sóc jo. Però si jo sóc jo perquè jo sóc jo. I si tu ets tu perquè tu ets tu, llavors tu ets tu, i jo sóc jo.

Això és el que algú pot arribar a pensar que passa amb El Procés. Qualsevol cosa que es fa es mesura amb el factor “tocar els nassos” que produeix a fora: com més alt és el nivell i més molesta el discurs o l’acció, més encertada es considera l’estratègia.

Per altra banda, com deia al començar, escollir sempre representa destacar una cosa sobre una altra. Per tant, voler-ho tot, o més ben dit pensar que es pot aconseguir tot, és fútil. Quan volem aconseguir-ho tot quasi sempre acabem quedant-nos amb res. Potser aconseguim el nostre objectiu, però acabem enduent-nos per davant els altres. Si es volen aconseguir coses cal escollir. I per escollir cal estar disposat a renunciar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s