Lectura i context

baldrickturnipUna de les “modes” vigents, sobretot per causa de la manca d’espai a Twitter, és la de “descontextualitzar” un text. Treu-re un fragment de 140 caràcters d’un text més llarg i desenvolupar noves idees a partir d’ell, o directament canviar-li per complet el sentit i posar en boca d’algú una cosa que mai ha dit.

En realitat la descontextualització la fem inconscientment cada cop que llegim un text o un llibre que no s’hagi escrit prop nostre i en la nostra època.

Per tal de poder copsar millor qualsevol text, hom ha de tenir present tant l’autor com les diferents circumstàncies en que es va escriure el text, incloent el lloc on fou gestat. Si no es fa així, sorgeixen problemes que van des de no comprendre res fins a una interpretació diametralment oposada. El cas més exemplar són els textos sagrats orientals.

Totes les religions orientals, i en especial l’hinduisme i el budisme que en derivà, parteixen de conceptes que, directament, no existeixen a occident o son bastant diferents.

Per exemple, la figura del Guru i la devoció a la seva figura, així com tota la cosmologia, cosmogonia i posterior teologia de centenars de déus, avatars i emanacions sorgeixen a partir d’una estructura mental prou diferent a la occidental.

Per això mateix les religions orientals són tan atractives pels occidentals, i per la mateixa raó són una causa de grans errades, desenganys i mal-interpretacions, tot i que no nego que algú hi trobi el què.

Quan, pel general, un occidental estudia aquests texts obvia per complet tota la situació de l’ Indostan de fa cinc-mil anys, en especial el sistema de castes, amb els Bramans dalt de tot i els intocables a baix.

Des de Mme. Blavatsky i els seus timos, fins als grups newage més o menys apocalíptics, passant per ashrams i persones que tot i professar la no-religió budista de negació de tota passió, s’enfaden quan el mestre fa més cas a algú altre, o atorguen més estatus a un llibre que a una persona.

Un altre cas clar de mal-interpretació son els autors russos de final segle XIX que donaren vida al nihilisme, el socialisme i el comunisme llibertari.

Imaginem la Rússia tsarista de 1800 i escaig. Imaginem l’Europa medieval, l’ Anglaterra de la pesta negra, però amb tecnologia del segle XIX. I amb fred i neu, on la immensa majoria de la població subsistia a base de patates podrides mentre les elits vivien als sumptuosos palaus de Sant Petersburg.

Òbviament Kropotkin, Bakunin i tota la colla escrivien que la propietat era un robatori! Recordem el que es diu avui en dia del 99%, i ara pensem en la situació a la Rússia de 1860, on el 99% amb prou feines tenia en propietat una patata podrida i els parracs de vestir. I ens en riem molt d’en Baldrick a l’ Escurçó Negre, quan es compra un nap de propietat…

Pensem també en la conjuntura en que es desenvolupà tota la teoria marxista, en plena efervescència industrialitzadora i els problemes associats.

El problema no és que la situació que provocà tot aquell sorgiment de noves idees sigui normal ni desitjable (i queda fora de l’abast d’aquest article la crítica al socialisme científic que deixo per una altra ocasió), sinó que actualment s’estan emprant aquests textos, escrits fa cent i dos-cents anys, per donar sortida a una situació actual que és bastant diferent.

I per això, entre moltes altres coses, es produeixen els desgavells ideològics amb que polítics trasnochados i agents socials ens regalen ulls i oïdes actualment.

Si, el Palau d’Hivern de Sant Petersburg del Tsar era un robatori i el seu règim feudal un atemptat contra la dignitat humana. Però per fortuna no som russos, ni subsistim a base de patates crues.

De la mateixa forma que no tractaríem els nostres problemes actuals seguint el dictat de la democràcia atenenca, ja que ho consideraríem una regressió completament inviable, tampoc podem fer-ho amb els punts de vista d’autors de fa cent anys, que escrigueren sota circumstàncies prou específiques d’opressió i misèria que, en cap cas, podem assimilar a les actuals.

(Continuarà…)

Anuncis

Un pensament sobre “Lectura i context

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s